25 de setembre de 2020

Espai rural de Gallecs: males herbes

A l'espai agrari o rural de Gallecs li hem dedicat alguns capítols. El lector interessat pot trobar-los mitjançant el cercador del blog. Avui és el darrer dia d'estiu. Alguns camps estan llaurats i polits, però d'altres estan totalment envaïts per males herbes.
Aquesta expressió, males herbes, és d'ús molt comú i pot semblar massa indefinida o poc adient, però en el medi agrari hi té el seu sentit més exacte, aplicat, sobretot, a aquelles plantes que manifesten una forta capacitat per infestar camps de cultiu. Avui en veurem dos bons exemples.
Malherbologia. El coneixement de les plantes que infesten els camps de cultiu és força important. La universitat de Lleida el desenvolupa a la càtedra de malherbologia i ecologia vegetal, encapçalada per Jordi Recasens, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.
Recasens i altres botànics d'aquest grup han publicat nombrosos treballs centrats en les herbes arvenses, plantes messicoles, dels cereals d'hivern, herbes dels camps regats, etc.
Com a botó de mostra d'aquesta àrea de treball, en general no gaire atesa des del punt de vista editorial, reportem aquest 'Malas hierbas en plántula. Guía de identificación', de J. Recasens i J.A. Conesa.
Llaurades estivals i llaurades tardorals. Haureu vist camps llaurats a l'estiu, després de la sega. Sembla que aquestes llaurades es fan per a combatre les males herbes, però la mateixa tasca de trasbalsar la terra és una forma de sembradura.
D'altra banda, precisament l'equip de Recasens va publicar un article on els autors hi constaten que la vida de les formigues esclafa-granes (Messor) i el seu consum directe de llavors representen un control efectiu del poblament de males herbes.
Les llaurades tardorals, en canvi, es fan per a preparar la terra abans de la sembra.
Camp de Setaria viridis (L.) Beauv. Mala herba o sembrat? El recobriment aconseguit per aquest xereix és tal que sembla ben bé un sembrat. A més hi ha altres plantes del gènere que efectivament se sembren, per exemple una espècie africana, com a farratgera, i també Setaria italica, per a produir grana per a ocells.
Si mirem, al blog de l'amic Manel Casanova'Menuda Natura', l'entrada que va dedicar a aquesta planta, comprendrem millor en què es fonamenta aquesta fulgurant capacitat invasiva del xereix. Us n'aconsellem la consulta. El resum seria: taxes reproductives i germinatives molt elevades i al·lelopaties perjudicials.
Observeu, a la imatge, l'abundància d'espigues, lluents per les gotelles de rosada.
Atributs dels teròfits oportunistes. Són prou coneguts: cicles vitals curts o molt curts, que permeten a les plantes completar-los, o sigui germinar, vegetar, florir i fruitar, quan no s'intervé en el camp; producció de vertiginoses quantitats de diàspores; granes seques amb capacitat de latència, etc.
Setaria viridis (L.) Beauv. és un teròfit cespitós, fasciculat. Observeu-hi la densitat i abundor de fillols, tiges simples, foliíferes, floríferes i fructíferes. Nosaltres anomenem forres, o tofes, a aquests manats, molt densos (en castellà macollas, amacollar), típics de les gramínies. És una expressió de geofília, de la necessitat de protegir-se de l'exterior per la via de l'abreujament extrem -nusos contigus i gemmes atrinxerades.
Després de la collita hi ha aparegut en aquest camp una població contínua i molt extensa de la lleteresa prostrada Euphorbia prostrata Aiton (Euphorbia prostrata), que consignarem amb les succintes dades del checklist de les plantes al·lòctones, de Sáez i Aymerich: invasiu (I), d'Amèrica del Nord (NA), comú (C) i present en tot el territori. Vaja, una d'aquestes plantes desbridades que no hi ha qui pugui aturar-les.
L'estil dels corredors ràpids. Les gotes de la rosada queden suspeses al marge de les fulles. Naturalment, com a teròfit oportunista i invasor que és, té una gran capacitat per a granar. Les llavors fan cosa d'1 mm (vegeu-les al capítol que hem enllaçat).
Un tret molt característic dels teròfits, en general, és que, a diferència de les vivaces i fruticoses, floreixen i fruiten fins i tot en condicions desfavorables. És curiós veure, de vegades, exemplars de formes raquítiques -formes de fam-, minúsculs en relació a les talles habituals, ben florits. Són velocistes, plantes amb torns de rotació curts i ràpids.
Properament: Gallecs, la jonquereta de jonquet de galàpet. En aquests camps hi ha alguns espais humits molt interessants des del punt de mira botànic.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol