Chenopodium nutans (R.Br.) S. Fuentes & Borsch, nou per al catalanídic central

Capítol breu centrat en la citació d'una amarantàcia originària d'Austràlia que a casa nostra té una dispersió força localitzada.

En el curs d’un passeig per les flandes de Piera, un territori de xaragalls i curioses formes erosives en argiles, van ser trobades unes mates d’aquesta Amaranthaceae (1).

De les flors de la Foixarda Globularia alypum L.

Com les labiades, que inclouen plantes tan conegudes i populars com la farigola i el romaní, i també com les escrofulariàcies i moltes altres famílies, les globulariàcies Globulariaceae pertanyen a l'ordre de les tubiflores, grup extens que possiblement tingui, com a caràcter més significatiu, el mateix que revela la denominació: els pètals son concrescents o en part concrescents, de manera que la flor és simpètala -també gamopètala.

Un altre tret propi d'aquest grup (1) és la possessió d'estams inserts a la corol·la. Les plantes que tenen aquest tret s'anomenen corol·liflores (2), per bé que aquest mot no semblaria tenir, pels seus components, aquesta significació.

El paisatge del Moianès (1): les rouredes grapejades

És prou conegut, en general, quins són els aspectes naturals que condicionen el paisatge vegetal: el clima; el relleu; les roques i els usos que s’han desenvolupat en cada cas.

El jove botànic Arnau Mercadé es va doctorar amb l’estudi de la flora i de la vegetació del Moianès -en realitat es un estudi eminentment florístic-, estudi, publicat a la xarxa, on la persona interessada en aquests punts, o sigui les principals puntualitzacions geogràfiques, hi pot trobar unes introduccions generals molt convenients.

El cul-llevat i altres espigolalles de Roca Sereny

Em plau dedicar aquesta remembrança a Agnès Bernat. La mata sembla una 'alzinastre', dit sigui en un mot curiós, escoltat a un senyor de la Llitera, però que no hem trobat reportat enlloc. Si ho fos, una alzineta, seria notable, haver germinat i reeixit en un lloc així. No se m'acut altra cosa que la possible concurrència d'un estatge nebulós.

Del fruit en càpsula del Sapinde de la Xina koelreuteria paniculata Laxmann

Capítol breu i concret, centrat en el fruit sec d'aquest arbre ornamental que podem trobar en parcs, jardins, places i carrers.

Les característiques o atributs d'aquest arbre el fan força apreciat, com a arbre ornamental; té bona talla, bona capça, gran i peculiar fullatge, vistent floració - i estival, un altre punt apreciat, atès que en aquest període és natural un general decandiment- i atractiva fructificació.

Per la vall de Ramió, obaga del Montnegre

Dedicació. Em plau dedicar aquest senzill report al botànic Xavier Font Castell, que ens va acompanyar en aquesta passejada i que sempre té la gentilesa d'atendre amb diligència les consultes que li faig. Els naturalistes, en general, no li devem pas poc, si considerem com n'és de valuós el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', creació seva que, a més, fa tot el possible per a mantenir sempre ben sabada.

☰

El Montnegre és una serra singular. Demanaria una introducció potser massa llarga voler arramadar tots els factors geogràfics peculiars que concorren en aquesta serra granítica del sector nord del territori catalanídic.

Autumne sec a la ribera del Gai (Moianès)

Autumne sec a la ribera del Gai (Moianès). Recull d’estampes autumnals de la ribera del torrent del Gai, situat al cor mateix de l’anomenat altiplà del Moianès, el sector elevat de la comarca, de topografia predominantment ondulada i de vegetació eminentment submediterrània.

Una flor suberosa i amb cofa que es descofa: Eucalyptus globolus Labill.

Possiblement també us hi hagueu trobat algun cop. Potser haureu comprat - o bé el teniu d'algun arbre de jardí- un ram d'eucaliptus en flor i, de tant en tant, haureu sentit el so característic que fa un petit objecte, poc pesat, com ara un botó, en caure al terra: sentim primer el so de l'impacte i tot seguit el del curt ròssec, el del petit moviment que fa, abans no s'atura.

Algunes notes d'espermografia de Ginkgo biloba Kaempfer ex Linné

Ginkgo biloba és un arbre molt apreciat, per diferents raons, en les regions d'origen. Diferents aspectes han fet que hagi despertat un interès general o gairebé, tant en els cercles acadèmics com en els populars.

En especial l'antigor i la pertinença a una nissaga de vegetals força primitius, anteriors a l'aparició del gran grup de les coníferes. Però també són conegudes i molt reputades les seves qualitats terapèutiques i medicinals. A banda d'això, en els darrers temps han aparegut, en determinats diaris vascos, alguns titulars desorbitats -cosa d'altra banda habitual-, relatius a la forta sentor que amollen les seves llavors.

Els "paisatges oblidats": un assaig d'interpretació

Els Paisatges Oblidats. En aquest extens capítol hi faig un balanç dels passeigs d’observació del paisatge per la plana de Can Moragues, situada a la riba esquerra del riu Ripoll, al nord de Sabadell, en territori pertanyent a Castellar del Vallès.

Les observacions podrien tenir valor per a altres zones vallesenques de la depressió prelitoral, si més no del sector occidental, donat que la regió té una personalitat fisiogràfica força ben definida.

Aquests passeigs els vam fer en el marc d’una activitat per a l’associació ADENC, feta el dissabte 12 de novembre.

Aprofito per agrair la companyia de tots els participants: Rosa, Elisabet, Paloma, Natalie, Marc, Alex, Ernest, Josep i especialment a la Mireia, de l’ADENC, sempre diligent en l’organització.