≡
Paraules clau. La Calma del Montseny, serra de Fondrats, el Bellit, nebulofília (≡ aerohigrofília), argiles i gresos silícics, pastures, cremes, matolls, boix Buxus sempervirens, arna del boix Cydalima perspectalis.
≡
Un lluquet d'un gran ventall. El Montseny ha generat molta literatura. Avui només destacarem un senzill però molt didàctic opuscle, de l'escola de natura del Corredor, perquè té la virtut de contenir, en uns petits paràgrafs i uns bonics dibuixets, l'essència del paisatge de la Calma. Com podrà comprovar l'interessat, tot i la brevetat conté algunes dades que no se solen reportar. A més, hi consta la referència de bona part de la bibliografia montsenyenca clàssica, juntament amb d'altra menys coneguda: 'Pastures a la Calma'.
≡
≡
≡
A la Calma hi havia pastors. I encara en deuen haver. Quan teníem, com deia ell, bones rodes, pujàvem sovint a la Calma i solíem trobar-hi el Pitu del Molar, amb el seu ramat. Un home de tracte impecable, exquisit, de tirat regruat, com pi carener (d'una caiguda s'havia malmès la biga de l'esquena, que deia ell), de color de terròs i rodonenc de cara, com poma camosina.
≡
Erosió en pendissos d'esquistos. Qui vulgui conèixer què fa el ramat en vessants esquistosos, pot pujar cap a les pedroses soledats del Puig Drau i veure-ho personalment. Perquè això de voler veure només el costat idíl·lic de la pastura no té gaire solta.
En Pitu menava el ramat a la manera normal a les cases montsenyenques. Fora del temps d'estiu, quan el ramat sojorna a la Calma, la resta de l'any fa el viatge diari de pujada i baixada, tot creuant, dos cops per jorn, la resseca mata d'alzinastres dels estimbadissos vessants del Puig Drau.
De fet, els esquistos basteixen bona part del Montseny i arreu hi ha, sobretot als pendissos, els senyals de la història, l'esgratinyada diària i consuetudinària dels ramats, de les mules i dels ròssecs.
≡
Cydalima perspectalis Walker. Per la carena del Grau hi va passar un escamot de la temible arna del boix. Aquest arbret és escàs a la Calma. En tornarem a parlar més endavant. Observeu-hi l'abundant clapejat dels líquens.
≡
El conflicte de les cremes. Quan es va crear el parc del Montseny va començar la història d'un encaix conflictiu i, més d'un cop, encès com una flamarada, entre els gestors del parc i la gent del Montseny.
Recordem que Nuet i Panareda deien en un article (1) que una crema feta per un pastor va saltar als medis de comunicació transfigurada, en forma d'atemptat ecològic inadmissible.
Durant molt de temps se'ls va prohibir als pastors cremar els matolls. Amb el perill afegit, indicat per aquests autors, que un pastor emprenyat no calés foc un dia ventós.
≡
Cremes, focs i transferències. Les coses canvien amb el temps. Ara sembla que sí, que els gestors del parc consideren que la crema dels matolls és convenient per al manteniment de les pastures, però les coses canvien i molt.
Les cremes dels pastors ara són cremes dels bombers que es fan en el marc de diades i cursos programats, sobre cremes prescrites. La paradoxa és que els pastors, si en queden per a justificar la pluralitat, han de veure com els mateixos que els van prohibir les cremes són ara els que les organitzen.
Aquest procés de desanimació per desaparició del poblament de muntanya és irreversible.
La prioritat hauria de ser, creiem, evitar que el despoblament a la muntanya sigui total, per tal de fer possible el manteniment de les pastures a la Calma, si el que es vol és, efectivament, mantenir el paisatge de pastures i matolls.
≡
Alguns canvis. Vam poder observar alguns canvis interessants que exposem breument. Arribats al Pla de la Llacuna vam veure alguns prats segats, com si fossin gespes. És una forma de control de la massa de combustible herbaci potencial, en àrees potser poc o no gens pasturades.
La sega no és equiparable a la pastura, sobretot perquè hi manca el xerri, però probablement sigui positiva i convenient, més ara que entrem de ple a l'estiu.
A més, hi ha ara força prats que tenen instal·lades tanques de fil i ascla de castanyer, mesures que, tractant-se d'una zona força transitada, semblen molt oportunes.
≡
Ufana. Enguany les pastures de Fondrats i del Bellit es veuen d'allò més xamoses i plenes. El manteniment d'aquest paisatge no és pas cosa fàcil. S'hi han instal·lat tanques i portes de pas, per al bestiar de sabata (3). Als plans situats entre les dues cases, l'arceda d'arç negre i blanc (Prunus i Crataegus) ja fa molt de temps que hi ocupa grans extensions. El control de les bardisses i de les arcedes demana molts recursos i jornals.
≡
Magresa i grassesa. L'excursionista que puja a la Calma pel carener de Fondrats té l'oportunitat de veure un fenomen fisiogràfic formidable. En cosa de vint o trenta minuts es fa un trànsit sorprenent. De la denudació miserable de les pedrusques de pissarres paleozoiques, herència del tràfec del camí de bast, es passa a la ufana de les grasses pastures dels Festuco-brometea instal·lades a les romanalles de la cobertora triàsica de roques sorrenques, on, no pas per casualitat, s'hi ubiquen dues grans cases, la de Fondrats, ruïnosa, i la del Bellit, grandiosa pairalia encara parcialment activa.
A compte dels materials fèrtils dels retalls de la cobertora mesozoica que encara es mantenen a les camusses carenes de la Calma, hi han viscut els darrers ramats de vaquí de la zona, el del Bellit, el de Can Figuera i el de Sant Cebrià. El primer el vam poder veure el dissabte; dels altres en tenim records. Totes aquestes cases es van bastir damunt d'un pastís deliciós per a la vida del mantell vegetal, l'alternança de capes d'argila i gresos silícics, un maridatge de categoria.
Es tracta d'un exemple molt bo de la transcendència del substrat en el paisatge vegetal, però, evidentment, el contrast d'aquesta ufana no fora possible sense la concurrència dels altres factors ambientals: els matisos del clima propi de les alçades; la topografia força planera i l'afemat de la càrrega persistent de les buines de les vedelles (2).
De fet, l'haurem viscut tots, l'impacte que fa la vegetació eurosiberiana de la Calma, quan hi pugem travessant els magristons, escardalencs alzinars de muntanya que duen tots els senyals del perllongat aprofitament. Però, ultra el component oceànic topoclimàtic, cal considerar-hi el potencial del factor ocult, la combinació de les argiles i els desagregats triàsics.
≡
Flors femenines d'alzina Quercus ilex L. Tot sembla indicar: la brotada excepcional de la primavera, l'abundància de dies plujosos i la floració endarrerida, que l'anyada de glans no serà gaire bona, però cal esperar per saber-ho.
≡
Deveses. Les pastures i el ramat de bens del Bellit, al fons. La forma de les capces, aplanada per baix, és típica dels espais pasturats. És força destacable que aquesta casa encara mantingui el vaquí i el bestiar de llana, en pastures obertes i arbrades, del tipus devesa, un paisatge que, val a dir, no és pas tan fàcil de trobar, a casa nostra.
≡
Rubus canescens DC. florit. Esbarzerola submediterrània que a partir de les planes de Fondrats, si anem de pujada, es fa molt comuna, als marges i bardisses.
≡
Gran brotada. Les alzines verdegen tant que de lluny es poden prendre per caducifolis. Les abundants pluges vernals han provocat una brotada notable, suggeridora de possible contraanyada.
≡
El boix a la Calma. Al Montseny els materials són predominantment silícics, o sigui més o menys rics en sílice. Marginalment, destaca molt l'eminència de roques carbonatades del turó de Tagamanent.
Però les pissarres són roques que contenen una notable varietat de minerals i és possible que n'hi hagi algunes amb significativa presència de l'element calci.
A ponent de Coll Formic hi ha la fageda seca amb boix, en una zona dels mateixos materials dominants a l'altiplà, segons el mapa de l'ICGC, pissarres micacítiques i pissarres sorrenques.
Però Nuet i Panareda recullen (4) que hi ha esquistos calcaris. El boix és un arbret calcòfil o neutròfil, de tendència calcícola. En aquesta vall hi ha boixedes força denses.
≡
Parella d'arnes del boix copsada a ponent de Collformic. Vegeu 'Cydalima a la Baliarda' o aneu al cercador del blog per a altres referències. 23.9.2018.
≡
Boixos a la Calma. Però no només a la clota de Collformic hi ha boix. A l'altura del Pla del Parany alguns boixos arriben fins al marge del camí, acompanyats de Sarothamnus scoparius, tal com veiem a la imatge. Els boixos que vam veure no tenen cap lluc d'haver estat afectats per la plaga de l'arna. Precisament porta el nom de sot dels Boixos el barranc que drena aquest sector i l'obaga de la casa de l'Agustí, una altra casa, per cert, bastida a compte dels sediments terciaris d'una digitació de la cobertora.
Observeu, a la imatge, la roca de gres del buntsandstein. A l'extrem meridional de la Calma hi conflueixen les pissarres paleozoiques, els gresos i argiles triàsics i els granits porfírics.
≡
Notes
Erosió en pendissos d'esquistos. Qui vulgui conèixer què fa el ramat en vessants esquistosos, pot pujar cap a les pedroses soledats del Puig Drau i veure-ho personalment. Perquè això de voler veure només el costat idíl·lic de la pastura no té gaire solta.
En Pitu menava el ramat a la manera normal a les cases montsenyenques. Fora del temps d'estiu, quan el ramat sojorna a la Calma, la resta de l'any fa el viatge diari de pujada i baixada, tot creuant, dos cops per jorn, la resseca mata d'alzinastres dels estimbadissos vessants del Puig Drau.
De fet, els esquistos basteixen bona part del Montseny i arreu hi ha, sobretot als pendissos, els senyals de la història, l'esgratinyada diària i consuetudinària dels ramats, de les mules i dels ròssecs.
≡
≡
El conflicte de les cremes. Quan es va crear el parc del Montseny va començar la història d'un encaix conflictiu i, més d'un cop, encès com una flamarada, entre els gestors del parc i la gent del Montseny.
Recordem que Nuet i Panareda deien en un article (1) que una crema feta per un pastor va saltar als medis de comunicació transfigurada, en forma d'atemptat ecològic inadmissible.
Durant molt de temps se'ls va prohibir als pastors cremar els matolls. Amb el perill afegit, indicat per aquests autors, que un pastor emprenyat no calés foc un dia ventós.
≡
Cremes, focs i transferències. Les coses canvien amb el temps. Ara sembla que sí, que els gestors del parc consideren que la crema dels matolls és convenient per al manteniment de les pastures, però les coses canvien i molt.
Les cremes dels pastors ara són cremes dels bombers que es fan en el marc de diades i cursos programats, sobre cremes prescrites. La paradoxa és que els pastors, si en queden per a justificar la pluralitat, han de veure com els mateixos que els van prohibir les cremes són ara els que les organitzen.
Aquest procés de desanimació per desaparició del poblament de muntanya és irreversible.
La prioritat hauria de ser, creiem, evitar que el despoblament a la muntanya sigui total, per tal de fer possible el manteniment de les pastures a la Calma, si el que es vol és, efectivament, mantenir el paisatge de pastures i matolls.
≡
Alguns canvis. Vam poder observar alguns canvis interessants que exposem breument. Arribats al Pla de la Llacuna vam veure alguns prats segats, com si fossin gespes. És una forma de control de la massa de combustible herbaci potencial, en àrees potser poc o no gens pasturades.
La sega no és equiparable a la pastura, sobretot perquè hi manca el xerri, però probablement sigui positiva i convenient, més ara que entrem de ple a l'estiu.
A més, hi ha ara força prats que tenen instal·lades tanques de fil i ascla de castanyer, mesures que, tractant-se d'una zona força transitada, semblen molt oportunes.
≡
≡
Magresa i grassesa. L'excursionista que puja a la Calma pel carener de Fondrats té l'oportunitat de veure un fenomen fisiogràfic formidable. En cosa de vint o trenta minuts es fa un trànsit sorprenent. De la denudació miserable de les pedrusques de pissarres paleozoiques, herència del tràfec del camí de bast, es passa a la ufana de les grasses pastures dels Festuco-brometea instal·lades a les romanalles de la cobertora triàsica de roques sorrenques, on, no pas per casualitat, s'hi ubiquen dues grans cases, la de Fondrats, ruïnosa, i la del Bellit, grandiosa pairalia encara parcialment activa.
A compte dels materials fèrtils dels retalls de la cobertora mesozoica que encara es mantenen a les camusses carenes de la Calma, hi han viscut els darrers ramats de vaquí de la zona, el del Bellit, el de Can Figuera i el de Sant Cebrià. El primer el vam poder veure el dissabte; dels altres en tenim records. Totes aquestes cases es van bastir damunt d'un pastís deliciós per a la vida del mantell vegetal, l'alternança de capes d'argila i gresos silícics, un maridatge de categoria.
Es tracta d'un exemple molt bo de la transcendència del substrat en el paisatge vegetal, però, evidentment, el contrast d'aquesta ufana no fora possible sense la concurrència dels altres factors ambientals: els matisos del clima propi de les alçades; la topografia força planera i l'afemat de la càrrega persistent de les buines de les vedelles (2).
De fet, l'haurem viscut tots, l'impacte que fa la vegetació eurosiberiana de la Calma, quan hi pugem travessant els magristons, escardalencs alzinars de muntanya que duen tots els senyals del perllongat aprofitament. Però, ultra el component oceànic topoclimàtic, cal considerar-hi el potencial del factor ocult, la combinació de les argiles i els desagregats triàsics.
≡
≡
≡
≡
≡
El boix a la Calma. Al Montseny els materials són predominantment silícics, o sigui més o menys rics en sílice. Marginalment, destaca molt l'eminència de roques carbonatades del turó de Tagamanent.
Però les pissarres són roques que contenen una notable varietat de minerals i és possible que n'hi hagi algunes amb significativa presència de l'element calci.
A ponent de Coll Formic hi ha la fageda seca amb boix, en una zona dels mateixos materials dominants a l'altiplà, segons el mapa de l'ICGC, pissarres micacítiques i pissarres sorrenques.
Però Nuet i Panareda recullen (4) que hi ha esquistos calcaris. El boix és un arbret calcòfil o neutròfil, de tendència calcícola. En aquesta vall hi ha boixedes força denses.
≡
≡
Observeu, a la imatge, la roca de gres del buntsandstein. A l'extrem meridional de la Calma hi conflueixen les pissarres paleozoiques, els gresos i argiles triàsics i els granits porfírics.
≡
Notes
(1) Es tracta d'un article sobre la Calma publicat al número 302 de la revista 'Serra d'Or'.
(2) Tot el vaquí d'aquest sector és de ventre i té la capa blanca. Per a comprendre la transcendència de les buines en el paisatge és molt bo d'endinsar-se en els treballs de Pere Montserrat, que va dedicar una gran atenció als temes relatius a la pastura. El lector pot navegar per la seva bibliografia en aquest enllaç.
(3) Sembla que aquests arranjaments i el programa de cremes s'han fet en el marc d'un projecte europeu i han estat possibles mercès al cofinançament de la Unió Europea.
(4) Vegeu 'La vegetació del turó de Collformic', d'aquests autors.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
(2) Tot el vaquí d'aquest sector és de ventre i té la capa blanca. Per a comprendre la transcendència de les buines en el paisatge és molt bo d'endinsar-se en els treballs de Pere Montserrat, que va dedicar una gran atenció als temes relatius a la pastura. El lector pot navegar per la seva bibliografia en aquest enllaç.
(3) Sembla que aquests arranjaments i el programa de cremes s'han fet en el marc d'un projecte europeu i han estat possibles mercès al cofinançament de la Unió Europea.
(4) Vegeu 'La vegetació del turó de Collformic', d'aquests autors.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
