Els noms sovint resulten orientadors. Només cal que cerquem els noms comuns dels cards, al 'Corpus de fitonímia catalana', excel·lent obra que recull els noms comuns i cultes de les plantes als Països Catalans, per a comprovar que les referències als ases són habituals.
Quin és el motiu? Molt senzill i interessat. Els ases mengen cards diversos, alguns fortament espinosos, tant quan són tendrals com quan ja són fruitats. El binomi card d'ase, doncs, té la solidesa d'un fonament empíric i orgànic.
Mengen cards espinosos, punyents i tan ben armats com el card marià Silybum marianum, la calcida Galactites tomentosa, els pet d'ase Onopordum sp., l'espina-xoca Xanthium spinosum, les diferents espècies dels gèneres Cirsium, Carduus, etc.
≡
El Bellver, Tagamanent (El Vallès Oriental). Ruc menjant cards marians Silybum marianum. Molts cards són ruderals, associats a cases, camps i horts. A més alguns són hipernitròfils, associats precisament a femers, amorriadors i abocadors de romanalles orgàniques.
≡
Les aparences enganyen. Qualsevol pretensió d'associar els cards a mancaments o defectes no està gens justificada. Sobretot si atenem a les qualitats nutritives de la carxofera Cynara scolymus i de sa germana C. cardunculus, l'hortalissa que a més de fornir una excel·lent i sanitosa verdura d'hivern ha estat tradicionalment utilitzada com a planta colera, és a dir, per a fer formatge. Però tot això són figues -una altra planta colera- d'un altre paner.
≡
Un lluc d'ecologia. Ara bé, tenint els ases aquesta fal·lera pels cards, és degut a escampadissa merament aleatòria que molts d'aquests cards surtin precisament a les corraleres i al voltant dels femers? No és possible que en siguin els ases, precisament, els sembradors? (nota).
Aleshores seria d'allò més justificat dir-ne, d'ases i cards, que són cul i merda. Farien, així, com les formigues i nosaltres mateixos, consumirien intensament unes determinades plantes, tenint cura de sembrar-ne sempre una part. Al capdavall, rucs o aguts, tots ens assemblem.
≡
Aquestes formidables i vulnerants armadures dels cards no aconsegueixen impedir que els rucs en facin un pastiu habitual. Tiges armades d'Onopordum illyricum i capítol espinós de Silybum marianum.
≡
(nota) Els aquenis o cípseles de les compostes són fruits secs més o menys endurits, sovint amb cobertes empedreïdes. El supòsit és que els fruits d'alguns cards podrien travessar les vísceres dels ases i sortir-ne incòlumes les llavors, però preparades per a la germinació, un cop anul·lat, en el trànsit fermentatiu, algun dispositiu inhibidor, o simplement prou magolades per a desvetllar-ne l'embrió.
≡
≡
El Bellver, Tagamanent (El Vallès Oriental). Ruc menjant cards marians Silybum marianum. Molts cards són ruderals, associats a cases, camps i horts. A més alguns són hipernitròfils, associats precisament a femers, amorriadors i abocadors de romanalles orgàniques.
≡
Les aparences enganyen. Qualsevol pretensió d'associar els cards a mancaments o defectes no està gens justificada. Sobretot si atenem a les qualitats nutritives de la carxofera Cynara scolymus i de sa germana C. cardunculus, l'hortalissa que a més de fornir una excel·lent i sanitosa verdura d'hivern ha estat tradicionalment utilitzada com a planta colera, és a dir, per a fer formatge. Però tot això són figues -una altra planta colera- d'un altre paner.
≡
Un lluc d'ecologia. Ara bé, tenint els ases aquesta fal·lera pels cards, és degut a escampadissa merament aleatòria que molts d'aquests cards surtin precisament a les corraleres i al voltant dels femers? No és possible que en siguin els ases, precisament, els sembradors? (nota).
Aleshores seria d'allò més justificat dir-ne, d'ases i cards, que són cul i merda. Farien, així, com les formigues i nosaltres mateixos, consumirien intensament unes determinades plantes, tenint cura de sembrar-ne sempre una part. Al capdavall, rucs o aguts, tots ens assemblem.
≡
Aquestes formidables i vulnerants armadures dels cards no aconsegueixen impedir que els rucs en facin un pastiu habitual. Tiges armades d'Onopordum illyricum i capítol espinós de Silybum marianum.
≡
(nota) Els aquenis o cípseles de les compostes són fruits secs més o menys endurits, sovint amb cobertes empedreïdes. El supòsit és que els fruits d'alguns cards podrien travessar les vísceres dels ases i sortir-ne incòlumes les llavors, però preparades per a la germinació, un cop anul·lat, en el trànsit fermentatiu, algun dispositiu inhibidor, o simplement prou magolades per a desvetllar-ne l'embrió.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol