És pilós Holcus lanatus? Un amic amb una notable capacitat d'obervació ens ho va fer notar: Holcus lanatus sense pèls? Bé, en realitat els exemplars observats no eren pas glabres o no ho eren del tot; però sí que eren finament glabrescents a la part superior. Tot seguit mostrem una petita galeria per a il·lustrar l'indument d'aquesta gramínia certament pelosa, amb el benentès, ja puntualitzat altres cops, que no il·lustrem tàxons, sinó les plantes trobades, en aquest cas a la riba de la riera de les Llosses (el Ripollès).
≡
Holcus lanatus L. és una planta de prats humits, prats de sega, vorals frescos, regalls, ribatges, etc. Les glumes són d'una tal blancor que, en el cas que s'apleguin diversos peus d'aquesta gramínia, arriben a fer taques blanques ben vistents i contrastades, sobretot si, com sol ser habitual, es fan en un entorn d'intensa verdor.
És un element habitual en els prats de dall i es considera un excel·lent farratge de guardar -fenc-, fins i tot espigat. Se'l considera característic de les comunitats de la classe Molinio-Arrhenatheretea elatioris, dels prats i jonqueres de sòls humits.
≡
En aquest enllaç del GBIF 'Holcus lanatus GBIF' el lector interessat hi pot trobar la llargueruda carrandella de sinònims i varietats del tàxon linneà. També una extensa galeria iconogràfica i un bonic mapa de distribució, planetari.
≡
Herba de fins a 1 m d'alt, sovint més o menys inclinada i emergent entre d'altres herbes pratenses. Inflorescència ramosa, d'aspecte esponjat o fluix. 12.7.2020. Ribera de la riera de Vallfogona (el Ripollès).
≡
La blancor és el tret més característic, juntament amb la crinera de pèls de les glumes i les vies marcades dels nervis.
≡
≡
La curtedat i la finesa caracteritza la pubescència del nusos de la meitat superior de la tija. Quan aquest indument vellós és molt curt és quasi inapreciable, a bell ull. Són vellosos els nusos, les beines i els limbes. Riba de la riera de les Llosses (el Ripollès).
≡
Finament vellós, l'indument té l'aspecte, segons com engalta la llum, del pèl moixí o d'un borrissol vellutat.
≡
≡
≡
≡
Resum. Holcus lanatus és pubescent o vellós, sobretot a les beines i els nusos; també a les ramificacions de la inflorescència i al limbe foliar. La tija porta un indument molt més curt. Hem vist alguns exemplars pràcticament glabres als nusos superiors; d'altres, més abundants, són glabrescents.
Aquest punt és convenientment recollit, entre parèntesi, a la flora dels PPCC: "(molt rarament glabrescent)".
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
