Trencant inesperadament la sobrietat hivernal, les floracions marcenques van arribant, gairebé sense adonar-nos-en.
Al març s'acaba l'hivern, però és habitual que el trànsit a la primavera sigui convuls, amb alternança de dies serens i lluminosos, de sol ja novament virtuós, amb d'altres encara mig aclofats i enravenats, precedits per les darreres gebrades nocturnes.
Van quedant endarrere les flors de les plantes de floració hivernal, com la del lliri de neu, la de la gatosa o la de la gatassa, i van arribant les floracions del temps quaresmal avançat i de Sant Josep, quan l'hivern ja és vell i ja som a les portes de la primavera astronòmica.
☰
El roldor Coriaria myrtifolia ja porta els raïmets de flors penjants, però la majoria encara estan tancades; les flors petites de l'aladern Rhamnus alaternus ja fa algun temps que van a tot estrop; les violes Viola alba lleven les primeres flors; aquí i allà hi apareix algun peu de marfull Viburnum tinus florit; les menudes flors del bruc Erica arborea encara són poncellades; als terraprims encara hi queda algun narcís N. dubius tardà; també van a tot estrop les flors de l'espectacular lleteresa Euphorbia characias, mentre que la boscana E. amygdaloides tot just comença a florir; vam veure un peu florit de boix Buxus sempervirens, però la majoria estan defoliats per l'eruga o bé en procés de rebrotada, i amb això ja fan molt; les espècies del gènere Prunus: P. insititia i P. spinosa, de florida incomparable, posen núvols de delicada blancor en marges i bardisses; menys vistoses són les flors de la jonça de matoll Carex halleriana, molt abundant.
☰
Viola alba Besser (Viola alba subsp. dehnhardtii [Ten.] W. Becker) fa, pel que hem vist, tres tipus de flors: malreeixides, brevistipitades clistògames i aèries normals.
☰
Flor brevistipitada clistògama de viola de bosc.
☰
Muscari neglectum Guss. i més enllaços penitenciaris. Sembla que deu el seu nom al mesc, però més que almescada diríem que fa olor de cansalada fregida. A la 'Flora Manual...' hi diu que fa olor de pruna, però sempre ens queda el dubte de si es tracta d'efluvis post mortem -els botànics són llorigons d'herbari- o de planta fresca. Sembla que en alguns llocs d'Osca s'utilitzava aquesta planteta per a tenyir les matraques, l'artefacte petador que, emmudides les campanes en temps de solemnial silenci, servia per anunciar la litúrgia, el dijous i divendres sant.
Les florelles superiors, blaves o d'un morat blavenc, són purament escenogràfiques, de reclam visual.
☰
Prunus spinosa L. Flors nectaríferes.
☰
Coriaria myrtifolia L. Raïmets de flors masculines, alguns amb les flors ja una mica obertes que permeten veure-hi les anteres immadures, verd-groguenques. Aquest arbust, abans molt plantat en algunes comarques, fa, en teoria, flors masculines, femenines i hermafrodites. Possiblement sigui andromonoic -flors masculines i flors femenines, amb estams rudimentaris o sense- i proterandre. Exemple de floració molt perllongada.
Aquests raïmets han de créixer encara molt més i d'algunes flors que ara donen tots els llucs de ser masculines, n'han de sortir els estigmes filamentosos.
☰
Euphorbia characias L. és una de les lletereses més vistents de la nostra flora. Ara es troba al cop de la florida; en alguns espais periforestals, alterats i clarers, hi fa grups de relativa extensió. És clar que l'arquitecte d'aquests edificis són les formigues, llépoles reconegudes dels carnots de les llavors de les lletereses.
☰
Carex halleriana Asso, consignat Carex hallerana Asso a 'Flora Iberica', és una ciperàcia típica de l'entorn del lignetum mediterrani, brolles, garrigues, boscos oberts, etc. Però les espiguetes masculines, semblants a pinzells, amb les filamentoses anteres del color de la xeixa, no passen ara gens inadvertides.
☰
De la mateixa família de l'arbocer, les flors del bruc Erica arborea L. també són pengívoles i tenen forma de truc. És interessant que en aquest gènere hi hagi unes espècies principalment entomòfiles i d'altres d'anemòfiles. Segons Arroyo i Herrera (vegeu Ericaceae-Andalucia), en aquest bruc hi ha una clara tendència a l'anemofília secundària.
☰
Poms de boniques i flairoses flors de marfull Viburnum tinus L. Diuen que és un exemple de romanalla mediterrània de la flora lauroide del terciari.
☰
Euphorbia amygdaloides L. Planta rizomatosa; part vegetativa i generativa separades; ram floral de color verd-groguenc; progressió dels filomes gradual; cicatrius foliars marcades... els mateixos trets que vam veure en el capítol dedicat al marxívol.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
