“Siendo, en la Parietaria,
estos, pigmeos,
Y el femenil Estylo muy gigante,
Con la elasticidad de los
deseos:
Vibran a lo alto el Polen
fecundante.”
Ubiqua. La trobem per tot arreu i possiblement no desperti, en general, gaire simpatia. Més aviat al contrari, a la primavera és l'ase dels cops.
Inconspícua però interessant. Però, això a banda, la morella de paret Parietaria judaica (1) ofereix tot d'aspectes botànics prou interessants.
Aspectes com ara la manera d'amollar el pol·len, 'con la elasticidad de los deseos', en la plàstica i suggerent expressió de Viera; la poligàmia, la peculiar distribució dels sexes en els feixets florals; l'acrescència floral, que projecta més ombres, encara, en la ja difícil observació de les flors; el curiós envescament del fullatge; i un possible o versemblant amistançament amb els ocells, per bé que es tracta, aquest, d'un aspecte que només apuntem i no sabem si s'ha documentat.
Inconspícua però interessant. Però, això a banda, la morella de paret Parietaria judaica (1) ofereix tot d'aspectes botànics prou interessants.
Aspectes com ara la manera d'amollar el pol·len, 'con la elasticidad de los deseos', en la plàstica i suggerent expressió de Viera; la poligàmia, la peculiar distribució dels sexes en els feixets florals; l'acrescència floral, que projecta més ombres, encara, en la ja difícil observació de les flors; el curiós envescament del fullatge; i un possible o versemblant amistançament amb els ocells, per bé que es tracta, aquest, d'un aspecte que només apuntem i no sabem si s'ha documentat.
▤
Vent, formigues, ocells. La morella combina afinitats diferents: per les parets; pels llocs bruts, carregats de romanalles nitrogenades; i per la humitat. Una combinació força peculiar que expressem amb el mot nitrolitofília. Però l'ecologia és molt més dinàmica que la simple constatació de l'hàbitat. El pol·len s'escampa amb el vent. Prèviament hi pot haver qualsevol frec o contacte, un merlot furonejant, posem per cas, que hagi provocat l'explosió de l'antera.
Si la planta ha arrelat, com és típic, en una situació enlairada, com ara un pont o una paret, el pol·len es pot esbarriar amb excel·lent difusió.
Però, com arriben els fruits al capdamunt d'una palmera o d'un penyal? Versemblantment, a la panxa dels ocells, animals que tenen, en molts casos, predilecció per posar-se en talaies i espais enlairats i oberts.
▤
Explodiflora. En les urticàcies, doncs, l'anemofília (2) va combinada amb la facultat explosiva dels estams, mentre que en la majoria d'anemògames, poàcies, amentiflores -fagàcies, salicàcies, betulàcies-, etc, el pol·len queda simplement a mercè del vent. A la imatge hi veiem una flor de morella amb els estams estesos. Els filaments aixafen el periant. Les anteres badades s'han buidat. Fet el desplegament dels estams, els filaments perderan turgència i possiblement es cargolin de nou i acabin engolits dins del periant concrescent.
▤
Disseminació. Les llavoretes -en realitat són aquenis minúsculs- suren a l'aigua, són festejades per les formigues i possiblement pels ocells. Com a espècie nitròfila que és, els residus corporals dels animals l'afavoreixen i n'estimulen la germinació de les llavors. En definitiva, aquesta ubiqua herba -és un camèfit- manté una complexa xarxa de complicitats amb components ambientals com ara les formigues, el vent i els ocells.
▤
Avançament epigràfic:
Fitografia
Podeu accedir al document d'aquesta fitografia sobre la morella de paret, en format pdf, en aquest enllaç.
▤
(1) A 'Flora Iberica' hi ha clarícies sobre la confussió entre la nostra morella i Parietaria officinalis. En la versió de lliure accés a la xarxa hi manca una pàgina, de manera que cal fer la consulta al volum 3 d'aquesta flora. En qualsevol cas, a la nostra flora (dels PPCC), la morella hi és consignada amb categoria de subespècie.
(2) 'Anemofília' i 'anemogàmia' són mots que s'usen, indistintament, per expressar que una planta dissemina el pol·len mitjançant el vent.
Si la planta ha arrelat, com és típic, en una situació enlairada, com ara un pont o una paret, el pol·len es pot esbarriar amb excel·lent difusió.
Però, com arriben els fruits al capdamunt d'una palmera o d'un penyal? Versemblantment, a la panxa dels ocells, animals que tenen, en molts casos, predilecció per posar-se en talaies i espais enlairats i oberts.
▤
▤
Disseminació. Les llavoretes -en realitat són aquenis minúsculs- suren a l'aigua, són festejades per les formigues i possiblement pels ocells. Com a espècie nitròfila que és, els residus corporals dels animals l'afavoreixen i n'estimulen la germinació de les llavors. En definitiva, aquesta ubiqua herba -és un camèfit- manté una complexa xarxa de complicitats amb components ambientals com ara les formigues, el vent i els ocells.
▤
Avançament epigràfic:
- Nitrolitofília i gregarisme
- Síndrome d'anemofília
- Monoècia
- L'adherència, una xeromòrfia?
- Explodiflora, proterògina, polígama i anemòfila
- Estams enrotllats
- Anteres rebotides a pressió
- Flors arraulides i becudes
- Proterogínia
- Hermafroditisme veritable?
- Inflament del filament
- Aquenis mocallosos
- Retalls bibliogràfics
- Indicador de l'evolució
- Fil·lotaxi
- Periant acrescent
- Sismonàstia dels estams
- La inflor estaminal
- Arrels cercadores
- Pubescència
- Androceu no funcional
- Variabilitat biotípica
Fitografia
Podeu accedir al document d'aquesta fitografia sobre la morella de paret, en format pdf, en aquest enllaç.
▤
(1) A 'Flora Iberica' hi ha clarícies sobre la confussió entre la nostra morella i Parietaria officinalis. En la versió de lliure accés a la xarxa hi manca una pàgina, de manera que cal fer la consulta al volum 3 d'aquesta flora. En qualsevol cas, a la nostra flora (dels PPCC), la morella hi és consignada amb categoria de subespècie.
(2) 'Anemofília' i 'anemogàmia' són mots que s'usen, indistintament, per expressar que una planta dissemina el pol·len mitjançant el vent.
▤
Podeu veure una bona galeria d'imatges de la morella en aquest enllaç.
▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol
▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol
