21 d’octubre de 2020

Germinació i fulles juvenils de Ceratonia siliqua L.

S'anomenen primordials les fulles juvenils (1), quan són diferents de les adultes o nomofil·les. Al capítol dedicat a les fulles juvenils del pi pinyer hi vam veure que exemplars  de més de 10 o 15 anys també en fan, sobretot a les branques baixes.
Avui veurem el mateix fenomen en el garrofer. Primer les fulles primordials d'uns plançons, eixits de llavor en un test; després les d'uns exemplars ben madurs. Sobre aquestes manifestacions juvenils en exemplars madurs, recomanem la citació inclosa en el capítol enllaçat.
Però si en els pins hi ha diferències importants entre unes i altres, en el garrofer, en canvi, les diferències es redueixen al nombre de folíols, més baix en les fulles juvenils; en alguns casos es redueixen a un sol parell de folíols, i, en casos extrems, a un de sol, com veurem al final d'aquesta conversa.
Micosi. En els garrofers recollits en aquest report hi veiem llargues branques despullades però curulles de cicatrius i nyucs motxos, de formes turmentades. Possiblement la causa d'aquest fenomen sigui alguna micosi, ja que el garrofer és donat a patir alteracions fúngiques, oïdis i podridures diverses, propiciades, segons diuen, per la humitat pròpia del clima marítim.
Naturalment, sorgeix espontani el dubte de si l'eixida de brots amb fulles juvenils cal relacionar-la amb aquests tràngols o bé si, contràriament, són manifestacions enterament normals. Ens inclinem a creure el primer supòsit, que es tracti de fulles eixides de gemmes desvetllades per la pèrdua massiva de gemmes afectades per algun micopatogen.
Els nomofil·les són les fulles normals d'una planta. Les presentem breument, perquè això pot ajudar, per comparativa, a veure'n millor les diferències. La fulla del garrofer és composta, paripinnada, és a dir, amb els folíols disposats a banda i banda del nervi (pinnats) i en nombre parell, perquè no hi ha cap folíol a l'àpex.
Pel que fa al nombre de folíols, hi ha poca constància, perquè va d'un a cinc o sis parells, si bé les fulles més abundants són de 3-5 parells.
Els folíols són més o menys el·líptics, glabres, de marge enter, peciolulats i articulats. Làmina lluent, habitualment ondulada. Nervis pinnats. El color és variable, segons la varietat, però solen ser d'un verd tirant a fosc.
Hi veiem, a la segona imatge, dos primordis foliars que duen rudiments de 3 i 5 parells de folíols. En aquesta imatge hi veiem algun detall interessant, com ara l'engrossiment a la base del pecíol, l'anomenat coixinet foliar que permet l'articulació de la fulla; també la inflor dels peciòluls, també articulats; i el solquet al llarg del nervi de la fulla.
Llegums de garrofer, anomenats garrofes. S'apleguen en raïmets. Són plans, amb la vora gruixuda, sovint retorcits o cargolats. 13-12-2019.
Llegum amb l'envanet central una mica esquinçat, deixant visibles unes llavors o garrofins.
Secció transversal d'un garrofí. Hi veiem tres parts principals: l'episperma o coberta endurida, amb la testa (T) relluent i dura, a la part externa; el teixit nutrici de la llavor, l'endosperma (E) (2); i la parella de cotilèdons (C).
Sembra de garrofins, quasi a flor de terra. No hi vam fer cap tractament, fora de ruixar una mica amb vinagre rebaixat. 30-12-2019.
Al centre de la imatge, la primera germinació, de finals de febrer. Hi veiem la parella de cotilèdons, en el procés de desplegament. 25-2-2020.
Amb els cotilèdons quasi del tot estesos, comença a sortir la primera fulla, una parelleta de folíols, encara ben enrojolada, mostrant una agudesa a l'extrem que no tenen els folíols formats. 20-3-2020.
Curiosament, la germinació va ser molt escalonada, de manera que entre la primera i la darrera van passar alguns mesos.
Un estadi una mica més avançat. A baix, els cotilèdons (=embriofil·les, fulles cotiledonars o primordials); a dalt, una fulla juvenil que alguns autors també qualifiquen de primordials. 28-4-2020.
Hem avançat i aquí hi veiem els embriofil·les, una fulla amb dos folíols, ja feta, i una altra de novella, a contraclaror. 10-4-2020.
Estat actual dels plançons. Els més alts tenen uns 8 mesos i porten 10-12 fulles. Fulles de dos tipus, les primeres amb una sola parella de folíols, les superiors dels més fets amb dues parelles. 18-10-2020.
Cal tenir en compte, però, que han arrelat en un substrat molt desfavorable, en terra molla, borda i escassa. Diuen que si es vol obtenir un garrofer de llavor cal agafar una embosta de terra d'un tros plantat de garrofers, portadora de les espores dels fongs associats a les arrels, i posar-la on se sembri el garrofí, per a proveir a l'embrió dels nutrients forjats per la micorriza.
Cicatrius i nyucs renocats. Totes les imatges següents són del febrer d'enguany, preses d'uns garrofers de la serra de Marina que tenen una particularitat que no sabem, per ara, puntualitzar com voldríem. Es tracta de garrofers amb branques que porten llargues rastelleres de cicatrius o nusos inflats, com si fossin monyons o escarrots curts i boteruts.
Ja fa força temps que tenim pendent d'aclariment aquest curiós fenomen, de manera que si hi hagués, per ventura, algun lector amistós que en sabés la causa o el causant, i volgués comunicar-nos-ho, ho agrairíem força.
Que es tracta d'una micosi, una malaltia fúngica, és gairebé segur. Els garrofers són donats a patir-ne, sobretot a les fulles. Possiblement el clima marítim afavoreixi la proliferació d'oïdis i podridures. El fong que deixa aquests curts i boteruts estalocs a les branques possiblement en malmeti les gemmes.
Fulleta trifoliolada. No és habitual trobar fulles amb un folíol a l'extrem; en el seu lloc hi ha, de vegades, un filament rudimentari. Noteu-hi l'aspecte truncat del branc que li dona assentament, semblant a un estaloc. En general, es tracta de fulles eixides en brancs secundaris molt abreujats.
Fulles juvenils. Aquestes fulles es caracteritzen per ser: glaucescents i pruïnoses (3); de talla petita; feses en el marge superior; paucifoliolades; de nervació broquidòdroma (els nervis secundaris no atenyen la vora, sinó que s'enllacen entre ells, a prop del marge); sorgeixen en brots molt breus -braquiblasts-, de gemmes de fusta i de flor.
La majoria d'aquestes fulles tenen entre una i dues parelles de folíols.
Fulletes florals -hipsofil·les- unifoliolades. En aquestes imatges hi veiem fulles que es troben a la base dels raïms de flors, originades de gemmes de flor, algunes unifoliolades; les altres són de gemmes de fusta.
Notes
(1) De fet, e.s. i atenent a l'article del 'Diccionario...', de Pius Font, les fulles primordials són els cotilèdons; però les juvenils també se'n poden considerar, si són, com en aquest cas, fulles més simples que semblen esbossos incomplets de les madures.
(2) Aquesta part del garrofí, l'endosperma, és la que té més valor industrial, per l'alt contingut de goma aglutinant que conté.
(3) Aquest tret el comparteixen amb les fulles juvenils tendres del pi pinyer, com vam veure al capítol corresponent.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol