5 de març del 2021

Allium triquetrum L.

Les esteses de l'allassa Allium triquetrum en flor ens han recordat les que fa Galanthus nivalis. Ambdues plantes són geòfits que cadellen abundosament; fan estenalls a les riberes; tenen hàbit de manat de fulles gladiades, vinclades cap a fora, com un brollador; fan flors blanques, capbaixes, amb vies verdes, emparades, abans d'eixir, per una espata membranosa, etc.
La capacitat d'algunes bulboses -geòfits- per ocupar l'espai és notable. Aquestes riberes tenen una ecologia particular: a la càrrega natural de nutrients pròpia dels sòls de ribera s'hi suma la sobrecàrrega, acumulada al llarg dels temps, de substàncies antròpiques de tota mena, agrícoles, ramaderes, industrials, urbanes, etc. 
Les imatges són de Gallecs (Vallès Oriental), de la riba de la riera del mateix nom.
Allium triquetrum té un temperament nitrohigròfil; es fa en llocs rics en compostos nitrogenats, en sòls frescos o humits. 
En els casos més productius la cama floral pot donar fins a una vintena de flors, potser més.
L'espata és l'hipsofil·le que embolca la inflorescència fins que, arribades les flors a cert grau de maduresa, s'obre i es van desplegant, amb pedicels de diferent llargària, en aplec umbel·liforme. L'espata és, doncs, una bràctea envolupant. Caràcter present en lliris, narcisos, etc.
A dalt hi veiem una espata inflada, una altra amb les vores ja separades i una primera flor que allarga el pedicel.
Allium triquetrum L. Amararyllidaceae. Al·lòcton naturalitzat. Mediterrani. És una planta de jardineria, àmpliament naturalitzada.
Filloleig. Fan la mateixa fila d'un ceballot: engrossit, bulbós, amb la primera fulla que fa una beina esblaimada a la base, abraçadora de tota la resta de la planta. Observeu-hi la productivitat del filloleig. Hi veiem notable afinitat amb l'estil de les gramínies.
Flors que no ofereixen cap nosa a l'observació. Són 6 tèpals en dos verticils, amb vies verdes, afuades, que no atenyen l'extrem; 6 estams epitèpals i gineceu tricarpel·lar, de carpels concrescents a l'ovari i l'estil, separats en tres brancs estigmàtics.
Tota la planta fa olor d'all.
Tija fistulosa i cantelluda, de secció triangular - triquetre.
Flors geminades, confusionades a tot el llarg del pedicle, una anomalia.
Una altra anomalia, una bractèola.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol