Avui portem aquí una planta de la nostra terrassa, comuníssima i de gran èxit en el camp de la jardineria. Veureu que el nostre exemplar té el fullatge de talla molt petita; la temporada passada va patir un tràngol, potser fúngic, i probablement aquest és el motiu d'aquesta anomalia.
Sigui com sigui, la nostra grassoneta (=crassula [1]) ens permetrà visitar una monografia excel·lent i fer uns apunts morfològics de les flors i els grups de flors, les inflorescències.
▤
Esbós descriptiu (2). Es tracta d'una mateta una mica llenyosa, ramosa, amb les tiges mollars, evocadores de les del geranis de jardí Pelargonium o les de les cargoles de roca Erodium; els entrenusos són breus i la ramificació superior de mal veure, a causa de l'atapeïment del fullatge; fulles decussades, carnoses, més o menys ovades o rotundes, àmpliament crenades, curtament peciolades; inflorescències en pomells densos, emergents, portades per peduncles dreturers, elevats; flors de quatre pètals, en bona part soldats, formant un tub una mica cantellut, amb la resta del limbe esbatanat, estès, formant una rodella.
Si el lector curiós desitja tenir, però, una informació més completa sobre la morfologia o qualsevol altre aspecte d'aquesta planta, la podrà trobar a la monografia que recomanarem al final d'aquesta conversa.
▤
Flors roges aplegades en bonics pomells, amb el limbe patent, una mica acuminat. Les plantes del gènere Kalanchoe s'han fet molt populars per la sobrietat i la resistència, així com la bellesa i perdurabilitat de les flors. Kalanchoe blossfeldiana Poelln. és natural de Madagascar. Sembla que els exemplars de jardineria no granen, són estèrils, caràcter possiblement relacionable amb la durabilitat de les flors.
▤
La inflorescència és força interessant. És d'un tipus força semblant a la del crespinell que vam veure a la conversa 'Una caparreta australiana i l'arròs de pardal' .
El pomell és sostingut per un llarg peduncle que porta una parellleta de bràctees aplicades, una mica pàl·lides. Al centre del pomell hi ha una flor i per dessota en surten dues branques -cima bípara o dicòtoma- que repliquen, cadascuna, la mena: donen altra volta una florella central i altres dos brancs. A partir d'aquí l'estil ja no sembla prou definit i cada branqueta sembla dur un raïmet de flors.
Donat que en les inflorescències cimoses tenen sempre un major desenvolupament les branques laterals, per damunt dels eixos, el conjunt és centrífug (observeu, a la imatge, com les florelles s'encaren a l'exterior, a la cerca de la folgança necessària).
En moltes plantes que fan cimes denses les branques són tan abreujades que no resulta fàcil, o possible, distingir-hi, en els esbrancaments, quines flors són centrals i quines laterals. Les cimes contretes se solen anomenar glomèruls. En la monografia que veurem més avall la inflorescència és qualificada de capitada, adjectiu expressiu que, segons sembla, serveix tant per al glomèrul com per al capítol.
▤
Sarcofil·les. Tota la inflorescència és carnosa. El tub de la corol·la té tot de vies fines, de tonalitats rogenques o rosadenques, una mica morboses. Tant les bractèoles com els sèpals tenen forma d'ungleta -ungiculats. La tibada turgència de les flors, semblant a la que veiem, per exemple, en el marcet Dipcadi, potser possibilita que les flors es mantinguin intactes i gerdes tant de temps.
▤
L'aspecte dels quatre estigmes és el d'una massa aglomerada de fils glutinosos. Pètals encavalcats d'una vora i cobrint l'altra.
▤
Gineceu format per quatre carpels bequeruts, confluents però només units per la base, trígons, amb les dues cares internes planes i l'externa convexa. Al dors d'un dels carpels s'hi observa un òrgan finet, en forma de sabre. Suposem que és una romanalla d'un òrgan incomplet, potser un nectari. La tetramèria -quatre peces per verticil- afecta a tots els antofil·les, llevat dels estams, que són vuit. Vegem-ho ara, abans de canviar de tema.
▤
Androceu format per dues sèries o verticils de quatre estams epipètals, situats uns al mig dels pètals, a les unions els altres, amb els filaments adherits al tub corol·lí, llevat del tram superior. L'androceu s'anomena displostèmon quan el nombre d'estams és doble del de la resta d'antofil·les.
▤
Una monografia, una revista especialitzada i un editor:
Si el lector curiós desitja tenir, però, una informació més completa sobre la morfologia o qualsevol altre aspecte d'aquesta planta, la podrà trobar a la monografia que recomanarem al final d'aquesta conversa.
▤
▤
El pomell és sostingut per un llarg peduncle que porta una parellleta de bràctees aplicades, una mica pàl·lides. Al centre del pomell hi ha una flor i per dessota en surten dues branques -cima bípara o dicòtoma- que repliquen, cadascuna, la mena: donen altra volta una florella central i altres dos brancs. A partir d'aquí l'estil ja no sembla prou definit i cada branqueta sembla dur un raïmet de flors.
Donat que en les inflorescències cimoses tenen sempre un major desenvolupament les branques laterals, per damunt dels eixos, el conjunt és centrífug (observeu, a la imatge, com les florelles s'encaren a l'exterior, a la cerca de la folgança necessària).
En moltes plantes que fan cimes denses les branques són tan abreujades que no resulta fàcil, o possible, distingir-hi, en els esbrancaments, quines flors són centrals i quines laterals. Les cimes contretes se solen anomenar glomèruls. En la monografia que veurem més avall la inflorescència és qualificada de capitada, adjectiu expressiu que, segons sembla, serveix tant per al glomèrul com per al capítol.
▤
▤
▤
▤
▤
Una monografia, una revista especialitzada i un editor:
- La monografia: 'La familia Crassulaceae en la flora alóctona valenciana'
- La revista 'Bouteloua'
- L'editor JOLUBE Consultor Botánico y Editor
Una monografia. La monografia que us recomanem pot ser una excel·lent guia per a aquells que vulguin conèixer i determinar algunes plantes de jardí d'aquesta família i plantes al·lòctones de gèneres com ara Sedum, Graptopetalum, Sempervivum, Aeonium, etc. A més de les claus de determinació, molt útils, en els articles hi ha abundor de dades diverses, tipològiques, corològiques, històriques, d'etnobotànica, d'incidència en el medi, etc.
La revista especialitzada 'Bouteloua' se centra en l'estudi de les plantes ornamentals, matèria particular que ha estat més aviat desatesa pels botànics, tractada en aquesta publicació amb una amplitud i un rigor que la fan especialment valuosa.
Per posar uns exemples, les diferents espècies d'atzavara Agave o de figuera de moro Opuntia (3), que molts de nosaltres desconeixem, són convenientment puntualitzades pels col·laboradors d'aquesta revista especialitzada.
José Luis Benito és l'editor en Internet d'aquesta revista.
▤
Notes
Notes
(1) El lector interessat en els diminutius llatins pot gaudir dels excel·lents articles que Gil Tormes escriu al seu blog: 'Latín y botánica'.
(2) Fem la descripció del nostre exemplar, diferent de les formes habituals.
(3) Sembla que diverses cactàcies d'aquests gèneres es troben actualment en procés d'expansió a casa nostra.
(2) Fem la descripció del nostre exemplar, diferent de les formes habituals.
(3) Sembla que diverses cactàcies d'aquests gèneres es troben actualment en procés d'expansió a casa nostra.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
