Tot i no tenir cap parentiu, les cues de cavall tenen algunes semblances evidents amb la canya: la possessió de grossos rizomes soterrats; l'emissió de llucs refetons i de gran dreturança; l'amplitud de l'espai interior, buit -lumen; i l'estructura caulinar articulada i simplificada. I encara un detall molt interessant: en els dos gèneres hi ha una notable acumulació de sílice a l'aparell vegetatiu.
▤
La Cua de cavall grossa Equisetum telmateia Ehrh. fa llucs aeris de dues menes, uns fèrtils i els altres vegetatius, distingibles a bell ull. Els llucs fèrtils de la cua de cavall broten sovint en grupets. Són tiges cilíndriques, molt carnoses o sucoses, d'un to molt esblaimat, de vori. Duen al capdamunt un estròbil fusiforme, pigallat per esporofil·les -fulles d'espores- de color variable, segons la maduració, en general melós, rossenc o brunenc, disposats en bandes o rengs anul·lars. Quan el fus amolla les espores, perd el suc que l'anima i es mustiga aviat, tot agafant un color torrat.
A la canya de la dreta hi veiem la característica tija dels equisets, articulada en segments i successives coronetes o beines de fulletes concrescents.
▤
Ara que en van, és hora d'agafar-ne. Perquè, com en tants altres temes naturals, els llucs fèrtils de la cua de cavall tenen el seu moment i són passadors, temporers. Passen avall i tenen tota l'atracció de l'efímer. L'eixida dels llucs esporífers és hivernal o hiverno-vernal. Comença al febrer o al març.
▤
Reproducció i parasitisme. Esblaimats com alguns frares Orobanche, els brots esporífers (1) no tenen clorofil·les ni capacitat, per tant, assimiladora. Viuen a compte de l'energia produïda pels brots verds o vegetatius, emmagatzemada als rizomes. Això ha motivat una nomenclatura especial, potser poc usada. Els brots vegetatius, també dits estèrils, s'anomenen trofofil·les o trofosomes. Els fèrtils s'anomenen tocofil·les o tocosomes.
▤
Collaret i florelles. Brots fèrtils o esporangífers de cua de cavall grossa. L'espiga o estròbil porta una mena de collaret a la base. Anomenat anulus, aquest verticil fa el trànsit entre les fulles concrescents i les esporíferes o esporofil·les. Els esporofil·les són peltats -el pedicel és central- i tenen forma de botonet o disc, amb tot de bosselles blanques al voltant, els esporangis. Tenen ben bé l'aspecte d'una petita flor, com veurem tot seguit.
▤
Esporofil·les (2). Dues visions de detall dels esporofil·les. La visió externa no permet apreciar que els esporangis, les peces blanques, una mica rebregades, són bosselles de dehiscència longitudinal, ara ja obertes i buides.
▤
Visions inferiors, de detall, de dos esporofil·les. Són capitats o claviformes; els esporangis van inserits, radialment, a la vora inferior del botó central. Buits i de làmina una mica ondulada, evoquen d'allò més els estams d'algunes flors, per exemple les de Parietaria (3). Les espores tenen uns filaments desplegables, anomenats elàters, per a facilitar-ne la difussió. En aquest enllaç hi podeu veure imatges d'espores d' E. arvense.
▤
Secció d'una espiga fèrtil que permet apreciar la disposició anul·lar dels esporofil·les, en estatges, i l'amplitud del lumen -la llum de la fístula-. Els llucs esporífers tenen una gran suculència.
Totes les imatges s'han pres d'exemplars de la llera codolosa del riu Ripoll (El Vallès Occidental), en un tram periurbà força sollat.
▤
Notes
(1) Si esporífer significa portador d'espores, potser seria més escaient dir-ne esporangífer, és a dir, portador d'esporangis, els òrgans portadors de les espores.
(2) Els esporofil·les (=fulles d'espores) se solen anomenar, potser més habitualment, esporangiòfors, és a dir, òrgan portador dels esporangis. Però potser hi ha, aquí, la típica confusió entre la part i el tot, donat que possiblement esporangiòfor signifiqui només el peduncle que sosté els esporangis.
(3) Podeu veure-ho a l'entrada que vam dedicar a aquestes flors, en aquest enllaç.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
▤
A la canya de la dreta hi veiem la característica tija dels equisets, articulada en segments i successives coronetes o beines de fulletes concrescents.
▤
▤
▤
▤
▤
▤
Totes les imatges s'han pres d'exemplars de la llera codolosa del riu Ripoll (El Vallès Occidental), en un tram periurbà força sollat.
▤
Notes
(1) Si esporífer significa portador d'espores, potser seria més escaient dir-ne esporangífer, és a dir, portador d'esporangis, els òrgans portadors de les espores.
(2) Els esporofil·les (=fulles d'espores) se solen anomenar, potser més habitualment, esporangiòfors, és a dir, òrgan portador dels esporangis. Però potser hi ha, aquí, la típica confusió entre la part i el tot, donat que possiblement esporangiòfor signifiqui només el peduncle que sosté els esporangis.
(3) Podeu veure-ho a l'entrada que vam dedicar a aquestes flors, en aquest enllaç.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
