Capítol breu centrat en la citació d'una amarantàcia originària d'Austràlia que a casa nostra té una dispersió força localitzada.
En el curs d’un passeig per les flandes de Piera, un territori de xaragalls i curioses formes erosives en argiles, van ser trobades unes mates d’aquesta Amaranthaceae (1). Com sia que aquesta mata només es coneix, en tot l’àmbit ibèric (2), d’algunes comarques nord-orientals del Principat, consignem l’observació, tot seguit, de forma convencional:
Chenopodium nutans (R.Br.) S. Fuentes & Bors. Les flandes de la Venta de Piera (Anoia). Dipòsits acumulats en terreny d’erosió i remoció, al peu de corregalls i talussos argilosos d'una terrassa al·luvial. UTM 31TCF99. Leg. Olga Barceló. Det. Romà Rigol. 4.2.2023.
☰
Moltes de les imatges, sobretot les de detall, són de Cèsar Pedrocchi Rius. S'especifica en aquest cas.
☰
Distribució de Chenopodium nutans a Catalunya, segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. © Xavier Font Castell. Hi consta amb el nom de Einadia nutans (R.Br.) A.J. Scott.
A destacar que és la primera citació de la regió central i possiblement, en esguard de la corologia aquí representada, la més interior de les consignades a les comarques prelitorals.
☰
En groc, zona aproximada de la citació. © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGC.
☰
Mateta baixa, relativament densa, compacta, amb les tiges tendres blanes, esteses o decumbents. Aquest tàxon consta a la FPC amb el nom de Rhagodia nutans; curiosament, tant en aquesta obra com a la 'Flora Manual dels Països Catalans' s'hi consigna sense número d'ordre, de manera que no es comptabilitza com a tàxon propi de la flora d'aquest àmbit. En aquesta obra hi consta amb el nom de Einadia nutans (R.Br.) A.J. Scott.
Aquesta reserva sol se normal en el conjunt de criteris emprats a les flores, sobretot quan no hi ha seguretat que una planta tingui una implantació territorial indubtable; les plantes merament ocasionals o accidentals no se solen incloure. Però en aquest cas resulta una mica cridanera aquesta reserva, sobretot reconeixent que es troba 'més o menys naturalitzada a la comarca de la Selva'.
☰
Zona on va ser trobada l'amarantàcia, talussos i corregalls argilosos, erosius. Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius.
☰
Ramificacions i fulles oposades; tota la planta és farinàcia, està tota pigada de minúscules llenties peltades, d'aspecte cristal·lí o escariós; el fruit, una petita baia groga, taronja o roja, és, potser, el més característic. Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius.
Quan la planta és fruitada i plena de petites baies, de la mida d'un gra de pebre, resulta d'allò més atractiva i curiosa.
☰
Fulles de làmina variable, lanceolades o oblongo-lanceolades en alguns casos, més sovint triangulars i hastiformes. Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius.
☰
Imatge de detall del fruit bacciforme, de superfície finament rugulada i una mica brillant; pot evocar una minúscula mandarina. Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius.
☰
Les dents basals no sempre hi són presents. De la fulla que presenta aquests lòbuls, banyetes o expansions basals, es diu que és hastada o hastiforme. Fotografia: © Cèsar Pedrocchi Rius.
☰
El recobriment d'aquestes escates peltades pot ser total en algunes parts de la planta. Com que estan una mica separades de la superfície, possiblement siguin un mecanisme de barrera, protector del sol, molt efectiu.
☰
Notes
(1) La sistemàtica es va revisant constantment; alguns gèneres adscrits a Quenopodiaceae han estat recentment transferits a Amaranthaceae.
(2) És present, en canvi, a les Islas Canarias.
☰
Sabadell
Text: © Romà Rigol
