Melica ciliata L. subsp. magnolii (Gren. et Godr.) K. Richt.

Breu capítol introductori d'aquesta gramínia (Gramineae o Poaceae). La mèlica ciliada és comuna, abundant i distintiva.

La fila de la panícula és molt característica: estreta, cilíndrica, una mica més primeta a la part de baix -atenuada-, de perfil irregular, amb tot de sedes blanques -vellosa (1)- que li donen un aspecte canós. Té l'aspecte d'un plomall.

La ramificació de la panícula és simple. De l'eix principal -raquis, 1- en surten branques secundàries -2-, amb una branqueta a l'aixella -3-; aquestes rametes secundàries -2- en donen de terciàries -3- que també en duen altres, menors, a l'aixella, però aquestes darreres -4-  ja només són petits esbossos, sense òrgans diferenciats; no porten espiguetes.

L'espigueta és bifloral, però la flor superior no es veu desenvolupada -hi ha basitonia floral.

Les glumes són característiques. S'estrenyen a l'extrem superior, fent una punta atenuada. Són dissemblants pel que fa a la talla i forma; la inferior és ovada, mentre que la superior és lanceolada i més llarga, acabada en una llarga punta atenuada.

Lemma molt característic, pels abundants pèls vellosos o sedosos que, arrencant de la vora o gairebé, apunten cap enfora i li donen l'aspecte que tenen els delicats puputs de sedes -vil·lans- propis de molts fruits de les plantes de la família de les compostes.

La pàlea, bicarinada, com quasi sempre en la família, porta unes dentetes uncinades retrorses (2), brillants, molt petitones.

Peu de mèlica ciliada en la vora d'un camp i camí, a Gallecs (El Vallès). L'adjectiu 'ciliada' és escaient; el lemma porta cilis llargs, estesos, sedosos.

Es diu que un òrgan és ciliat quan duu una rastellera de pèls a la vora, regularment disposats, com unes pestanyes.

Melica ciliata L. subsp. magnolii (Gren. et Godr.) K. Richt. Espiguelles en flor, però encara insertes.

És característica, ultra la qualitat vellosa, la disposició de les espiguetes respecte de l'eix principal, en angle força obert però variable, de vegades patents.

Gluma inferior hialina, contreta a l'extrem, en punta; gluma superior lanceolada, més llarga, contreta, en llarga punta; lemma fèrtil no apreciable; flor superior poc desenvolupada, possiblement malreeixida.

Glumes, sedes i pàlea.

Pàlea amb els dos nervis, portadors de minúsculs agullons uncinats, retrorsos. Sedes del lemma delicades, que es tornen flexuoses.

La beina foliar és tancada; forma un tub que embolca enterament la canya.

Notes

(1) 'Vilós' apareix en alguna obra consultada, però no en els diccionaris habituals.

(2) En la il·lustració de 'Flora Iberica' els han representat antrorsos -dirigits cap amunt-, aquests minúsculs agullons, detall que suggereix la possibilitat que s'hagin dibuixat a partir d'indicacions. En qualsevol cas, els dibuixos d'aquesta obra destaquen per la finesa, cura i precisió de la factura.

Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart