7 de març del 2021

Lunularia cruciata (L.) Lindb.

Aquesta hepàtica tal·losa és molt comuna, força vistent i ben distingible. Distingible sobretot pels conceptacles, òrgans en forma de tall de lluna que allotgen petits propàguls, semblants a petites llavoretes de color verd-groc, per a la multiplicació vegetativa.
Aquests conceptacles, amb la seva forma de cistelleta oberta, molt característics, no hi solen faltar. Diuen que aquesta hepàtica es va difondre per tot Europa amb el comerç de plantes de jardineria i floristeria.
Marge humit d'una riera arenosa del Vallès. Aquesta hepàtica viu en talussos i parets molt humits, molls o regalimosos.
Lunularia cruciata és recognoscible, sobretot, pels conceptacles. Frondes lobulades, molt ondulades, amb plecs que s'encavallen, com un vestit de volants. Epidermis lluent, impermeable, de color verd intens.
Veieu un petit cercle a la fenedura, o entrant dels dos lòbuls, situada a l'esquerra i en línia amb els dos conceptacles? Sobre això, una nota al darrer epígraf.
Damunt del terra hi veiem alguns propàguls escampats. Sembla que en la dispersió dels propàguls hi tenen especial participació les pluges.
"Propàguls lentiformes: de les hepàtiques del gènere Marchantia i Lunularia; assoleixen 0,5 mm i per tant són ben visibles, de color verd i contenen abundants substàncies de reserva, midó i oli. Si hom observa el sòl a I'entorn de les plantes gemmíferes hom veu sempre diferents estadis del desenrotllament de les gemmes despreses".
Creu Casas. 1983.
Hipòtesi. L'observació que dèiem suara és aquesta: es formen els conceptacles inicialment a les vores, a partir d'una tavella o replec que s'excava i es desplaça per damunt de la fronda a mesura que va creixent?
"Tota la superfície de l'hepàtica està recoberta d'uns punts blanquinosos, visibles a la foto: cada punt correspon a un porus, gràcies als quals entra aire cap a les cèl·lules de dins del tal·lus." Miquel Jover
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol