Fa un any: flors del plàtan de passeig

Capítol obert. Recuperarem unes imatges de fa un any i farem una mica d'atenció a les flors del plàtan, unes flors que, ara per ara i per a nosaltres, ofereixen alguna dificultat insalvable, perquè ens manca capacitat per a concretar amb seguretat on rau la unitat, és a dir, com s'apleguen els carpels i els estams per a formar les flors que, minúscules i densament arramadades, formen les conegudes boles dels plàtans. Això passa, és clar, quan la reducció dels antofil·les és tan acusada que resulta difícil rastrejar-ne les romanalles, situades als entrepeus dels òrgans reproductors, sobretot si, com és el cas, les flors no són ben madures (1). 
▤

Flors de Lunaria annua, copsada a la riba del riu Ripoll. Se li atribueix caràcter subespontani. Es tractaria de plantes eixides de llavors provinents de plantes de jardí o de cultiu d'ornamentals. Corol·la amb fila de ventilador i els trets típics de la família: quatre pètals amb el limbe patent, estretit a la gorja, amb les venetes ben dibuixades. Inflorescència indefinida, racemosa. 1.4.2019.
▤

Acrocecidi. Cecidi format a la gemma terminal d'un branquilló de roure Quercus sp. Al dedins de l'aplec de catafil·les hipertrofiats hi ha l'agalla de l'insecte inductor, possiblement el cinípid Andricus foecundatrix, vespeta de desenvolupament ultraanual.
Són força comuns, juntament amb les boles i les pipes dels roures. 29.3.2019.
▤

Dia de Rams. Diumenge que ve serà diumenge de Rams, dia de la benedicció de palmes, palmons i rams de llorer, arbre tradicionalment associat a virtuts elevades. Dehiscència per ventalloles. Detall de les flors masculines del llor, on hi podem veure teques buides i d'altres de coronades per les tapes cargolades, talment unes persianes valencianes. S'hi observen els dos nectaris dels filaments, en forma d'orelleta.
▤
El nom del plàtan de passeig. La manera de consignar-lo varia segons el criteri de cada autor. Reportem aquí el nom d'Aiton, defensat per Brian M. G. Jones, que sosté que el plàtan de passeig és una varietat del plàtan d'orient P. orientalis: Platanus orientalis var. acerifolia Aiton.

▤

1.4.2019. Brotada combinada, perquè surten al mateix temps les inflorescències masculines, les femenines i les fulles novelles. Hi veiem l'eixida de les boles del plàtan als brots apicals, per damunt de les fulles novelles, portades per peduncles que fan colze, com si es tractés d'una cima unilateral -unípara. Les pilotilles duen flors unisexuals -monoècia- i són de diferent talla, més grosses les femenines que les masculines. Són inflorescències unisexuals esfèriques, de talla notable, conforme a la general en aquest arbre de gran capça, branquillons gruixuts, gemmes engrossides i pampes grosses. Hi ha entre dues i tres cabeçoles globoses per peduncle, amb les tonalitats rogenques pròpies de molts brots tendres.
▤

1.4.2019. Les pilotilles d'aquesta i de l'anterior imatge fan el lluc de ser de flors masculines, per la superfície uniforme, enrasada.
▤

On són les unitats? Inflorescència femenina amb el pistils o carpels ganxuts i l'estigma rogenc i decurrent. Ens trobem aquí amb la mateixa dificultat que ens va oferir el liquidàmbar (vegeu l'entrada 'La magrana, la nespla i altres llucs'), la de no poder distingir-hi els aplecs de carpels -de 3 a 9, diuen- que formen cada flor. En els dos casos hi ha una inflorescència globosa i atapeïda.
▤

Secció d'una pilotilla de flors masculines, amb els estams atapeïts, llargueruts, disposats radialment, de color de vori.
▤

6.4.2019. Imatge de detall dels estams que permet veure com estan coronats per una massa d'aspecte glutinós. Aquesta cofa dels estams, semblant al carnús d'algunes llavors, forma una mena de tapís extern a tota la superfície de la bola i és, sens dubte, un tret força peculiar, que ens servirà de cloenda d'aquesta conversa marçal.
▤

Estams ben cofats (hipopeltats)!. La cofa viscosa que dèiem és el connectiu, la part estèril de l'antera que connecta les dues teques. Si l'hem entesa bé, l'estructura de l'estam, aniria així: les teques s'aferren, agermanades, a la superfície inferior del connectiu, que les corona; pel centre de l'antera hi corre el filament clandestí, adherit al connectiu. Si les teques de l'estam s'agermanen agafades a la part inferior del connectiu, li escauria, suposem, el qualificatiu d'hipopeltat (2). Això de fer, el connectiu, el paper de cofa i abrigall de l'estam, no ho havíem vist abans.
▤
Nota
(1) La següent fitxa de les platanàcies pot donar una bona idea de la complexitat de les flors, en aquesta família: 'The Families of Angiosperms. Platanaceae'.
(2) Com de costum, ens hem guiat, sobre aquest punt, amb l'ajut del 'Diccionario...' de Pius Font.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol