23 de setembre del 2020

Erigeron bonariensis L., anual o biennal

En l'anterior capítol, titulat 'Marginalitat i documentació', vam dir que Erigeron bonariensis L. (1) és un teròfit, de rabassola gruixudeta. Sembla que això no és del tot exacte i mereix alguna breu puntualització.
'Flora Iberica'. Només aquesta font s'aparta una mica (2) de la informació més general sobre el tipus biològic (biotipus, forma vital, formes biològiques, etc.) d'aquesta coniza, perquè hi consta com a "hierba anual o bienal":
"Hierba anual o bienal 14-123 cm, con raíz pivotante y algunas secundarias, frecuentemente con rosetas de hojas basales."
Agafar embranzida. Entre l'herba anual i la biennal hi ha la diferència periòdica. És sabut que algunes plantes perennes es captenen com a anuals en condicions desviades de les habituals. I que algunes anuals es captenen ocasionalment com a biennals. Deu ser el cas d'aquesta coniza, atès que en la majoria de fonts hi consta com a anual.
Diem 'agafar embranzida' perquè la planta biennal es pot beneficiar de diferents períodes favorables. La fase generativa (reproductiva) es posterga i s'assoleix després d'un creixent vegetatiu en diferents fases. En el període hivernal la planta concentra energia a les parts inferiors, o sigui la rabassola i les fulles basals. A compte d'aquesta energia concentrada, la planta fa, al segon any, la darrera estirada, la cama foliífera i el ram de capítols. La cloenda del cicle vital s'expressa primer amb la pèrdua de les fulles basals, exhaurides.
Imatges de dos peus de coniza. El peu de dalt, florífer, ja hauria perdut les fulles basals, de la primera fase vegetativa. Podria ser un peu biennal. El de baix, en canvi, sembla un peu de l'any, amb força fulles a la base.
Notes
(1) A les flores, en general, aquest tàxon consta adscrit al gènere Conyza. Suposem que L. Sáez i P. Aymerich tenen els seus motius per a recuperar el tàxon linneà, en el seu catàleg crític de les plantes al·lòctones de Catalunya. Sembla que les investigacions genètiques han demostrat que Erigeron i Conyza comparteixen grup monofilètic.
(2) Ja fa algun temps, més d'un any, que es va publicar el darrer volum de les compositae (tercera part del volum XVI), però a la pàgina web de 'Flora Iberica' encara no hi ha l'accés a aquest volum, ni se n'ha informat de la seva publicació, a l'apartat de notícies. A tot arreu les oques tenen bec.
Sabadell
Text i fotografia: ©️ Romà Rigol