Rasclum de l'Hordeetum leporini Br.-Bl. i l'efecte de vora

Tornem avui a l'espai que ens va servir per fer el capítol del margall bord. Si aquest temps de limitacions de mobilitat ens està fent més curosos en l'aprofitament del material que anem arreplegant, en el capítol d'avui potser fins i tot ens servirem el rasclum de la cassola, per poder obtenir algunes engrunes, tot confiant que encara puguin tenir algun profit.
≡

Mirmecocòria. Formiga cabuda traginant una espiguella que sembla d'Hordeum murinum. Sembla que l'home ha seleccionat precisament una anomalia, que l'espiga no es desballesti i no es desprenguin les diàspores.
≡
Species and keywords. Hordeetum leporini Br.-Bl., mowing, myrmecocoria, Senecio angulatus L.f., Parthenocissus quinquefolia (L.) Planchon, Arundo donax L. axillary bud, Anacyclus clavatus (Desf.) Pers., Melilotus indicus (L.) All. (legume, seed), ants, edge effect, Onopordum illyricum L., Cirsium vulgare (Savi) Ten.
≡
Ocells i catxapons. Hi ha tràfec i xerradissa de bestiar de ploma, garses, cotorres, tórtores i pardals. Un catxapó creua l'espai buit i quan allarguem l'esguard en veiem uns altres, cercant la protecció a la vora. Imatges que més aviat associem a la calma de punta de dia.
Ara bé, tendim a veure aquesta fauna de pèl i de ploma simplement com a component animat d'un escenari, però convé no oblidar que són en bona part responsables de la construcció d'aquests espais, sobretot per la dispersió de fruits i llavors.
Només cal fer atenció al comport de col·lectius com les ramades d'estornells, o els escamots de cotorres, tórtores, tudons i pardals, per a veure quin devessall d'elements vegetals no traginen, amunt i avall.

Segues i neteja. Hi ha ara els vorals ben retallats i nets. De lluny ja ho vam veure, que havien passat la màquina de fil de segar i del pradell d'ordi salvatge no en quedava sinó una mena de rostoll bord, com aquell que es lleva la barba amb tisores, deixant-ne els llucs arranats.
Som del parer que és recomanable que se seguin periòdicament aquests espais marginals, normalment mantinguts en un estat de permanent suspensió que els allunya del mínim ordenament desitjable, perquè són sovint niu de dipòsits de brutícia.
Això no contradiu que valorem el seu possible interès paisatgístic. Precisament l'Hordeetum leporini és tot un exponent d'adaptació a tràngols recurrents: cremes, segues, esbrostades i trasbalsos topogràfics.
≡

L'altre marge és diferent. Seguim en un període de pluges excepcionalment mantingudes. Aquest temps fins i tot pot comprometre alguns cultius (pensem, per exemple, en el badat de la cirera).
A la imatge, dues enfiladisses al·lòctones, Senecio angulatus L.f., de fulla carnosa, i Parthenocissus quinquefolia (L.) Planchon poncellada, una parra molt utilitzada per a cobrir parets. Com l'animal perseguit per un depredador, que s'enfila a un arbre per a protegir-se, les enfiladisses sovint es troben ben a resguard, enlairades i inaccessibles.
≡

Una planta tot-camí. La retallada de les herbes pot donar més buf al canyar. Són les plantes com la canya, amb una capacitat de persistència, de rellucar i de difondre's tant notables, les que en surten més afavorides.
Pel que fa a les plantes de l'Hordeetum leporini, forma part del seu tarannà l'adaptació a aquestes contingències. Les diàspores ja estaven en molt casos formades i qualsevol intervenció, com ara segues o pastura, contribueix precisament a difondre-les. L'ordi bord, el panigroc i ses companyes hi estan fetes, justament van associades al tràfec, el moviment i les activitats.
Depenent de les condicions ambientals pot haver-hi encara un nou esplet, sobretot si es mantenen les pluges i l'ambient estival encara es retarda.
De totes maneres, la nova fornada no pot ser com la primaveral. Recularien els elements que s'agraden de la moderació vernal i hi haurien elements més termòfils. Ja ho veurem.
≡

Les gemmes axil·lars aèries de la canya Arundo donax L. estan molt ben enclaustrades a l'interior de les beines foliars. La canya té, a més d'una resistència mecànica notable, una excel·lent flotabilitat que li permet la navegació i difussió per les xarxes de regatge.
≡

Assaig que vam fer, el desembre de 2018, posant en immersió unes gemmes axil·lars aèries de canya. Una va brotar i llevar una petita arrel. La literatura recull que la dispersió de fragments aeris és el sistema principal d'expansió de la canya.
≡

Higròfila, mesòfila i termòfila. La canya viu en sòls humits o capaços de retenir humitat, però suporta bé la sequera. És més aviat termòfila i no pot viure al territori pirinenc de les conques de les Nogueres i del Segre. En aquestes àrees utilitzen aspres de llenyoses per enramar les hortalisses.
≡

Formigues Messor. Dues formigues cabudes (punts grocs), una traginant una espiguella de poàcia; dos exemplars d'Herniaria hirsuta L. (punts blaus); a la dreta, Plantago coronopus L. (punt vermell); també hi ha un peu de Polycarpon tetraphyllum (L.) L., sota de l'herniària superior.
≡

Constants i fluctuants. A l'Hordeetum hi ha un fons de plantes, com ara el panigroc i el margall bord, que hi estan adaptades, als  tràngols; d'altres, en canvi, són incapaces de tramuntar-los i aprofiten els períodes d'estabilitat sense aconseguir assegurar-se'n una renovació. Són els elements fluctuants.
A la imatge, capítol d'Anacyclus clavatus fruitat. Si realment els fruitets restes agafats al receptacle i és el capítol el que es desprèn del peduncle, aquest seria la unitat de disseminació, o sigui la diàspora.
≡

Sovint les segues es produeixen precisament quan les herbes són a la plenitud i ja han fruitat. Reproduïm, d'aquesta manera, el que solem fer als cultius; però aleshores les llavors, de control molt difícil, ja estan llestes per a replicar la mena. Infructescències de Melilotus indicus (L.) All.
≡

Llavors de Melilotus indicus (L.) All. Els llegums són més o menys ovoides i duen només una llavor, els que hem vist (segons 'Flora Iberica' també poden ser disperms).
≡

Trascols de conservació. Aleshores és quan tenen més feina les formigues esclafagranes Messor, arreplegant i encauant fruits i llavors. Les pluges intenses poden negar els magatzems i les obliguen a desencauar-les i apilar-les al defora, per evitar que no es malmetin. Són els tarterets de llavors que de vegades es veuen a prop dels caus.
≡

Avantatges de la marginalitat. Qualsevol observador de la natura pot observar un fenomen curiós i probablement molt complex. Les vores i els marges són hàbitats de característiques molt particulars i sovint acullen abundància de plantes i de bon creixent.
Sospitem que en tot això la història del ferro hi té un pes important. Ens referim a les arades que trasbalsen la terra profundament. Un llaurat superficial potser podria respectar els habitatges de les formigues, escarabats, ratolins i altres animals menjadors de llavors, però les llaurades profundes han bandejat forçosament aquesta fauna del sòl i l'ha desplaçat. A on? Als marges, és clar. Els marges són rèpliques dels herbatges naturals, on la fauna hi pot tenir els nius i els magatzems i, a més, refugi per a protegir-se. Naturalment, viuen a compte de les plantes de cultiu, de les arvenses, que viuen barrejades amb les primeres, i de les marginals.
Un altre aspecte relativament positiu és la baixa competència natural que es dona en els espais més inhospitalaris.
La imatge ho il·lustra prou bé. A la clapa sense paviment no hi han passat la segadora. Les plantes que aconsegueixen adaptar-se a les condicions més inhospitalàries s'aprofiten, doncs, d'un nivell de competència molt baix.
≡

Un gegant armat. O a l'operari li ha semblat que el gruix del cardot era excessiu per a la seva segadora o ha preferit evitar tenir-ne cap tracte, un cop abatut, amb un vegetal tan vulnerant; qui sap si no l'ha deixat intacte pel seu carés ornamental. 
≡

Onopordum illyricum L. A aquest gran cardot d'ase li vam dedicar un capítol: 'El pet d'ase d'Il·líria', de manera que hi remetem al lector curiós i no cal aquí afegir-hi res més, sobre aquest formidable gegant.
≡

Cirsium vulgare L., un altre card fortament espinós. Aquestes formidables armadures donen llucs inequívocs d'uns factors que marquen molt l'ambient de l'Hordeetum, el trepig i el queix del bestiar de pastura.
≡

Principis de maig, molt abans de la sega, en la plenitud de l'Hordeetum. 
L'efecte de vora. En definitiva, hem volgut destacar que als marges dels camins s'hi congreguen, empesos per les vicissituds de la història de la domesticació, tota llei de plantes i animals, provinents de tot arreu, els expulsats per l'arada, siguin de pèl o de cuirassa, els avorats per la dent i el peu del bestiar de pastura o urbà i els ocells que no paren de saltar d'un lloc a l'altre, que troben als marges l'aliment, el refugi, la talaia, el festeig i les fites per termenejar el seu tros. Sense oblidar, és clar, el bestiar de sabata, menador, a més, de vehicles diversos. Tot plegat es pot recollir en un sol mot, sinantropisme.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol