Les petges foliars són molt visibles en arbres de fulles grans, com ara la noguera, la figuera o el vernís del Japó.
Capítol breu que serà més aviat un apunt, el primer d'altres que farem d'aquest estil, és a dir, notes breus sobre aspectes o temes concrets.Així tindran sortida nombrosos punts, de caràcter espars, que anem acumulant i recollint, però que no fan joc amb d'altres ni queden encabits en cap crònica. Aquestes notes o flaixos no exigeixen ni el temps ni la valoració dels temes tractats amb més de detall, temes, aquests darrers, que darrerament s'han acumulat massa, per no poder trobar el lleure necessari per a desenvolupar-los.Així doncs, confiem que els apunts puguin tenir la virtut d'allò que és ajustat i tractat de forma concisa.Tema: Brotada hivernal del fonoll, un apunt fenomenològic.Foeniculum vulgare MillerUmbelliferae (Apiaceae)Hemicryptophyta scaposaD'aquesta umbel·lífera n'hem parlat en d'altres capítols. Un esquema fenomenològic el podeu trobar aquí.Hem vist altres cops brotades hivernals com la de la imatge, amb una fila ben curiosa: són brots de braquiblasts aeris que, en tenir les beines foliars força concentrades i encavallades, evoquen els anomenats 'bulbs' del fonoll dolç o hortícola.A l'hivern el fonoll sol estar sec, enterament. Aviat, però, al gener o al febrer, solen presentar, alguns peus, brotets foliars, molt tendres i petits, a la base de la planta, tan arraulits que no se solen veure.Aquest peu es feia en el talús d'un barrancó argilós, amb el terra, el dia de la foto, molt humit, per les boires i el temps rellentós d'aquests dies de mitjan i final de gener. Fotografia d'un camp de Callús (el Bages). 27.1.2024.Comentari. Es considera la possibilitat que alguns peus de fonoll siguin biennals, si bé també es podria tractar de brots extemporanis.En el braquiblast de la imatge hi ha fulles de diferents lleves: a l'aixella de les més grans ja n'ixen d'altres, molt petites i en bona part amagades, a causa de la minúscula talla.BarcelonaText i fotografies: Ⓒ Romà Rigol
Com que es tracta d'una matèria: els cereals d'hivern, que només conec a un nivell molt elemental, plantejaré aquest capítol procurant no apartar-me gaire de la precaució aconsellable, perquè els costums de les pràctiques agroramaderes són molt variats i, en general, no gaire coneguts, fora dels àmbits rurals.
Bupleurum rigidum L. subsp. rigidumApiaceae (Umbelliferae)Hemicrypthophyta scaposa subrosulata☰Hemicriptòfit molt característic, amb les fulles que s'estrenyen llarga i gradualment -atenuades-, de talla notable, de fins a més de dos pams de llarg.
Breu capítol motivat per la necessitat de divulgar alguns mots, poc o no gens usuals, però que són una alternativa a l'ús, molt més difós, del castellà chupón.Exposem el tema de forma breu i epigràfica.☰El mot xuclador és més de l'àmbit de la jardineria i del cultiu de llenyoses que no de la ciència botànica.Els arbres i arbusts emeten, de vegades, brots d'arrel, soca, tronc o rama que tenen un creixent diferent dels brots de capça.S'originen en gemmes dorments que poden mantenir-se en estat potencial durant molts anys. I s'expressen amb caràcters propis dels brots juvenils: brots vigorosos, de verdenca flexibilitat, d'entrenusos llargs; sovint tenen conspícua dreturança i ramen poc o no gens; absència de flors; diverses mogudes per temporada -policiclisme.☰☰Gormand. Segons em deia un amic, així en diuen, dels xucladors, en algunes terres de la Segarra. És un gal·licisme d'ús habitual, però el crèiem només aplicat a les persones molt menjadores.
☰Cavall. El meu pare en deia cavalls, dels xucladors, però segons els diccionaris aquest mot seria propi de la vinya, aplicat als brots que, per excessius, convé aclarir.☰Aquesta de baix és una altra forma del mateix concepte, molt expressiva, recollida en el costumari dels bons usos en el bosc.☰Les dracenes. Són arbusts o arbres d'interès ornamental, de la família Asparagaceae. Tenen creixement en gruix, secundari, tot i ser de la classe de les monocotiledònies. La majoria són del continent africà, però també n'hi ha a Amèrica i Àsia.Les fulles són llargues, planes, estretes, amb figura de fulla de ganivet o d'espasa, i es concentren, quan ja no són petites o juvenils, a la part superior, de forma semblant a un plomall o una palmereta.Les tiges són mollars, vincladisses, i porten, molt marcades, les cicatrius de les fulles de tots els cicles vegetatius. De creixent molt actiu, a mesura que creix pels extrems les fulles giren cap avall, esgrogueeixen i no tarden gaire a caure.☰Nodriment o despeses excessives. Els xucladors són combatuts per pagesos, jardiners i hortolans. Nascuts, sovint, a la soca o a les arrels dels arbres, xuclen activament la saba i l'energia de l'arbre, de manera que són tinguts com a lladres o fuites -embornals- de nutrients, que perjudiquen el desenvolupament normal o òptim del brancam de la capça.A més d'aquest caràcter parasitari, aquests xucladors sovint corresponen, per exemple en el cas, molt comú, de les oliveres, als peus d'empeltar, de manera que, o bé no fruiten o, si mai arribessin a fruitar, no donarien pas la fruita desitjada, sinó la pròpia de les varietats silvestres, sovint qualificades, en aquests àmbits, com a bordenques.☰Observeu-hi el tirat del xuclador o gormand, amb la dreturança habitual d'aquests brots, ben tibats, amb un creixent diferent al dels brancs normals. Així doncs, tenim, per a aquests brots desmesurats, dos mots, com a mínim, ben adients: xuclador i mamador.☰SabadellText i fotografies: © Romà Rigol
En fem de diferent tipus, de capítols, però quan el ventall es redueix i el camp a considerar és més petit, l'exposició del tema resulta més planera. Com per exemple en aquest cas: recollirem algunes imatges del fruit d'aquesta composta, prou coneguda i fins i tot popular, tot afegint-t'hi algunes notes descriptives. Només això.
Vaig escriure aquesta 'auca' per al Facebook, però m'ha semblat que li convenia un espai no tan làbil com ho són els propis de les teranyines socials. Es tracta d'un recull de moments de la vida d'una gla, comentats amb un estil un punt diferent de l'habitual, fet amb la voluntat que sigui, si és possible, de caràcter didàctic.Hauré de dir, en confiança, que a mi mateix em convé, de vegades, llegir aquesta auca, per tal de recordar, sobretot, els termes fenomenològics de la vida d'una gla d'alzina.
Un tema que tenia en cartera de fa anys: el fruit de les cargoles Erodium, començo a confiar que està arribant a la maturitat i tal vegada, fins i tot, pugui caure de l’arbre, que és el moment de la baixada, quan el fruit tramunta la lluminosa carena de la plenitud i comença la implacable davallada de la decrepitud.
Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.
