9 de desembre de 2019

Cucar glans i soterrar-se

L'alzina Quercus ilex  un becut que s'alimenta de les seves glans, si bé no es tracta d'una propietat en exclusiva. El becut o morrut de les glans Curculio elephas sembla que no fa gaires distincions específiques, a l'hora de triar una gla d'un arbre per a criar la seva descendència. Les glans dels roures i les castanyes també són clos i vianda adequats per a les seves larves.
Trobareu una nota sobre aquest corc en la crònica del novembre de 2018, que vam incloure en l'entrada titulada 'La ufana tardoral de l'alzinar', d'aquest agost. Abundem, avui, en la idea que els fruits dels arbres silvestres són, principalment, per al benefici de la comunitat, atès que els que arriben a germinar i donar lloc a nous arbres son sempre una minoria, sinó clarament excepcionals.

Haureu vist que els arbres aïllats tenen una fesomia diferent a la dels exemplars dels boscos. S'eixamplen a pleret, donen abundosos rams als extrems de les branques i floreixen i fructifiquen molt més. Els abundosos rams fèrtils sovint donen a les capces un caient pengívol de gran efecte visual, com el que veiem en aquesta alzina, propera a la riera de Santiga. Capça enflocada i aèria, amb branques folioses a prop del terra. El Vallès Occidental. 30.11.2019.

Any de glans xarbotes? Enguany hem vist moltes alzines amb glans abundants, però moltes eren de mida petita, possiblement mal formades. D'esberlades en capça com la de la imatge també n'hem vist. Un altre detall curiós, també observat altres cops: hi ha glans amb la vora del didalet com replegada i engrossida. 30.11.2019
Gla plegada del terra amb el forat d'eixida de la larva del becut. Observeu-hi la forma del badiu, no del tot rodó, conforme a la forma de la cuca, amb la part ventral més plana que la resta. La gla cau al terra i la cuca sadolla n'ix i es colga. Més endavant, soterrada, formarà un capoll, fins a la desclosa final. Del responsable en teniu una imatge en l'enllaç de dalt. 30.11.2019.
En la família dels tortrícids (Lepidoptera. Tortricidae) hi ha petites arnes -o tinyes- amb larves que viuen a compte dels nutrients continguts en fulles, branques, pells, flors i fruits de gran diversitat d'arbres, també en roures i alzines. Portem tot seguit la imatge d'una cuca vermellenca, estatjada en una gla, que ens sembla, per les consultes fetes, del gènere Cydia.
Larva d'una rojor d'escamarlà que sembla del tortrícid Cydia fagiglandana, o d'un parent proper. Llegim que, a diferència del becut, la larva d'aquesta arna no se soterra, sinó que fa un capoll amagat entre la fullaca, abans no passa a la fase de mòmia. Cau envoltat d'excrements, bastit sota l'episperma de l'aqueni  gros d'un roure turc Quercus cerris. L'estadant ha romàs al seu cau uns mesos, des que va ser plegada la gla.

Però això no és res. Quan veiem llistes d'animalons associats a roures i alzines, comencem a llucar com n'és de complexa la xarxa de relacions que han establert amb els invertebrats.
Per això dèiem l'alzina té un becut... 
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol