El conjunt rural o agrari de Gallecs ja ha merescut, en aquest espai, tota una sèrie de capítols, com ho acredita el fet que hi tingui 'etiqueta' pròpia, però segueix oferint-nos temes prou interessants: en aquest cas es tracta d'un sembrat que mai abans no havíem vist, de mostassa blanca Sinapis alba L., una brassicàcia de llavor.
☰
Usos de la mostassa blanca. Les plantes que es cultiven, encara que sigui només molt ocasionalment, solen congriar un gran ventall d'aprofitaments possibles. El lector interessat pot pouar aquesta informació, al seu criteri.
Cal no oblidar que alguns conreus es fan expressament per al benefici que aporten al terreny de cultiu, per exemple quan, tenint un ancoratge més profund que l'habitual de les herbes més cultivades -les arrels dels cereals no són profundes-, permeten la redistribució dels nutrients de la terra. I també es pot considerar el factor temps, el fet que algunes herbes facin tot el seu cicle vital en un curt període, cosa que permet donar un determinat rendiment al terreny quan, per exemple, ha fracassat, pel motiu que sigui, un cultiu de període o cicle més llarg.
☰
Camp de mostassa blanca. Fotografies in situ del 14.6.2023.
☰
Tractant-se, la llavor d'aquesta mostassa, d'un producte tan peculiar, potser es deixa morir la planta en el camp i no es plega, si el que es desitja obtenir és la millora del terreny.
☰
Un altre camp de mostassa, aquest termenejat per les grosses mates de l'estipa americana Jarava caudata (Trinius) Peñailillo.
☰
No cal dir que aquestes síliqües son d'allò més característiques, amb dues parts ben diferenciades, una valvar, boteruda, seminífera, i, al tram superior, el rostrum, en forma de bec pla, asperm -sense llavors.
☰
Fruit peluts que es mantenen verds, però canescents, abans no maduren del tot i es tornen albencs.
☰
Aquest tàxon linneà inclou algunes subespècies; n'hi ha que tenen el rostrum també seminífer.
☰
Al temps de la fructificació la part baixa de la planta ja s'ha mustigat del tot. És dreturera i no s'esbranca gaire, de manera que els peus es veuen ben diferenciats.
☰
La síliqua és un fruit bicarpel·lar, en càpsula seca, badadissa, sovint semblant a la tavella de les lleguminoses, sinó que aquestes són, sempre, d'una sola peça, plegada -monocarpel·lars.
☰
Les llavors tenen, diuen, qualitats semblants al pebre. En la família de la col hi ha plantes -Eruca, Brassica, etc.- que provoquen certa coentor, sigui en la fulla o en la llavor.
☰
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
