Distíquia. Les molses del gènere Fissidens tenen alguns trets molt característics: la disposició dística dels fil·loides, en un pla, com les barbes d'una ploma (plumiforme), i la mateixa forma que tenen, singular i curiosa, que requereix, per a ser copsada, l'ús d'una lent.
Arrepleguem, en aquest recull, imatges de diversos llocs que poden correspondre a diferents espècies; no entrem en la determinació específica, atès que els mateixos briòlegs reconeixen que en aquest gènere això pot ser molt difícil.
Pel que fa a l'ambient, les hem vist sobretot clapejant el terra. Les del recull són del marge d'un torrent d'ambient agrícola i d'un corregall de vessant forestal. Aquestes són, doncs, molses terrícoles i possiblement argil·lícoles.
☰
Generacions. Claps irregulars, no ben delimitats. Hi ha peus en diferents moments de desenvolupament. Els que han assolit la talla normal, ja petits de mena, van acompanyats d'altres de minúsculs. Marge de riera en entorn agrícola.
☰
Ambient. Escorranc a l'interior d'un alzinar. En els talussos hi pot fluir l'aigua de les capes saturades. Això afavoreix la flora briofítica. 6.12.20.
☰
Hàbit. Com es pot veure a la imatge, l'hàbit d'aquesta molsa és característic i distingible: forma conjunts cespitosos amb els peuets una mica separats, per capes, a la manera de l'ocell que estufa el plomatge.
☰
Hàbit. Una altra imatge de Fissidens sp. terrícola. Fil·loides estesos, en un pla, plumiformes, que poden evocar també una palmereta o el fullatge d'un avet o d'un teix. Precisament Fissidens taxifolius, de nom explícit, és una de les espècies més comunes.
☰
En cas de dubte, acosta't. La visió més propera ens permet veure la forma de llengua dels fil·loides, una miqueta apuntada, amb el nervi força distingible, uns cops més fosc que la làmina, altres més claret, segons la incidència de la llum.
☰
Marges reforçats o no. En aquest gènere els taxònoms hi diferencien dos grups, els que tenen la vora dels fil·loides engrossida o molt estructurada, amb unes cèl·lules estretes especialment diferenciades, i les que estan mancades d'aquesta mena de reforç. La imatge permet veure un filet, perfilant la vora dels fil·loides. Aparentment entraria al primer grup, però no passem el llindar de la reserva.
Aquesta manera de regirar-se cap al costat sembla que és normal en aquests fil·loides.
Notem-hi, també, que en aquest cas els fil·loides s'encavallen força; a la primera imatge d'aquest capítol, en canvi, estan separats.
Detalls. Destaquem-hi: nervi molt marcat; perfilat de la vora; figura lingüiforme; apicle apical (fil·loide acuminat). Làmina ben tibada -tret típic-, possiblement sostinguda o especialment reforçada pel plec de la part conduplicada, detall en què, d'altra banda, s'hi ha volgut veure una adaptació a l'aigua corrent i a la dessecació.
Trets. Distíquia, planesa, tenuïtat, perfilat... són molses característiques, més encara si hi comptem la làmina conduplicada, detall que veurem millor tot seguit.
Tres làmines. La forma dels fil·loides és tan especial i la seva conformitat tan de mal veure que ens ha calgut observar l'esquema de la guia de Creu Casas, Brugués i Cros per aclarir-ho.
De mal veure perquè hi ha una part conduplicada, plegada sobre ella mateixa al llarg. D'aquesta manera, en els fil·loides hi veiem tres parts: la part del plec dorsal o superior, més petita que les altres parts, anomenada normalment làmina veritable o làmina vaginant (lv); plec o hemilimbe ventral o inferior, anomenat normalment làmina apical (la); i la làmina abaxial o del costat més extern del fil·loide, dita làmina dorsal (ld), en esguard de la interpretació -n'hi ha més d'una- que sosté el supòsit que es troba al dors del nervi, del qual en seria una expansió.
A l'esquerra hi hem representat un esquema d'un tall transversal, per a il·lustrar la peculiar disposició de les tres làmines, l'origen de la qual encara sembla subjecte a discussió.
☰
Denticulat. Vores molt fina i irregularment denticulades, detall aparentment congruent amb F. taxifolius, però també present en d'altres espècies. L'observació microscòpica de l'arquitectura cel·lular de la vora és important a l'hora d'arreplegar dades per a la determinació de les espècies.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
