Ens passa tot sovint. Veiem detalls, coses, elements que ignorem i queden pendents del més elemental coneixement; més endavant i tot sovint, veiem com els elements, fins aleshores orfes de significació, s’integren en fets; aquests fets, finalment, s’integren en fets més complexos, els fenòmens. Els fenòmens s’integren, o els integrem, en categories conceptuals. En aquest cas la categoria seria l’ornitocòria, la disseminació de les plantes per part dels ocells.
▤
Els elements serien, en aquest cas: un plançonet de Brachychiton; unes llavors negres, grosses; i els estornells. El marc d’aquests elements: la nostra terrassa, a Barcelona.
Els enllaços dels elements van venir amb les converses amb amics: els estornells mengen aquestes llavors negres; n’aprofiten l’arrebossat extern i n’expulsen tota la resta, la llavor repelada; a més –observació d’un amic-, tot picotejant-ne els fruits, en forma de barca, fan caure altres llavors al terra.
Aquests fruits són de Brachychiton populneus, espècie arbòria natural d'Austràlia, de la família de les esterculiàcies, molt plantat als carrers de viles i ciutats.
Tot seguit sorgeix la qüestió cabdal: quina part mengen els estornells? I, donat que no es tracta d’una baia o d’una drupa, fruits que exhibeixen a l’esguard l’aliment que ofereixen, com funciona el sistema de comunicació entre el fruit i l’ocell?
▤
Curt d’armilla? Brachychiton, braquiquíton, compost de ‘curt’ i ‘vestit’, fa referència, segons diuen, a la coberta, el vestit, capa o túnica de la llavor. Si aquesta capa és magre, més que no curta, potser li hagués escaigut més el nom leptochiton. Populneus, ben oportú, al·ludeix a la semblança de les fulles amb les del pollancre. En Masclans recull, d’aquest arbre, el nom culte de braquiquíton. També pica-pica, de registre infantil.
▤
Una càpsula badadissa. La càpsula s’obre i s’eixampla i acaba tenint forma de barca. Per a aquest fruit els botànics tenen el mot, ben adient, de fol·licle, del llatí follis, folliculus, que significa bossella de cuir, bot. El fol·licle és un fruit badadís, format per un sol carpel tancat que conté nombroses llavors. La imatge permet veure’n bé les parts que el formen: el pelló extern, negrós i sec del tot; la bresca papiràcia i eriçada de pèls fins, rígids i punxents, que poden provocar irritacions i al·lèrgies, en nens o adults sensibles; i les llavors, encabides en els alvèols de la bresca.
▤
Càpsula badada. Aquest fruit ha estat partit expressament, per veure’n l’interior. La imatge permet veure el color groc intens de l’interior dels alvèols i de la prima capa de greix (sarcotesta) que cobreix les llavors, de gran suculència, tot i la primesa. Si lleveu aquesta capa oleaginosa amb els dits, us quedaran tacats de color groc, però, en contra del que a la primeria sospitàvem, no ens ha costat gaire netejar-los.
▤
Un aliment ben guardat i molt fonedís. En aquesta imatge s’hi veuen les llavors cobertes d’una capa groga de greix o de midó (sarcotesta) i d’altres que han estat parcialment pelades. Sembla que la capa groga aviat rancieja i no tarda gaire en degradar-se. Les llavors es troben a l’interior de cavitats papiràcies de superfície molt llisa, piloses exteriorment, que s’acaben esquinçant quan el fruit s’obre del tot o passat un temps. En aquest estat, les llavors estan perfectament disponibles per als ocells. Fa uns mesos vam veure un plançonet de braquiquíton en un dels nostres testos. Ara ja sabem que aquests arbres venen amb els ocells, en forma d'embrió i dins d'una capseta.
▤
Les imatges són del gener de 2017. En aquesta foto hi veiem, a la cantonada inferior esquerra, una llavor de braquiquíton. A més dels estornells, també venien a pellucar molletes el passabardisses, el culroig, el pitroig i els pardals.
▤
Finalment, a la foto de baix hi veiem les llavors ovoides de Brachychiton populneus. Les expulsades pels estornells queden escarides, relluents i repelades. Les altres tenen encara intacte la capa amilàcia o oliosa que les cobreix. En aquest fruit es produeix l’enganyosa paradoxa de restar amagat un òrgan de cridanera coloració. Però no amagat del tot. Quan el fol·licle comença a obrir-se, s’esquinça també l’embolcall papiraci i part de les llavors, amb el seu color tan cridaner, resta visible. Possiblement l’aparició a l'exterior de part de les llavors, amb el seu embolcall saborós i acolorit, desencadeni en els ocells gran frisança i excitació.
▤
A Barcelona és un arbre molt comú en els carrers, considerat adequat, diuen, com a arbre d’alineació, perquè fa una capçada estreta i no causa, per això, gaires destorbs en voreres i carrers. L’ajuntament en té plantats i comptabilitzats més de 7.000.
▤
Finalment, a la foto de baix hi veiem les llavors ovoides de Brachychiton populneus. Les expulsades pels estornells queden escarides, relluents i repelades. Les altres tenen encara intacte la capa amilàcia o oliosa que les cobreix. En aquest fruit es produeix l’enganyosa paradoxa de restar amagat un òrgan de cridanera coloració. Però no amagat del tot. Quan el fol·licle comença a obrir-se, s’esquinça també l’embolcall papiraci i part de les llavors, amb el seu color tan cridaner, resta visible. Possiblement l’aparició a l'exterior de part de les llavors, amb el seu embolcall saborós i acolorit, desencadeni en els ocells gran frisança i excitació.
▤
A Barcelona és un arbre molt comú en els carrers, considerat adequat, diuen, com a arbre d’alineació, perquè fa una capçada estreta i no causa, per això, gaires destorbs en voreres i carrers. L’ajuntament en té plantats i comptabilitzats més de 7.000.
▤
Molt poquet en moltes dosis. La sarcotesta de la llavor és magre, de manera que els ocells se’n deuen empassar vàries, seguides o espaiades. La relació sembla prou clara: com més magre sigui el regal, més quantitat de llavors, versemblantment, hauran de remenar, escampar o llençar els ocells. Com que la capacitat de mobilització individual, la quantitat de llavors que cada ocell pot menjar, és limitada, aquest sistema sembla perfectament adequat si el vector de la disseminació és abundant. Els estornells ho són, a la ciutat. Conclusió: pot resultar beneficiós, per a moltes plantes, produir gran quantitat d’unitats de disseminació amb petites parts mengívoles.
▤
Creiem que, en general, som poc conscients del paper que fan els ocells com a constructors de paisatges.
▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol
