La molsa d'avui és comuna, característica i distingible a bell ull. Característica i distingible sobretot per l'esporòfit, per la llarga seta corbada, la càpsula piriforme, l'opercle descentrat i la curiosa caliptra, amb el bec girat cap a un costat.
☰
Destaca molt l'abundor i l'aspecte embullós dels esporòfits, pels llargs filaments -setes-, corbats com una baga i entrecreuats, ells amb ells. Observem-hi la precarietat del substrat que sosté la molsa, en aquest cas un camí forestal de pas de maquinària pesada.
☰
Seta higromètrica. És higromètric l'òrgan capaç de fer moviments sobtosos, depenent del grau d'humitat ambiental. Diuen que aquests pedicles retorts fan sobtoses fuetades, per amollar les espores.
Cígnia. La seta, el pedicle de les càpsules, fa una llarga baga que en alguns casos és de torta doble, d'aquí que en algunes guies es qualifiqui de cígnia, per l'evocació del coll d'aquest ocell.
☰
Caliptra o còfia. La caliptra -tapa, vel, coberta- cobreix, talment un senzill cobricap, la part superior de l'urna, on hi ha l'opercle, i es projecta en un llarg tub, estretament cònic, girat cap al costat de la seta, amb un angle i una forma que evoca el bec d'un ocell dels llims, per exemple un becadell.
La caliptra, també anomenada còfia -també cofa-, és una romanalla, esqueixada i arrossegada, de la coberta superior de l'arquegoni.
☰
L'esporòfit és l'òrgan que produeix i conté les espores, els gèrmens que originen nous gametòfits. Consta d'unes parts característiques: el pedicle, anomenat seta; l'urna (punt blanc), la capsella pròpiament dita; l'opercle (punt groc) o tapa dehiscent, que es desclou espontàniament quan l'esporòfit és madur; l'anell (punt blau), en aquest cas excèntric, vora regruixada que uneix l'opercle i l'urna; i el peristoma (punt taronja), conjunt de dents aplicades a la boca de l'urna que es despleguen i giren cap enfora, quan es lliuren les espores a l'ambient. Caldria afegir-hi la caliptra. La càpsula de la imatge està descofada.
☰
