Urtica dioica L.: flor femenina i fructícul

No, no, les flors vistoses i acolorides no són pas fetes així per a nosaltres, però, cosa curiosa, nosaltres sí som fets per a elles; o si més no ho sembla. Com els ocells, nosaltres som molt visuals, retinians.

Fruit i llavors de Scrophularia auriculata L. subsp. pseudoauriculata (Sennen) O. Bolòs et J. Vigo

Potser no, que no es pot parlar de model, però déu n'hi dó del nombre de plantes que fan: capselles seques; d'obertura només parcial, apical; amb llavors xiques i abundants; llavors que són, aparentment, d'amollada aleatòria, gradual o passiva, relacionada amb el brandar espontani de la planta. Aquest és, també, el cas de les escrofulàries.

El lector curiós trobarà una aproximació al fruit de les plantes del gènere en aquest capítol: La capsella i les llavors de Scrophularia nodosa L.

Passeig pel torrent de la Masica (Ripollès)

Introducció. A llevant de Ripoll i emmarcat per dos colls, el de la Creu i el de Canes, aquest ja a les envistes de la Garrotxa, hi ha un corredor fluvial molt ben definit, el de la riera de Vallfogona, afluent del Ter que a l'alçada de la casa de la Tolosa gira de cop cap al sud (tenim un report d'aquest tram de la riera), encarant-se a les obagues de la serra de Llaés (Llaers).

Apunts del fruit de Conium maculatum L.

Proposem una ullada al fruit de Conium maculatum L.. El fruit de les plantes de la família Umbelliferae -umbel·líferes o apiàcies- obeeix a un patró molt ben definit, amb les seves variacions, és clar. Precisament Conium presenta un tret, o potser millor la regressió o nul·litat d'un tret, que sembla una mica singular.