Meconopsis cambrica és una herba que a casa nostra viu al Pirineu més occidental, sobretot a la vall d'Aràn, la Ribagorça i l'alt Pallars. Nosaltres la vam trobar, el dia 14 de setembre, a l'obaga de la serra de Cadí (Cerdanya), a la vall de Pi, precisament a la quadrícula ja consignada al mapa del BDBC, un petit illot força apartat de l'àrea referida al principi.
Només l'havíem vista, abans, a la vall de Mulleres (Alta Ribagorça-Val d'Aran). No és gens trobadissa. És una papaveràcia de prats i vorades de boscos humits (aliança Fagion sylvaticae), de distribució atlàntica.
▤
Opecarp i reblum. Les papavaràcies fan fruits secs, en càpsula dehiscent. Un opecarp és una càpsula parcialment badadissa, que només s'obre per petits porus o badius, com en aquest cas. La que vam fotografiar feia cosa d'uns 3,5x0,6 cm. És fusiforme, tetracarpel·lar, amb els cantells ben marcats (prisma quadrangular afuat).
Papaveràcies i brassicàcies són properes, pertanyen ambdues a l'ordre de les brassicals. En aquest fruit hi veiem una semblança amb les síliqües de les crucíferes: les vores dels carpels són engrossides. Els extrems dels fulls dels carpels se separen una mica per dalt, tot regirant-se cap enfora i deixant quatre finestrelles apuntades, en forma d'arc gòtic. L'armadura que en resulta evoca la que cofa els pous i porta fixada la corriola dels poals. Aquesta armadura va rematada, al capdamunt, per l'estigma capitat, talment com el floró d'un pinacle o una eminència episcopal.
▤
Salpasser. Les llavoretes de Meconopsis són tan menudes i nombroses que semblen pòlvores de nogalina. No arriben al mil·límetre, són reniformes, de color bru negrenc i superfície reticulada. El fruit és llargament pedunculat, de manera que, un cop obertes les finestrelles del cim, l'oscil·lació de la càpsula deu produir l'expulsió de les llavors al defora, com un salpasser amolla les asperges.
▤
Salpasser o hisop. I vet aquí que de la papavaràcia passarem, per aquest esquelètic i salat pont de les paraules, a una altra planta de la mateixa diada (14.9.19), l'hisop Hyssopus officinalis, una labiada de les comarques pirinenques, la Noguera i altres punts, esparsos, de la meitat nord del Principat. Perquè un hisop és justament un salpasser. Sembla que a l'antiga Grècia s'usava la planta per netejar i purificar els espais sagrats, però ignorem com i per quin salpàs, es va produir l'homonímia entre l'objecte, el sapasser, i la planta.
Nosaltres no, no hem vist mai un salpàs, però l'amic Joan Cuyàs ens diu que al Bages el mossèn es valia d'una cullera de fusta per llençar esquitxos de sal a les parets de les cases, i que el salpasser només era per a l'aigua beneïda. En fi, per poc que gratem, aviat surt, del tema i punt més impensat, una planta, una herba o una mateta, com l'aromàtic i enravenat hisop.
▤
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
