23 de gener de 2020

Datura stramonium L.: el fruit

Anual de gran talla. Si són molts i comuns els fruits menuts, de mal veure i també, sovint, de mal capir, pel que fa a les parts que els integren, d'altres en canvi són grossos i conspicus, dotats d'una arquitectura manifesta, com el fruit de Datura stramonium L. (1) que veurem avui, en càpsula seca i badadissa.
No ens apartarem gaire de la simple descripció del fruit i de la manera d'obrir-se.

Càpsula ovoide eriçada d'agullons cònics, patents, de talla diversa. És un fruit vistós, cridaner, tant per la mida, d'uns 4 cm de llarg, com per l'aspecte. Solc longitudinal coincident amb el pla d'unió carpel·lar. La superfície porta un indument molt peculiar. Són pelets curts i gruixudets, encuixats als entrepeus de les pues, i tot un espurnat farinós, de minúscules esquames blanquinoses. És molt característic el faldilló de la base del fruit, corresponent a les peces calicines concrescents, regirades -reflexes- i persistents.

Dehiscència descendent. Es produeix en un fruit sec badadís que es bada esquinçant-se de dalt cap a baix. En la dehiscència merament apical es baden, només, les parts del tram superior del fruit.
Són, ambdós, fenomens molt comuns, en molts fruits. Amb l'obertura exclusivament superior es possibilita una administració gradual de les diàspores o, si més no, s'eviten els inconvenients associats a un únic lliurament de les llavors a l'ambient.

Càpsula seca de dehiscència tricidaPrové d'un ovari bicarpel·lar, és a dir, de dues fulles carpel·lars tancades que s'han fusionat parcialment, de manera que la secció del fruit és circular i les parts adherides dels carpels formen un septe, un envà intern, ocult en visió externa, però visible en aquest imatge del fruit obert. 
Observeu-hi la venació i la consistència de pergamí -cartàcia- del septe medial, carpel·lar. La imatge mostra un carpel obert, separat per un envanet, amb dues placentes (2) d'aspecte labriforme, unides per dalt, de vores una mica irregulars, implantades en aquest envanet que divideix cada carpel en dues parts. Amb això el fruit queda dividit en quatre cavitats o lòculs.

Dehiscència. L'esquema ens ajuda a veure'n l'estructura. A dalt, tall transversal de la càpsula, amb el septe o envà carpel·lar; l'altre envanet, placentari;  i les placentes. El fruit queda dividit en quatre espais.
En els esquemes inferiors, il·lustracions dels punts i línies de les esquinçades. La dehiscència loculicida (L) es produeix pel nervi medial dels carpels. Les altres esquinçades es produeixen per les línies marginals del septe. Aquesta ruptura és complexa en el detall, aparentment doble, perquè a les valves hi queda una estreta part del septe, de manera que, duna banda, el septe se separa en dues parts a tot el llarg (dehiscència septicida, S), i de l'altra es talla de través (dehiscència septífraga, Se). D'aquesta manera, la dehiscència resulta en quatre valves i és triple o tricida.

Una ruptura, una separació i una esqueixada. Aquesta càpsula, tot i haver estat forçada, revela la dehiscència triple. Cadascuna de les quatre valves resultants obeeix al triple esquinç. La dehiscència loculicida separa les dues valves de cada carpel; l'altra, doble, s'aprecia bé en aquesta imatge. Observeu-hi com la vora del septe queda tota esqueixada (ruptura septífraga). I a les dues valves separades hi queden unes estretes franges del septe, així, en plural, perquè, resultant de la unió dels carpels, el septe és doble. Cada valva, doncs, se'n duu la seva part (dehiscència septicida).
Les protuberàncies tuberculoses de les placentes indiquen els punts d'implantació de les llavors.

Tabicación secundaria. Visió per dalt. Les placentes evoquen els ossos d'una espinada. El septe migparteix el fruit i l'altre envanet, que Ruiz de la Torre anomena tabicación secundaria, en parteix les dues meitats.  No cal dir que aquest envanet reforça l'estructura del fruit. Observeu-hi la vora esqueixada del septe, suggeridora de la dehiscència septífraga que hi reconeixem.

La curvatura de les placentes origina, al costat intern, una concavitat com la d'una valva de musclo. Amb la curvatura s'aconsegueix una millor adaptació a la forma globosa de la càpsula. Les llavors s'implanten pertot, damunt de la dorsal i a les dues cares.

Llavors reniformes de color xocolata, una mica lluents, amb clots irregulars, contigus, i un pigallat de minúscules fòvees per tota la superfície.

Ruptures diferents. Reprenem la primera imatge per destacar la diferència de les ruptures. La de dalt és neta. El carpel es migparteix i la ruptura amb l'envanet placentari també és neta. A baix, la ruptura del septe produeix esqueixos. Les valves se n'enduen una part.
Tot i la gran talla, l'estramoni és una planta anual i, com escau a aquest tipus biològic, produeix gran quantitat de llavors. El fruit ben sec es fen fins a la meitat. Les fotos de valves més obertes són de càpsules forçades. Les imatges in situ són del 18.1.17 i del 19.1.20. En aquestes dates la planta és morta, però sosté un bon sarpat de guardioles curulles de llavors. 

Notes
(1) És una planta introduïda, ruderal, nitròfila, de la família de la patatera. L'estramoni té molta molla i història. És la planta per volar amb escombra. Conté potents alcaloides que poden tenir efectes importants en l'organisme. Aquí no hi entrem, però  volem advertir que cal vigilar i evitar manipular aquesta planta, els fruits i les llavors.
En trobareu completa informació  en aquest enllaç, del minuciós blog 'Flora y fauna de Malpica de Tajo', que ja hem recomanat altres cops.
(2) Ignorem si són quatre o en realitat dues placentes dobles.

Sabadell
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol