Jarava plumosa (Spreng.) S.W.L. Jacobs & J. Everett, novetat per a la flora del Moianès

Trobem una mata de Jarava plumosa (Stipa papposa Nees) en un prat de pastura del Moianès. En fem la citació de forma convencional. Hi afegim unes observacions generals, sobre la difusió de plantes ruderals com aquesta.

Apunts de l'espiga d'aigua Potamogeton pusillus L.

Trobem una població de Potamogeton pusillus L. a la riera de la Sala, al Moianès. Arnau Mercadé, autor de la flora del Moianès, accessible per la xarxa, el cita de diversos punts del seu àmbit, però mai no gaire abundant.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Plantes ruderals i bicicletes

IMATGE 1. Fruit de Tribulus terrestris.

Què són les plantes ruderals? Ruderal és un mot derivat del llatí rudus, runa, enderrocs, material de rebuig dels treballs de construcció o destrucció d’un habitacle.
En castellà valdria per escombros o cascotes.
Les plantes ruderals són, aplicant un criteri extensiu, totes aquelles que viuen en les zones habitades o influïdes per nosaltres.

L'ergasiofigòfit Pteris cretica L. al torrent de Colobrers (Vallès Occidental)

Es troben unes frondes del pteridòfit Pteris cretica L., en un torrent tributari del riu Ripoll. La fronda d’aquesta falguera, de la subfamília Pteridoideae, és força vistosa. Està dividida en segments llargs i estrets, dirigits cap a l’extrem, de manera que sembla més palmada que no pinnada, com és en realitat.

Olea europaea L.: bordenc versus domèstic

Capítol breu que recull unes imatges d’oliveres dels dos tipus, de la cultivada i de la bordenca, totes de la mateixa parada d’oliveres, d’un camp del camí dels monjos, a prop de Terrassa.

A diferència de moltes de les plantes llenyoses que es cultiven a casa nostra, l’olivera és un arbre autòcton, o silvestre, al nostre país.

L’arbre silvestre, l'ullastre, té algunes notables diferències, respecte dels cultivats. És un arbret baix, tofut, força brancadret, irregularment espinós.

Molts n'haureu vist, sobretot fent part de matolls o màquies karstícoles, com la que es fa al massís corcat de Garraf.

No fructifica la nyàmera Helianthus tuberosus L.?

Helianthus tuberosus L. Asteraceae. Heliantheae. Geophyta. Natural de Canadà. Naturalitzat. Catalogat com a invasor.

Un camp tardorenc i malgranat de xereix aferradís Setaria verticillata (L.) P. Beauv.

Un camp de xereix? Ho hem vist altres cops, però pocs: una planta ruderal ocupant un camp a seny, amb l'extensió i la regularitat pròpies de les plantes sembrades. Ho havíem vist en un camp de verdolaga. Avui recollim el cas d'un camp de xereix.

Com pot ser que una planta ocupi completament un camp? No ho sabem, fora que recordem aquells condicionants que, de tan repetits, agafen, potser, un ressò excessivament grapejat: moltes llavoretes escampades pertot, capaces de deixondir-se -els embrions- ràpidament, si es donen, de cop, els factors que els són favorables, per exemple la llaurada o el rostollar, combinat, potser, amb una pluja oportuna...