14 de gener de 2022

Fusta de Juniperus, de càdec i sivina

Fustes i mediterrani. Aquest capítol serà eminentment gràfic. El coneixement que tenim de la fusta de les espècies llenyoses de la nostra flora és més o menys limitat; cosa ben natural, d'altra banda, per raons evidents.
L'àrea mediterrània no dona arbres de grans fustals. Però són molts els arbrets o arbustos que fan fustes tenaces, aptes per a tornejar o obrar alguns objectes; per exemple l'aladern, l'arbocer, la llúcia, la savina o el càdec.
Fins i tot la fusta d'exemplars vells d'algunes mates que podrien semblar-nos flaques, per exemple de Cistus albidus o Ulex parviflorus, pot arribar a tenir una duresa sorprenent.
Una gran quantitat d'eines manuals de fusteria, dels guilleumes i ribots a les menudes barrines, es feien de fusta d'alzina o carrasca, compacta i molt resistent als patacs persistents. També de carrasca es feien les llançadores i moltes altres peces, com ara alguns xapadors, eina dels canyissers poc coneguda. De les soques de bruc se'n treien escalaborns per a fer pipes.
Veurem unes imatges de fusta de càdec i de sivina, plantes resinoses que fan fusta aromàtica i molt duradora, refractària a la podridura, qualitats que es deuen a la gran concentració de resines i tanins a les parets dels vasos del duramen.
Els trossos de sivina són gentilesa de l'amic Joan Cuyàs Robinson, pacient i curosament polits. 
Són arbrets de la família Cupressaceae, del gènere Juniperus. Però la qualitat de la fusta es veu diferent. La de savina es veu molt compacta, força densa, aparentment dura i pesant. A més, té un color falb intens, molt curiós.
La fusta de càdec, en canvi, és molt més lleugera i es pot marcar fàcilment amb l'ungla. Per això i pel color, recorda la del cedre. Oxycedrus significa, precisament, cedre punyent, en al·lusió, és clar, a les fines agulles de l'extrem de les fulles, molt clavadisses. Encara hi ha un altre punt en comú: com la del cedre, la fusta del càdec s'ha fet servir per a fabricar llapis. Sinó que, pel que es diu, una part dels llapis amb etiqueta de 'cedre' eren fets realment amb càdec.
Val a dir que les mostres d'una i altra espècie no són gaire comparables perquè les de sivina són velles i torrades per la llum; les del càdec, en canvi, són encara pellades i tot just al principi del procés d'assecat.
Tros de Càdec Juniperus oxycedrus L. Els cavallons de l'escorça no són paral·lels, es creuen; recorda una mica el dibuix de l'escorça de la robínia. Fa pelleringues fines que es repelen i desprenen, tret que evoca una mica al romaní.
Seccions de càdec o ginebre d'oli. Perfil sinuós. No fa tronc columnar. Fusta finament viada. Fons de color rosadenc, semblant al del cirerer. Albeca molt clara. En els exemplars vells l'albeca i tota la fusta té més gruix en un costat -el costat més il·luminat?.
La desigualtat en el gruix de les bandes de les anyades indica que hi ha alguns períodes més favorables -bandes més gruixudes. Hi ha alguna banda de coloració més pujada, amb més concentració de pigments.
Fusta de reacció? Seccions de troncs de càdec. El tronc del càdec no és regularment cilíndric; fa lòbuls més o menys marcats. Hi poden intervenir, en aquestes irregularitats, ultra l'estil propi de l'arbre, molts factors diferents. Algunes ferides poden provocar la generació de fusta de nova formació; si l'arbre creix inclinat, tendeix a compensar-ne el caient amb l'anomenada fusta de reacció, apreciable en els anells que tenen més amplada en el costat oposat al de caiguda. Són temes desconeguts per a nosaltres.
Excentricitat. Corones de càdec d'una estassada feta en un marge. La tenacitat i durabilitat de la fusta de càdec era ben coneguda. Moltes llindes i embigats de fusta de barraques i altres construccions rústiques eren de ginebre, càdec o savina.
L'excentricitat és un segell del tronc dels càdecs; és per l'exposició o per compensació del caient?
Utilitats del càdec. Deixant de banda l'oli de destil·lació, aquesta fusta s'ha utilitzat també per a fer alguns objectes, per exemple saboneres, morters, pipes, culleres i estris de cuina. Les rabasses fan grops i aigües molt atractius. Han fornit el material per a fabricar les boles dels 'bolos', joc tradicional en moltes regions espanyoles. Diuen que les boles de jugar fetes de càdec no s'asclaven. També uns estris simples, les maces dites 'porras', útils per a tantes coses, com ara trencar nous o ametlles. Les rabasses en brut -alguns les anomenen lignotuber, en construcció molt expressiva- del càdec servien, en algunes zones d'Espanya, per a demanar permís per a festejar una fadrina.
També s'havia utilitzat en la construcció d'arades, en peces com ara el camatimó i el mantí o esteva.
Ja es veu, per tot plegat, que en gran part es tracta d'usos antics, residuals o caducs.
De l'òrgan al mineral. El duramen o cor d'un tronc és la part central de l'arbre que ja no fa cap funció en el transport de la saba. De poc gruix en els peus joves -el de la dreta de la foto fa mig eixem de gruix-, es va fent progressivament més gros i assoleix la màxima amplària, proporcionalment, en els més vells, tal com veiem en aquesta imatge. El duramen és un dipòsit d'excedents de substàncies i elements diversos, com ara resines, tanins, calci i silici. Una alta concentració en el duramen d'aquest darrers elements pot donar fustes de duresa excepcional.
Les resines i altres elements impregnats en el cor del càdec són la font de l'oli de ginebre -en castellà 'miera', el producte, i 'merera', el forn de l'oli-, antisèptic tòpic tradicional, obtingut per combustió somorta o destil·lació de fusta seca de càdec. Aquestes resines que impregnen el cor del càdec li confereixen a la fusta una notable resistència a la podridura, tinguda per quasi imputrescible.
Les virtuts higièniques, juntament amb la qualitat flairosa, de notable durabilitat, han motivat que amb fusta de ginebre i altres espècies semblants es fabriquin, en alguns països, caixetes per a guardar i conservar tabac i petits objectes de valor personal.
Fusta de Sivina Juniperus phoenicea subsp. turbinata (Guss.) Nyman. Creixent molt lent i tenacitat, qualitats de la fusta d'aquest arbret mediterrani que, més sobri que clarissa caputxina, és capaç de comportar solrajades inclements, aiguabatres salabrosos i bufarulls furibunds.
Hi ha una savina pròpia del litoral mediterrani arenós i rocós. Aquestes peces fotografiades, capols mutilats i repolits per l'onatge, corresponen a la sivina, la savina de les Illes:
Juniperus phoenicea subsp. turbinata (Guss.) Nyman; J. phoenicea (L.) subsp. lycia Molinier.
Secció de tronc de sivina, característicament lobulada, com la del càdec.
Sembla que a les Illes Balears era habitual utilitzar fusta de sivina per a fer els embigats dels habitacles; i que els arbrets s'esbrancaven, per a que el tronc tingués més dreturança i no perdés tremp. Fins i tot hem vist que hi ha qui les recupera per a fer-ne taules i taulers, amb el fort contrast, molt característic, entre el duramen, roig fosc, i l'albeca, de color de vori; després de molt de temps de tallada, la fusta es manté encara en bon estat.
Val a dir, però, que hem trobat informació que indica que les Illes importen savina castellana J. thurifera L. per als embigats. Possiblement hi hagi la voluntat de reproduir un estil tradicional en els nous establiments turístics i conseqüentment demanda de fusta de sivina. 
Hi ha mercat local de la savina d'arcèstida turbinada? Està protegida aquesta espècie per la legislació del govern de les Illes Balears? No ho sembla...
Pere Aymerich i Llorenç Sáez són els autors de la 'Llista Vermella de la flora vascular de Catalunya'. En aquesta monografia la savina d'arcèstida turbinada hi consta amb el nom de Gussone Juniperus turbinata Guss., en una breu relació de plantes considerades vulnerables (VU).
Si camineu per boscos i bosquines tindreu l'oportunitat de trobar molta fusta aterrada, d'alguna estassada ocasional, no gaire abundants actualment. Fusta de poc gruix, d'arbustos i arbrets com ara càdec, bruc, arbocer o aladern.
És una fusta excel·lent, que podria tenir un polit molt bell. Però ara ja no em fem res, o no sabem fer-ne res. I no fa pas tant, quatre dies, segons es miri, els bosquerols coneixien les alzines fil per randa i podien barallar-se per una branca.
Això per a nosaltres és un símbol, una imatge. D'una banda, per a molts, inclosos els ecologistes lligamosques, la natura no és sinó la fornal d'un esteticisme quasi esotèric; d'altra banda, no hi ha llucs enlloc de que puguem tenir la valentia d'encarar la gestió dels nostres boscos mediterranis. Però, compte!, que les darreres secades ens estan avisant...i tenim un bon tall de territori molt arrugat i molt emboscat.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol