Togores: dels rebolls d'un o dos fustals, d'unes cabrafigueres i de la seva ginodioècia

Capítol breu destinat a recollir dos punts molt diferents, d'una banda alzines de rebrot d'un, dos o més fustals; de l'altra, la troballa d'unes cabrafigueres, a la font de can Moragues.

Garrigues, pinedes i unes menudalles del Montgrí

Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Cebrián, que ens va guiar en aquesta passejada pel Montgrí, com ha fet en tantes altres ocasions.

☰

Cap al migdia comença a caure un plovineig que serà persistent al llarg de la tarda, plugims que al capdavall, en qualsevol cas, donaran valors molt pobres, més encara considerant quina espantosa fretura d'aigua no hi ha.

Podant i aclarint vorals de bosc

El marc. Dia d'observació de la cabrafiguera que conec -per ara només tres o quatre- i té, a més, les cabrafigues a l'abast. Aprofito per a fer un curt passeig, pels vessants del Mont-rodon, molt a prop de Matadepera.

Les flandes de Piera, el pi blanc Pinus halepensis i altres plantes de les argiles

A Catalunya hi ha una major extensió dels terrenys calcaris que dels silicis. Hi ha notables extensions de terrenys calcaris rocosos, de mena molt variada; alguns són corcats pel carst, d’altres fan bancs i roques taulejades, n’hi ha de textura sorrenca, unes altres són més fines, etc.

Chenopodium nutans (R.Br.) S. Fuentes & Borsch, nou per al catalanídic central

Capítol breu centrat en la citació d'una amarantàcia originària d'Austràlia que a casa nostra té una dispersió força localitzada.

En el curs d’un passeig per les flandes de Piera, un territori de xaragalls i curioses formes erosives en argiles, van ser trobades unes mates d’aquesta Amaranthaceae (1).

De les flors de la Foixarda Globularia alypum L.

Com les labiades, que inclouen plantes tan conegudes i populars com la farigola i el romaní, i també com les escrofulariàcies i moltes altres famílies, les globulariàcies Globulariaceae pertanyen a l'ordre de les tubiflores, grup extens que possiblement tingui, com a caràcter més significatiu, el mateix que revela la denominació: els pètals son concrescents o en part concrescents, de manera que la flor és simpètala -també gamopètala.

Un altre tret propi d'aquest grup (1) és la possessió d'estams inserts a la corol·la. Les plantes que tenen aquest tret s'anomenen corol·liflores (2), per bé que aquest mot no semblaria tenir, pels seus components, aquesta significació.

El paisatge del Moianès (1): les rouredes grapejades

És prou conegut, en general, quins són els aspectes naturals que condicionen el paisatge vegetal: el clima; el relleu; les roques i els usos que s’han desenvolupat en cada cas.

El jove botànic Arnau Mercadé es va doctorar amb l’estudi de la flora i de la vegetació del Moianès -en realitat es un estudi eminentment florístic-, estudi, publicat a la xarxa, on la persona interessada en aquests punts, o sigui les principals puntualitzacions geogràfiques, hi pot trobar unes introduccions generals molt convenients.

El cul-llevat i altres espigolalles de Roca Sereny

Em plau dedicar aquesta remembrança a Agnès Bernat. La mata sembla una 'alzinastre', dit sigui en un mot curiós, escoltat a un senyor de la Llitera, però que no hem trobat reportat enlloc. Si ho fos, una alzineta, seria notable, haver germinat i reeixit en un lloc així. No se m'acut altra cosa que la possible concurrència d'un estatge nebulós.

Del fruit en càpsula del Sapinde de la Xina koelreuteria paniculata Laxmann

Capítol breu i concret, centrat en el fruit sec d'aquest arbre ornamental que podem trobar en parcs, jardins, places i carrers.

Les característiques o atributs d'aquest arbre el fan força apreciat, com a arbre ornamental; té bona talla, bona capça, gran i peculiar fullatge, vistent floració - i estival, un altre punt apreciat, atès que en aquest període és natural un general decandiment- i atractiva fructificació.

Per la vall de Ramió, obaga del Montnegre

Dedicació. Em plau dedicar aquest senzill report al botànic Xavier Font Castell, que ens va acompanyar en aquesta passejada i que sempre té la gentilesa d'atendre amb diligència les consultes que li faig. Els naturalistes, en general, no li devem pas poc, si considerem com n'és de valuós el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', creació seva que, a més, fa tot el possible per a mantenir sempre ben sabada.

☰

El Montnegre és una serra singular. Demanaria una introducció potser massa llarga voler arramadar tots els factors geogràfics peculiars que concorren en aquesta serra granítica del sector nord del territori catalanídic.