Carpografia i moviments de les capselles del boix Buxus sempervirens L.

El boix és un arbret força comú i abundant, en gran part de les nostres comarques que no tenen un clima rigorosament mediterrani. S'exposa, en aquest capítol morfològic, la il·lustració i descripció del fruit del boix, una càpsula seca dehiscent.

Uns camps de mostassa blanca Sinapis alba L.

El conjunt rural o agrari de Gallecs ja ha merescut, en aquest espai, tota una sèrie de capítols, com ho acredita el fet que hi tingui 'etiqueta' pròpia, però segueix oferint-nos temes prou interessants: en aquest cas es tracta d'un sembrat que mai abans no havíem vist, de mostassa blanca Sinapis alba L., una brassicàcia de llavor.

Del margall de camí Hordeum murinum subsp. leporinum (Link) Arcang.

Poques herbes hi ha que siguin tan abundants i comunes com el margall bord. Gairebé mai no hi falta, en els marges de camins i vores d’espais oberts i despullats.

Les plantes dels vorals dels camins s’anomenen ‘viàries’. Participen en la seva disseminació, ultra els animals propis d’aquests espais -per exemple les formigues-, les persones i els animals de pas i els vehicles de tota mena, siguin de motor o de sang.

Melica ciliata L. subsp. magnolii (Gren. et Godr.) K. Richt.

Breu capítol introductori d'aquesta gramínia (Gramineae o Poaceae). La mèlica ciliada és comuna, abundant i distintiva.

La fila de la panícula és molt característica: estreta, cilíndrica, una mica més primeta a la part de baix -atenuada-, de perfil irregular, amb tot de sedes blanques -vellosa (1)- que li donen un aspecte canós. Té l'aspecte d'un plomall.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (3)

Un altre capítol de resum dels passeigs fets per la vall del Llobregós. La imatge podria ser un resum de la vegetació d'aquest indret: en primer terme, brolla calcogipsòfila amb pelagot -Stipa offneri; al centre, subarboretum d'esclerofil·les, carrasca i garric; més amunt, roureda de roure de fulla petita o de Quercus subpyrenaica Huguet del Villar (1).

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth: el perill de la tenuïtat i d'altres atributs

Introducció. Trobo una nova i recent plantació d'una estipa americana, del gènere Nassella, al barri de La Sagrera, a Barcelona. Recullo algun detall morfològic d'aquesta planta i en faig algunes valoracions, de caràcter ecològic o semblant.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (2)

Reprenem el fil del capítol anterior, dedicat a aquest espai tan peculiar que, en qualsevol cas, presenta el paisatge i la vegetació propis, en general, de les alineacions de guix que corren paral·leles al riu Llobregós.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (1)

Aquest report recull temes d'un parell de passejades, per un mateix lloc de la ribera del riu Llobregós, a prop del llogarret dit Talteüll, a la zona del forat de la Capella i l'actualment ruïnós Mas del Sot.

Notes pobres d'una civada Avena sativa L. subsp. byzantina (K.Koch) Romero Zarco

En el marc d'un passeig al llarg del torrent de la Dou, font que rega els horts dels dos marges de Torrelles de Foix (Alt Penedès), trobo un depauperat sembrat de civada.

Vaig fer-ne unes fotografies, amb el telèfon, i després n'he fet, de la mostra plegada, única, alguna observació.

Ficus Carica L. (1): ja venen les profigues, les veres figues llavoreres

Encetem avui una sèrie dedicada a la figuera Ficus carica L.. Sobre el nom científic de la figuera no sembla que hi hagi cap motiu per introduir-hi, al nom linneà, cap puntualització. Desgranat el tema en diferents capítols, a ben segur que pot ser molt més païdor, perquè a la història natural d'aquesta moràcia hi concorren tants aspectes diferents i, a més, d'una singularitat tan notable, que possiblement sigui molt millor fer-ho així.