La primera notícia la vam veure al blog 'Es Porqueret des Figueral', de Julià Font, consignat a la relació de blogs d'aquest lloc. Fa dies que el sarró no es mou de lloc.
El 21 de novembre passat l'ADENC va fer una activitat de camp per a conèixer aquestes curioses formes d'erosió, amb el mestrívol guiatge d'Àngel Manuel Hernández, que també té el seu lloc en aquesta relació de blogs.
▤
31.12.2019. Riera de Gaià. Sant Miquel de Gonteres (El Vallès Occidental). Feia fresqueta i teníem les mans balbes. Nosaltres vam cloure el 2019 amb una visita a aquesta singular riera.
Terraplenament. Al Vallès no són poques les rieres que corren enfondides pel buc d'una rasa. La solera dona bona acollença, així, a un bon solatge d'esbaldregalls deambulants, inconnexos.
▤
Terraplenament. Al Vallès no són poques les rieres que corren enfondides pel buc d'una rasa. La solera dona bona acollença, així, a un bon solatge d'esbaldregalls deambulants, inconnexos.
▤
Pel que fa a la vegetació, la personalitat natural del lloc ha estat pràcticament arrasada. Hi destaquen, precisament, algunes plantes invasives de les que són font de conflictes gairebé arreu, com ara la canya i el vernís del Japó. Així doncs, l'entrada d'avui n'estarà òrfena, de plantes; tot i transgredir, una mica, l'àmbit que indica el subtítol d'aquest espai, el fenomen ens sembla prou interessant per a portar-lo aquí, tractat simplement.
▤
Com es formen els pilars cofats? El lector pot trobar al blog de Julià Font, consignat al principi, diversa documentació adient per a respondre aquesta pregunta. N'avancem un apunt.
Cal que hi hagi sediments heterogenis, blocs de roca immersos dins de paquets de materials fins, argilosos; en determinades condicions erosives que no sabríem puntualitzar -probablement calgui que siguin suaus, com les llepades de les paletines dels arqueòlegs-, els blocs de roca protegeixen els materials que es troben per dessota i es poden arribar a individualitzar, a còpia del lent rossec de l'erosió, tot de pinacles o columnes, ben cofats, com el poema representat de Carner, diàleg teatral tan fi i enlairat com la besada de l'oreig.
▤
Pinedes de pi blanc Pinus halepensis Mill. Aquest pi no és pas un bon exponent d'aridesa, com de vegades es diu. Sobre aquest punt, pot venir a tomb la següent citació:
"El pi blanc es fa tant en terreny calcari com silici, però necessita un bon gruix de terra i no sòl d'arena" (2)
▤
El fenomen també es pot veure, bé que a una escala ben diferent, centimètrica, en un simple talús o marge de camí, com el de la imatge, presa a prop de Sant Pere d'Ullastre (Castellar del Vallès). Les pedretes protegeixen la terra de sota i les llepades del pas de l'aigua, incansable, van perfilant-ne, llimant-ne, rebrecs i entrecuixos. Evidentment, aquests minipilarets no poden tenir un futur gaire falaguer; per a que hi pugui haver individualització dels pilars hi deuen caldre unes condicions especials, com ara que l'arqueòleg treballi molt fi i que els sediments tinguin un bon assentament (1), per a que no hi hagi solsides anorreadores.
▤
▤
▤
Notes
(1) En un altre lloc ja hi vam observar que en el sosteniment de marges i rases argilosos hi pot fer un paper important la cohesió mantinguda per la retenció d'humitat. Els enginyers saben que algunes solsides es produeixen després de solrajades i secades fortes (per tant, a darreres hores del dia) que provoquen la incoherència d'alguns sediments.
(2) Vegetació dels Països Catalans. Oriol de Bolòs. Aster editorial. 2001. Pàgina 159.
▤
Sabadell
Text i fotografies:©️ Romà Rigol
