4 de juny del 2020

Els fruits d'Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

El Panigroc Anacyclus clavatus és una composta (Compositae=Asteraceae) anual característica de les comunitats ruderals i viàries de l'aliança Hordeion leporini Br.-Bl. (Hordeion murini Br.-Bl.; Ruderato-Hordeion Rothmaler; vegeu el capítol 'Hordeetum leporini'), de la regió mediterrània.
≡ 
Keywords. Anacyclus clavatus (Desf.) Pers. Alliance Hordeion leporini Br.-Bl. Papus absent. Receptacle convex, claviform. Achenes compressed. Outer achenes broadly winged.

Infructescència. Capítol de flors marcides, en procés de decoloració, amb un clap de flors bandejades, per tal de mostrar la distribució regular dels aquenis. Les cúspides de color torrat del centre de la imatge coronen els aquenis, invisibles en visió externa. Aquestes cúspides corresponen a l'extrem del calze, concrescent en l'aqueni.

Fruit en aqueni o cípsela. El fruit de les compostes és un aqueni, però donat que són aquenis fruits de pericarp -l'embolcall extern- de natura diversa, els de les compostes han merescut una denominació específica: cípsela, fruit sec no badadís -indehiscent-, monosperm -una sola llavor-, bicarpel·lar, d'ovari ínfer, sovint coronat amb un plomalló -vil·là- de natura calicina.
Val a dir que ni el mot cípsela ni el d'hipoaqueni, equivalent a aqueni d'una flor inferovàrica, no són d'ús gaire habitual.
Aqueni sense plomall (papus o vil·là). Però no tots el duen, el plomall. Els fruits del panigroc no en tenen i, per tant, els capítols no fan, arribats a la maduresa, la bola de sedes típica de moltes compostes, com ara lletsons, pixallits, cardots i tantes altres.
La manca de plomall és pròpia de les plantes del grup dels àntemis o tribu Anthemideae, que inclou plantes tan conegudes com tota mena de camamilles (Chamomilla, Matricaria, etc), crisantems (Chrysanthemum), tanarides i pelitres (Tanacetum), donzells (Artemisia), milfulles (Achillea), etc.

Dos tipus de flors. Els capítols del panigroc tenen dos tipus de flors: les del botó o disc són flòsculs; les de la perifèria són lígules.
Els flòsculs son florelles estretes i llarguerudes, tubuloses o cilíndriques, amb cinc lòbuls o dents al capdamunt.
Les lígules són flors amb el limbe en forma de cinta, resultat de la concrescència de tres pètals, amb el tram inferior també tubulós.
A la imatge hi veiem un capítol de panigroc. Disc amb flors hermafrodites, grogues, amb els lòbuls molt desiguals, triangulars els encarats al defora; estrets, linears, els encarats al dedins. Antesi centrípeta. Lígules o flors radiades blanques, oblongo-el·líptiques, trímeres, tridentades, femenines, fèrtils.

Dos tipus de fruits. Les flors del disc fan un aqueni en forma de llàgrima invertida i aixafada, amb dues galtes una mica convexes i una costa o careneta al llarg de cada galta, de manera que la secció transversal és com la d'un rombe comprimit. Tenen al marge una estreta franja membranàcia.
Les lígules o flors ligulades són també fèrtils i fan un aqueni semblant, sinó que duen unes expansions a manera d'ala ampla, amb dos lòbuls superiors que fan com unes espatlletes.

Receptacle claviforme. Secció del capítol que revela la forma fortament convexa, de clava, del receptacle madur, possiblement motiu del nom específic de la planta. Els aquenis van acompanyats d'una bràcteola (pàlea) membranàcia, enterca o cartàcia. El tall ha llevat part del pericarpi -suposem que es tracta del calze concrescent- d'alguns fruits, deixant-ne al descobert la part interna.

Bractèoles. Conjunt de pàlees o bractèoles en forma d'espàtula, cartàcies o escarioses, de llisor i lluentor nacrada. Fan una dent apical de color verd oliva i dues espatlletes.

Aquenis interns -dels flòsculs del disc- d'Anacyclus clavatus. Tenen forma obcònica i secció transversal subròmbica. Són àpters o escariosos al marge. Entre la flor tubular i l'aqueni hi ha una part verdenca, més o menys cuspidada o becuda (rostrum, rostre) que relacionem amb l'extrem del calze concrescent.

Dos tipus de fruits. Comparació entre els aquenis interns o del disc, a la meitat esquerra, i un de perifèric, d'una flor ligulada. Els aquenis de les lígules són alats i més o menys deltoides.

Aquenis alats. Tres aquenis de flors marginals o ligulades, àmpliament alats.

Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol