Capítol breu i concret, centrat en el fruit sec d'aquest arbre ornamental que podem trobar en parcs, jardins, places i carrers.
Les característiques o atributs d'aquest arbre el fan força apreciat, com a arbre ornamental; té bona talla, bona capça, gran i peculiar fullatge, vistent floració - i estival, un altre punt apreciat, atès que en aquest període és natural un general decandiment- i atractiva fructificació.
☰
Sapindaceae. Koelreuteria paniculata Laxmann. De l'est asiàtic, Xina i altres regions, en alguns casos introduït. A casa nostra, ornamental i viari.
☰
El fruit. És una càpsula dehiscent, loculicida, polispèrmica. S'esberlen les fulles carpel·lars en assolir la maduració i completar la deshidratació.
L'estructura. La forma és semblant a la d'una piràmide o com la d'un pebrotet becut, amb tres lòbuls i els corresponents solcs, ben marcats. La coloració és com la de l'aram o el coure; té una certa lluïssor i la superfície és molt finament reticulada, per una xarxa de venetes gairebé perfectament tancada -només aparentment anastomosada, perquè les venes menors o de darrer ordre en realitat tenen les terminacions lliures, bé que incloses en polígons tancats.
La concrescència. La concrescència carpel·lar és interessant, perquè no hi tenim, aquí, els carpels tancats i soldats entre ells, com en la imatge dels gallets d'una mandarina, originant, d'aquesta manera, uns lòculs o cavitats perfectament diferenciats i separats per cloendes o envans dobles; però tampoc no hi tenim els carpels perfectament oberts i enganxats entre ells, només, per les vores; o, més ben dit, en els fruits del saboner de la Xina hi veiem una forma intermèdia, és a dir, amb les làmines dels carpels amb una expansió interna o lòbul basal que, aquesta sí, serveix de pestanya d'unió solidària i origina, en el conjunt del fruit en càpsula, unes cel·les d'aïllament parcial, només a la base, mentre que la resta de la làmina del carpel va unida al carpel veí simplement per la vora o marge -concrescència marginal.
Potser aquesta imatge ho podria il·lustrar: la dels espais grans que estan parcialment separats, només per biombos (pantalles), com els de les sales de vacunació dels centres sanitaris.
Si evolutivament sembla que l'anul·lació de les cloendes ha estat la via que ha donat lloc a la concrescència carpel·lar merament, o aparentment, marginal, potser podríem dir que el sapinde de la Xina, amb les seves cloendes parcials, exclusivament basals, n'expressaria el camí.
☰
No fa gaire vam escriure això, a les teranyines socials:
"Un dia vaig veure un vídeo on s’hi veien aquests fruits, desprenent-se de l’arbre, voleiant i giravoltant sobre ells mateixos, i caient, després, a l’aigua d’unes regueres, d’una costa o d’una ribera, on, tant bon punt tocaven l’aigua, començaven a navegar-hi, tot lliscant-hi dolçament, amb una lleugeresa sorprenent, en una escena que semblava pròpia d’una joguina infantil, on la llavor o les llavors feien de mariners i els carpels feien de barqueta, després d’haver fet, inicialment, de vela.
Podríem dir-ne diplocòria, però no hi crec, perquè a la natura tot serveix, també allò que a nosaltres ens pot semblar inhàbil o inepte. Crec que convé tenir-ho en compte: hi ha rancs que caminen millor, més bé que d’altres que no semblen tenir defecte".
☰
Sapinde de la Xina. Sabadell. Les fotos d'exterior i les mostres són del desembre de 2022. Els arbres estan esfullats i fruitats, amb els fruits secs, molts en capça, però d'altres ja aterrats.
☰
La dehiscència és irregular. Les infructescències cauen amb la rapa, però abans cauen algunes càpsules o les valves que les integren, de forma aparentment molt irregular.
No considerem aquí aquests aspectes del capteniment dels fruits. En plantes de fora del seu medi natural, les observacions amb dimensió ecològica no poden tenir gaire fonament ni justificació.
☰
Com es pot veure, aquest arbres lleven unes considerables quantitats de fruits i llavors, tots de bona talla.
☰
S'hi observa la irregular desintegració dels fruits en capça, així com la bona talla de les llavors.
☰
En segon terme, les càpsules esquinçades. En primer terme, valves que resulten de la desintegració de la càpsula.
Consten, com hem comentat abans, de dues meitats de carpels que en els dos terços superiors van units per les vores, mentre que en el terç inferior fan un lòbul, plegat cap a l'interior, a la manera de la pestanya d'unió d'una capseta de cartolina.
En aquest lòbul hi ha una veneta engrossida, la placenta, on hi van inserides les llavors, amb un peduncle breu però ben refetó.
☰
Esquema il·lustratiu de l'estructura de la càpsula, amb els carpels tancats a la base -tall o secció transversal inferior- i oberts a la resta -tall superior-, al llarg de més de la meitat superior. Les ratlles del dors dels carpels indiquen l'esquinçada, que sembla iniciar-se pel bec de la càpsula.
☰
Una altra imatge que en revela l'estructura: tres lòculs basals i llavors situades als marges carpel·lars, al capdamunt del lòbul -el dibuix anterior no és prou exacte-, exactament en el sinus superior.
Càpsula molt prima, resseca, cartàcia, dringadissa al contacte, semblant a alguns llegums inflats.
☰
Així doncs, la placentació de les llavors semblaria, en aquest cas, marginal. En cadascun de la parella de marges engrossits s'hi fan entre una i dues (3?) llavors, de manera que els carpels porten entre 2 i 4 llavors; uns serien pauciseminals i d'altres menys.
☰
Nombre de llavors (1). Per tant i essent tan normal que un marge dugui una llavor com dues, tenim 2/4 llavors per carpel i 6/12 per càpsula, per bé que sembla que aquests valors extrems són menys freqüents que els intermedis.
☰
Llavors negres o negrenques, amb una parella d'angles o cantells dorsals, soms, paral·lels, molt tènues, de recorregut parcial; per forma, color i setinat, d'aspecte ferrenc, evoquen una mica algun tipus de munició.
Observeu-hi el carpòfor, parcialment embolcat per les vores carpel·lars. Es tracta d'un pedicel extranumerari que queda totalment immers a l'eix de la capsella i per tant no és visible, si no es desballesta.
☰
Els carpels s'esquincen pel nervi medial. Se'n diu loculicida, d'aquesta obertura, perquè 'mor el lòcul' o, dit d'una altra manera, es desintegra la cavitat.
Cloenda amb reserves. Abans de cloure aquest capítol exòtic veurem dos punts, el carpòfor i l'obturador, si bé, primer, haurem de fer una crida a la reserva, perquè són dos òrgans que veurem sense la necessària exactitud.
El primer perquè no sabem si és aquest el nom que legítimament li escauria; el segon perquè no sabem exactament quina part del pedicel fructífer li correspon, a l'obturador.
☰
Detall del pedicel que anomenem 'carpòfor', que ja ha estat comentat. Queda a l'interior de les vores carpel·lars i, tot i ser llevadís i independent, sembla que, en deseixir-se la càpsula, tant pot quedar-hi inclòs i endur-se'l, com en la imatge, com restar a la rapa fructífera, que queda a l'arbre o, igualment, pot caure.
☰
Obturador. El pedicle seminal (2) és curiós. Consta de dues parts, una d'externa, rabassuda, una mica pelosa, i la interna, que queda agafada a la llavor.
Aquesta part interna fa una virolla, és a dir, cobreix i està perfectament adaptada al llombrígol -l'hílum-, el clotell de la llavor.
Llegim, en el manual de Zomlefer (3), que les llavor tenen 'obturador'. Consultat el diccionari de referència, veiem que l'obturador és un teixit de natura placentària que obstrueix o cobreix el micròpil. Seria l'obturador la part interna del pedicle, en forma de virolla, o l'externa que la cobreix?. No ho sabem.
☰
Notes
(1) A 'Flora Iberica' hi llegim que hi ha una llavor per lòcul. Val a dir que, a més, la il·lustració de la llavor no coincideix gaire amb les reportades aquí, però n'ignorem el motiu; fora que hi hagi diferents varietats d'aquest tàxon. Potser hi ha altres incongruències encara -'carpels masculins'?-, però deuen ser ròssecs deguts o atribuïbles al caràcter de 'voluntariat' dels autors.
(2) Suposem que es tracta del funicle.
(3) 'Guide to Flowering Plant Families'. Wendy Zomlefer. 1994.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol
