4 de febrer de 2020

Quatre llucs del xenixell Senecio vulgaris L.

Recuperem avui un text breu, dedicat a una herba canuda i comuníssima, de les que trobem pertot i són capaces de suportar adversitats de tota mena. Això sí, sempre dintre del nostre àmbit, el nostre entorn quotidià i cultural.
No és vistent ni té res de cridaner, però, mirada sense cap destorb molestós, pot encaterinar a qualsevol.
Hem mirat el mapa de distribució d'aquesta herba al BDBC i comprovem que quasi fa el ple. I si no el fa deu ser per això, perquè d'allò que tenim més a prop és molt fàcil oblidar-se'n.
Només cal que furonegem una mica i aviat ens adonem que per poder assolir un èxit biològic com el d'aquesta herba canuda, cal congriar un bon feix d'atributs, molt fàcils de consignar però no tant de compartir: solrajades, cops i patacs, escapçades, pinçades i pellucades, espais sollats, pixats, sòls emmetzinats, enllardofats...
Per accedir al text en format pdf només cal que cliqueu en aquest enllaç:
Sabadell
Text i fotografia: ©️ Romà Rigol