19 de febrer del 2020

Els fitoplasmes de la ginesta Spartium junceum L.

En una entrada recent: decadència en Spartium junceum, vam comentar-hi que les ginestes observades a Montigalà i la vall de Betlem (El Barcelonès) sofreixen unes malformacions provocades possiblement per uns àcars del gènere Eriophyes (=Aceria).
Que aquests àcars interfereixen en el normal creixement de les ginestes sembla cosa provada i recollida a la literatura, per exemple en el treball d'Antoni Vilarrúbia 'Les zoocecídies de les plantes de Catalunya', que tot sovint ens serveix de guia, però hem conegut un document on els autors atribueixen malformacions de les ginestes, pràcticament les mateixes que es relacionen amb els àcars cecidògens, a un fitoplasma, uns tipus de bacteris de talla extremament minúscula que viuen al dedins de les cèl·lules de vegetals i d'alguns insectes (1).
El document té, com a valor especialment interessant, al nostre esguard, que s'ha fet a partir de material d'estudi de ginestes de Collserola i altres indrets de les comarques del litoral català.
"Esta enfermedad es un problema fitopatológico importante en la región mediterránea, donde S. junceum es una planta espontánea característica del paisaje"

Les tiges normals, típicament genistoides i junciformes, són verdes, d'internodis llarguets, i poden fer flor, com ho testimonien, a la imatge, els llegums secs que encara duen, a l'àpex.
Els brots afectats per la malura groguegen quan són tendres, són molt nuosos, tenen internodis breus, ramen profusament i no fan flors.

Com que nosaltres no som sinó simples afeccionats a la botànica, ens limitarem, en aquesta breu entrada d'avui, a recollir una galeria d'imatges de ginestes amb brotades morboses, imatges recents preses al Barcelonès i al Vallès.

La proliferació vegetativa provoca sovint el vinclament de la branca, per excés de pes, sobretot si correspon a una gemma situada per dessota de branques més altes.

Afectació molt general. "La enfermedad afecta a un gran número de plantas en las tres provincias costeras..." I tant a les plantes silvestres com als exemplars plantats. Tothom ho pot comprovar, justament ara, quan les brotades morboses són generals.

Escombra de bruixa afil·la, de la temporada passada. El decandiment de les ginestes és prou general i afecta especialment a les ginestes velles, però les joves no n'estan pas estàlvies.
Vector desconegut. Els autors diuen que no se sap, per ara, si el vector que transmet aquest fitoplasma és un insecte del gènere Psylla, com passa en altres fitoplasmes del mateix grup. 
Els bacteris serien hostes dels insectes xucladors que, en alimentar-se dels sucs de la planta, els transferirien a les cèl·lules del floema. El circuit és de doble direcció, perquè l'invertebrat patògen també es pot infectar, en alimentar-se d'una planta afectada.

Un trio o un quartet? Els elements concurrents coneguts són, doncs: la ginesta; els àcars del gènere Eriophyes; i els fitoplasmes. La pregunta sorgeix espontània: si no s'ha pogut comprovar la participació de Psylla com a vector dels fitoplasmes, no se n'ha fet cap, de comprovació, sobre Eriophyes (Aceria), al capdavall l'agent que alguna literatura considera inductor de les anomalies vegetatives? O potser els portadors dels fitoplasmes només son els insectes?
I donat que aquests àcars sembla que també podrien tenir relació amb els pugons i n'hi ha un, potser més, d'associat a les ginestes, tindrien també els pugons un paper en aquest contenciós tan conflictiu?
Per tot plegat, sembla que queden caps per lligar en aquest tema. Si la puntualització de l'encadenat d'aquesta causalitat col·lectiva ja és coneguda, nosaltres ho ignorem.
Ens sembla que el principal és constatar l'afectació tan general, ben expressada en la citació, destacada en verd, del text que ha motivat aquest capítol.

(1) Sobre els fitoplasmes potser us pot interessar el text que trobareu en aquest enllaç.
Sabadell 
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol