L'hàbitat de l'esbarzer és la bardissa, mot derivat de barda, 'brossa amb què es cobreixen les tàpies i es tanquen les entrades dels horts o vinyes closes".
L'articlet del diccionari de Francesc de Borja Moll ens situa en una perspectiva matisada i interessant, perquè relaciona clarament l'esbarzer amb l'àmbit sinantròpic.
Així doncs, en el breu capítol d'avui volem destacar que Rubus ulmifolius L és, també, nitròfil, ruderal i invasor sense brida.
≡
Invasor. Sembla que hi ha alguna mena de recança estranya en reconèixer que algunes plantes autòctones són invasores. Sempre associem aquest caràcter amb les plantes al·lòctones.
Potser per això ens va cridar l'atenció com s'expressa l'escriptor i divulgador Daniel Climent, amb el seu estil planer i directe, en aquest vídeo: 'Vídeo de Daniel Climent: Albarzer Rubus ulmifolius'.
≡
Bardissa amb esbarzer comú i lianes al·lòctones. Les llargues branques pengen com garlandes, en un efecte força ornamental. No cal insistir en les qualitats excepcionals d'aquestes lianes: grimpen, s'estiren, jeuen, cauen, pengen...en la blanesa de la seva arquitectura rau precisament el seu èxit.
≡
El lloc. Trinxera del riu Ripoll, a la Cobertera (Sabadell. El Vallès occidental). Observeu-hi l'extensió de la bardissa d'esbarzer amb abundor de plantes al·lòctones.
≡
Mantell de lianes atapeïdes i flonges, com gegantesc coixí de molses. Aquestes bardisses possiblement pertanyin al col·lectiu, per no dir garbuix, de comunitats que trobem habitualment en marges de terres grasses, torrenteres, arenys, codolars, etc., relacionables amb l'Arundini donacis-Convolvuletum sepium Tüxen et Oberdorfer ex Bolòs 1962 (= Calystegio sepium- Arundinetum donacis, nom proposat per Ninot, Masalles, X. Font i Vigo).
≡
Imatge aèria que dona idea de l'extensió d'aquestes bardisses ruderals amb R. ulmifolius dominant. Fotografia: ©️ Institut Cartogràfic de Catalunya.
≡
Temperament i ecologia. De fet, aquest elements tenen un temperament i unes formes força ben caracteritzades. Pel que fa a l'ecologia aquestes lianes es fan en espais assolellats i calents, en talussos i marges de terres agrícoles, amb abundor de substàncies nitrogenades al sòl i un romanent d'humitat quasi permanent.
Pel que fa al tipus vital són predominantment perennes, molt vigoroses i vividores; la majoria, si més no les dominants, fan tornes; d'internodis llargs; creixent molt ràpid; làmines grosses i versàtils, en general palmatinèrvies.
A més, les lianes creen ambient i imposen condicions, perquè en les grans masses aglomerades que teixeixen difícilment hi tenen cabuda plantes que no siguin lianes.
≡
Desconegut. Què és aquest faneròfit? No l'havíem vist mai. Un amic expert en flora ens diu que es tracta d' Althaea cannabina L. Una forma molt esponerosa, si de cas.
≡
Hortalisses escàpoles. Som al corregall que hi ha a la base de la bardissa. Hi veiem tot de tomaqueres Solanum lycopersicum L., un altre element dels horts i jardins que té tirada a escapar-se i arrelar en espais humits, com ara torrenteres i herbassars. Solanàcia, neotropical, liana, higronitròfila... constants que en aquests ambients van apareixent regularment.
≡
Aquestes bardisses contacten amb herbassars higronitròfils d'ortiga grossa i èvol, relacionables amb l'associació de Braun-Blanquet Urtico dioicae-Sambucetum ebuli (Silybo-Urticetum urticetosum dioicae Br.-Bl.).
≡
Estil peculiar. No és pas retòric dir que les lianes teixeixen mantells vegetals. Cadascuna amb el seu estil, formen fàcilment espesos bolics i extensos entramats de tiges entortolligades.
Però l'esbarzer té un capteniment particular, consistent en posar-se per sobre de l'altre. No és voluble, però emet llargues tiges vinclades, en forma d'arc, que tenen una gran capacitat cobridora, alhora que, en deixar les altres plantes per dessota i projectar-hi una mica d'ombra, té l'efecte d'estimular-ne el creixent, en el cas, és clar, que puguin encarar aquestes supeditades condicions. Rubus ulmifolius és molt dominant.
≡
Fitocenologia. En farem una introducció, però cal no oblidar que les comunitats vegetals només es poden definir a partir d'un plec d'inventaris de plantes, fets en espais diversos i semblants.
≡
Dues classes fitocenològiques. Les bardisses ruderals de les comarques temperades, acollidores d'abundants elements al·lòctons, han estat adscrites, tal com ho veiem nosaltres, a dues classes diferents:
≡
Segurament això no ens ha d'estranyar. L'armari rober i el prestatge de llibres són molt diferents, però potser en algun punt es toquen.
A la primera classe hi pertany el col·lectiu d'herbes i lianes, amb abundor d'elements exòtics i d'origen tropical, que es fan en espais suburbials i periagrícoles, en sòls grassos que retenen humitat, pròpia de poblacions de clima temperat i amb molt de tràfec.
Però, és clar, aquests espais són cosins-germans dels espais dels marges dels torrents, rieres i rius. El contacte és clar i la interpenetració també. I segur que nosaltres no sabem diferenciar com caldria uns i altres.
Aquestes vacil·lacions augmenten amb el domini galopant que experimenten espècies molt invasores com ara Araujia sericifera, que tendeixen a homogeneïtzar-ho i desdibuixar-ho tot.
Tal com diu Bolòs, en la citació de més avall, moltes d'aquestes plantes de gran poder expansiu les hem portat nosaltres pel propi gust. I nosaltres seguim mantenint aquest estil, en la majoria dels casos amb inconsciència temerària.
≡
"A este conjunto de vegetales particulares de la comunidad se suelen juntar algunas especies de bardissa, que en ambientes menos meridionales y más alejados de la ciudad ocuparía el sitio del Pharbitidi-Lycietum (Rubus ulmifolius, Rosa sp. pl.)..."
≡
Diferencial de la subassociació boussingaultietosum. Bolòs considera Pharbitis purpurea, Boussingaultia baselloides, Rubus ulmifolius i Lonicera japonica com a diferencials d'aquesta subassociació.
≡
Aliances implicades. Amb l'observació de Bolòs, sobre la relació del Pharbitidi amb les bardisses, aquestes comunitats poden tenir tres implicacions fitocenològiques:
≡
Sobre la semblança externa d'aquestes comunitats en vel, per utilitzar l'adient expressió de Bolòs, vegeu-ne l'observació d'Oberdorfer reportada per Bolòs, en l'article, publicat el 1988, consignat a baix.
≡
Atributs. Rubus ulmifolius Schott. Turió -branca estèril- de color violeta clar, pruinós. Ramificació escassa. Planifoli. Làmines ben esteses. Pecíol amb agullons, llarguet, amb capacitat d'articulació, que permet situar les fulles (vegeu-ho a la fulla de la dreta) dels diferents ortòstics en posició adient per engaltar la llum, en uns casos amb el pla dels limbes paral·lel a la tija, en d'altres, en tiges verticals, transversal.
≡
Tres plantes enfiladisses i tres estils: Calystegia sepium, Hedera helix i Rubus ulmifolius. Hedera té capacitat per a viure a l'ombra.
≡
Herbassar de Jasminum officinale L. Gessamí de jardí. Introduït. Subspontani. Àsia SW.
≡
Ecballium elaterium (L.) A. Rich. Cucurbitaceae. Pluriregional. Herbàcia grossa, perenne, estesa - procumbent. Una altra planta de fulla palmatinèrvia. El fruit és un elateri sucós, de disseminació explosiva.
≡
Aquesta bardissa ruderal només porta, aparentment, Rubus ulmifolius.
≡
Al replà que hi ha sota la bardissa hi creix una altra mena de bardissa. Rubus ulmifolius, Araujia sericifera, Setaria verticillata, Oxalis sp., etc. Són col·lectius dinàmics i eclèctics.
≡
Èxit de l'anemocòria. Sovint l'èxit és del que corre més. Araujia dissemina les llavors a mercè del vent. Duen un plomalló de sedes molt fines i són molt voleiadisses. És una de les plantes més invasives.
≡
Altre invasor autòcton. Urtica dioica L. és un potent i agressiu invasor d'espais pertorbats i humits, però en aquest cas se serveix, a més, de la capacitat de rellucar fent tornes, a partir de les tiges soterrades.
≡
Imatge seleccionada per a il·lustrar el veïnatge de les comunitats de dues aliances, la dels canyars i herbassars afins: Convolvulion sepium Tüxen et Oberdorfer 1957, i la de les bardisses: Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954.
≡
Antropogènics. Espais de pertorbacions molt antigues, amb sòls que es mantenen quasi sempre frescos o humits i desmesurades sobrecàrregues de brossa i romanalles de tota mena, que donen lloc a una vegetació eclèctica: Ligustrum lucidum; Laurus nobilis, Robinia pseudoacacia, Celtis australis i Hedera helix. En els espais ombrívols l'heura pot arribar a ser-hi molt dominant.
≡
Branca penjant d'heura. Fulles dístiques amb els pecíols girats cap amunt, per enlairar les làmines. Fulla palmatinèrvia. Arreletes adventícies aèries que, d'acord amb la hipòtesi exposada en aquest capítol, creiem que poden fer diferents funcions.
≡
Fonts fitocenològiques i sintaxonòmiques:
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
Invasor. Sembla que hi ha alguna mena de recança estranya en reconèixer que algunes plantes autòctones són invasores. Sempre associem aquest caràcter amb les plantes al·lòctones.
Potser per això ens va cridar l'atenció com s'expressa l'escriptor i divulgador Daniel Climent, amb el seu estil planer i directe, en aquest vídeo: 'Vídeo de Daniel Climent: Albarzer Rubus ulmifolius'.
≡
≡
El lloc. Trinxera del riu Ripoll, a la Cobertera (Sabadell. El Vallès occidental). Observeu-hi l'extensió de la bardissa d'esbarzer amb abundor de plantes al·lòctones.
≡
≡
≡
Temperament i ecologia. De fet, aquest elements tenen un temperament i unes formes força ben caracteritzades. Pel que fa a l'ecologia aquestes lianes es fan en espais assolellats i calents, en talussos i marges de terres agrícoles, amb abundor de substàncies nitrogenades al sòl i un romanent d'humitat quasi permanent.
Pel que fa al tipus vital són predominantment perennes, molt vigoroses i vividores; la majoria, si més no les dominants, fan tornes; d'internodis llargs; creixent molt ràpid; làmines grosses i versàtils, en general palmatinèrvies.
A més, les lianes creen ambient i imposen condicions, perquè en les grans masses aglomerades que teixeixen difícilment hi tenen cabuda plantes que no siguin lianes.
≡
≡
≡
≡
Però l'esbarzer té un capteniment particular, consistent en posar-se per sobre de l'altre. No és voluble, però emet llargues tiges vinclades, en forma d'arc, que tenen una gran capacitat cobridora, alhora que, en deixar les altres plantes per dessota i projectar-hi una mica d'ombra, té l'efecte d'estimular-ne el creixent, en el cas, és clar, que puguin encarar aquestes supeditades condicions. Rubus ulmifolius és molt dominant.
≡
Fitocenologia. En farem una introducció, però cal no oblidar que les comunitats vegetals només es poden definir a partir d'un plec d'inventaris de plantes, fets en espais diversos i semblants.
≡
Dues classes fitocenològiques. Les bardisses ruderals de les comarques temperades, acollidores d'abundants elements al·lòctons, han estat adscrites, tal com ho veiem nosaltres, a dues classes diferents:
- Ruderali-Manihotetea utilissimae, sintàxon de Léonard que actualment es consigna amb un altre nom considerat prioritari: Pegano-Salsoletea Br.-Bl- & O. Bolòs 1958.
- Galio-Urticetea Passarge ex Kopecky 1969.
≡
Segurament això no ens ha d'estranyar. L'armari rober i el prestatge de llibres són molt diferents, però potser en algun punt es toquen.
A la primera classe hi pertany el col·lectiu d'herbes i lianes, amb abundor d'elements exòtics i d'origen tropical, que es fan en espais suburbials i periagrícoles, en sòls grassos que retenen humitat, pròpia de poblacions de clima temperat i amb molt de tràfec.
Però, és clar, aquests espais són cosins-germans dels espais dels marges dels torrents, rieres i rius. El contacte és clar i la interpenetració també. I segur que nosaltres no sabem diferenciar com caldria uns i altres.
Aquestes vacil·lacions augmenten amb el domini galopant que experimenten espècies molt invasores com ara Araujia sericifera, que tendeixen a homogeneïtzar-ho i desdibuixar-ho tot.
Tal com diu Bolòs, en la citació de més avall, moltes d'aquestes plantes de gran poder expansiu les hem portat nosaltres pel propi gust. I nosaltres seguim mantenint aquest estil, en la majoria dels casos amb inconsciència temerària.
≡
A la primera classe hi pertany la comunitat, descrita per Oriol de Bolòs, Pharbitidi purpureae-Lycietum europaei.
Copiem d' O. de Bolòs, del seu 'El paisaje vegetal barcelonés', en publicació de ©️ Universidad de Barcelona, de 1962:
"Sobre el armazón constituido por esta especie -es referia a Lycium europaeum- se expansionan durante la época calurosa masas de plantas trepadoras de jardín, como Pharbitis, Boussingaultia y Araujia, que, introducidas en un principio por el hombre, re reproducen ahora en abundancia por sus propios medios.""A este conjunto de vegetales particulares de la comunidad se suelen juntar algunas especies de bardissa, que en ambientes menos meridionales y más alejados de la ciudad ocuparía el sitio del Pharbitidi-Lycietum (Rubus ulmifolius, Rosa sp. pl.)..."
≡
Diferencial de la subassociació boussingaultietosum. Bolòs considera Pharbitis purpurea, Boussingaultia baselloides, Rubus ulmifolius i Lonicera japonica com a diferencials d'aquesta subassociació.
≡
Aliances implicades. Amb l'observació de Bolòs, sobre la relació del Pharbitidi amb les bardisses, aquestes comunitats poden tenir tres implicacions fitocenològiques:
- Comunitats de l'aliança Lycio europaei-Ipomoeion purpurae O. Bolòs 1988 (Classe Pegano-Salsoletea).
- Comunitats de l'al. Convolvulion sepium Tüxen et Oberdorfer 1957 (Cl. Pegano-Salsoletea).
- Comunitats de l'al. Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954 (Classe Rhamno-Prunetea).
≡
Sobre la semblança externa d'aquestes comunitats en vel, per utilitzar l'adient expressió de Bolòs, vegeu-ne l'observació d'Oberdorfer reportada per Bolòs, en l'article, publicat el 1988, consignat a baix.
≡
≡
≡
- Phytolacca americana L. Phytolaccaceae. Introduït. Amèrica N.
- Solanum nigrum L. Solanaceae. Pluriregional. Subcosmopolita.
- Solanum lycopersicum L. Solanaceae. Introduït. Neotropical.
- Araujia sericifera Brot. Asclepiadaceae. Introduït. Amèrica SE.
- Sambucus ebulus. Caprifoliaceae. Pluriregional.
- Chenopodium sp.
≡
Calystegia sepium (L.) R. Br. Característic de l'ordre Convolvuletalia sepium. Comú en els canyars ass. Arundini donacis-Convolvuletum sepium. La xarxa vascular centralitzada -palmada- és adequada per a facilitar l'articulació de la làmina.
≡
Euphorbia prostrata Aiton. Introduït. Neotropical. Fulles rotundes, dentades. Càpsula amb una crinera de pelets als nervis de les coques, o carpels. No forma part d'aquests ambients, però, per què introduïr cap biaix?
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
Fonts fitocenològiques i sintaxonòmiques:
- 'El paisaje vegetal barcelonés'. Oriol de Bolòs. Universidad de Barcelona. 1962.
- Irradiacions tropicals dins la vegetació nitròfila mediterrània. Oriol de Bolòs. Acta Botanica Barcinonensis 37: 25-31. 1088.
- Rivas Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. 2001. Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica 14: 5-341.
- Rivas Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. 2002. Vascular plant communities of Spain and Portugal. Addenda to the syntaxonomical checklist of 2001. Part I. Itinera Geobotanica 15: 5–432.
- Rivas Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. 2002. Vascular plant communities of Spain and Portugal. Addenda to the syntaxonomical checklist of 2001. Part II. Itinera Geobotanica 15(2): 433-922.
- Vegetation of Europe: Hierachical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen and algal communities. Ladislav Mucina et al. Applied Vegetation Science 19 (Suppl.1) (2016) 3-264.
- Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra: Ruderal communities. J.M.Ninot, X.Font, R.M.Masalles & J.Vigo. Acta Botanica Barcinonensis 53:113-189. 2010-2011.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
