10 d’octubre de 2019

Germinació epigea: Cucumis melo

El meló és el fruit de la Melonera Cucumis melo, una cucurbitàcia àmpliament cultivada en territoris de clima càlid, normalment en regadiu, si bé la planta pot créixer i fruitar sense reg, plantada en terres bones i flonges. Diuen que el meló de secà sol ser més saborós i dolç que el de reg.
Secció d'un meló, fruit bacciforme anomenat pepònide. El mot 'pepònide' prové, com 'pepida' i el castellà 'pepino', del llatí 'pepo', meló. Hi veiem la polpa, els filaments mocallosos -restes de la placenta reabsorbida- i les llavoretes, afuades d'un cap, l'extrem per on ix el germen, l'arreleta i els embriofil·les.

Germinació epigea de la melonera
Fins ara hem vist dos casos -vegeu-los a la secció 'Fitografies'- de germinació epigea, el de la mongeta i el del ricí. Avui us proposem un text, en format pdf, sobre la germinació epigea de la melonera.
La diferència és prou clara: en els dos primers casos la llavor és engrossida; en la pepida del meló, en canvi, sembla que no hi ha endosperma (Flora Iberica) i les reserves nutritives per a la plàntula novella són molt menors. No impedeix això, però, que en pugui eixir una planta exuberant, de grans pampes i grans fruits, rebotits de sucres i aigua. Impressiona força veure com, un cop l'arreleta comença a pouar nutrients, els embriofil·les enverdeixen sota la llum i inicien l'autotròfia. Un cop més, l'observació de la trasmudança d'una llavor i la nascència d'una nova planta és d'allò més emotiva i delitosa.
Avancem en epígrafs els temes i conceptes il·lustrats en aquesta breu fitografia:
  • Germinació epigea
  • Curvatura de l'hipocòtil
  • Geotropisme
  • Sincotília accidental
  • Embriofil·les i nomofil·les
Les pepides duen un bany d'un líquid mocallós que les fa llisquents alhora que enganxoses. Els mucílags tenen una notable avidesa per l'aigua. N'absorbeixen en gran quantitat i poden, així, afavorir l'embriogènesi i la germinació. 
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol