Degradar la natura degradant-nos: "Ya no hay vida"

Vull portar a aquest espai una nota breu però molt rotunda. En Xavi Herrero fa el següent comentari, al peu de l'anunci que vaig fer al Facebook de la publicació del mes passat del capítol que vaig titular 'Fomentar la destrucció de la natura':

"Vivo cerca de Montigalà y ya no hay vida. Hace 30 años, en una paseada, podías cruzarte con lagartos ocelados, culebras bastardas de más de un metro e infinidad de artrópodos, arañas tigre, escorpiones....ahora solo hay plantas resecas y conejos. Una pena."

Jo em demano, de debò algú es pot creure que aquest imparable i persistent ris-ras de bicicletes i motos per tota mena de viaranys no perjudica en res al medi, ni a les plantes, ni als mamífers, ni als ocells, ni als rèptils, ni als amfibis, ni als invertebrats...?

Em sembla que seria saludable que ens adonéssim, com a societat, si això pogués ser, de que bona part de la degradació i la contaminació que nosaltres generem la produïm senzillament perquè volem, perquè és decisió nostra, sense que res no ens hi obligui.

Seguim així el model de les platges. Ens agraden les platges 'netes'; en realitat això és el gust per la desolació de la mort.