17 d’octubre del 2019

El salvatge xiscle del vent...


Manllevem, o potser rapissem, l'esqueix d'un poema de Salvador Espriu, 'Thànatos', del poemari 'El caminant i el mur', per introduir un tema cabdal, d'ensunya inestroncable, dels nostres paisatges vegetals: la canya Arundo donax.
Aquesta planta congria un bon feix d'aspectes de camps ben diferenciats. Hi ha el frondós i fecund tema de les relacions que hi hem establert, o sigui l'etnobotànica; hi ha el peludíssim tema de l'impacte que té, en el nostre entorn, aquesta gramínia invasora que actua com una piconadora; i hi ha, finalment, el peculiaríssim tipus de la canya, des de la perspectiva botànica.
Gemma llucada i radicant d'Arundo donax. Més detalls a la imatge de més avall.
Feixos de canyes per enramar. Convé tallar-les quan no saben, a l'hivern. No és pas sobrer recordar que l'hem plantada des de temps immemorials, per fer-ne usos molt diversos, repassats en el document adjunt.
En el document que avui adjuntem hi hem tocat diferents aspectes d'aquests camps. Alguns usos històrics, d'altres de més aviat anecdòtics, apunts sobre el capteniment invasor, característiques morfològiques, etc.
Els aspectes més vegetatius els veurem en un altre document, d'una altra entrada.
Els que tenim interès per les plantes i els nostres paisatges, és ben natural que fem atenció a aquesta planta, una gramínia gegantesca que no podem ficar ni en la casella de les 'plantes herbàcies' ni en la de les 'llenyoses' (1).
Gemmes radicants. Gemmes aèries immerses en aigua. Una de les gemmes ha brotat, ha tret una arreleta i un lluquet. Les gemmes aèries donen lloc a rams -gèmmules- de canyiules -ramificació- i també a noves canyes i rizomes -propàguls-, quan s’han amarat d’aigua i contacten amb el terra humit. Per estrany que pugui semblar, s’assegura que és aquest, més que no el degut als rizomes, el principal sistema de propagació de la canya. Les qualifiquem de manllevadisses perquè mantenen la capacitat de llucar fins i tot separades de la tija mare, tret característic dels propàguls. Gemmes perdurants capaces d’arrelar, una de les claus de l’èxit de la canya. Una planta, doncs, que cadella per terra, fillola per dalt i no para mai de fer tornes.

Plantes rizomatoses al·lòctones. Festejar l'aigua dona rendiment. L'aigua esbargeix fruits,  llavors i fragments de plantes amb gemmes latents. A la imatge, canyes i grans esteses de Bidens aurea. Observeu-hi l’ajagut de les canyes, quasi sempre doblegades cap a l’aigua, expressió de la marcada tendència a amollar propàguls. En el primer moment de colonitzar espais disponibles, les anuals són més competitives; quan s’hi instauren, però, les rizomatoses que fan tornes, assoleixen aviat un domini absolut.
La complicitat amb l'aire
La canya és una gramínia gegantesca, perenne, articulada i cuirassada de sílice. La seva aèria i elàstica tenacitat té un fonament ben sòlid: rizomes engrossits que relluquen i fan tornes sense parar. Aquesta fàbrica orgànica que funciona a tot estrop s'ha amistançat íntimament amb la llum, el buit, l'aire i l'aigua. És l'èxit de la canya, el culm, una tija fistulosa lleugera, impregnada de sílice.
Avançament epigràfic:

  • Els canyissos per a la construcció.
  • Xapadors o partidores.
  • Sona la flauta.
  • Com fer un xiulet de canya.
  • Badoqueres i garoteres: aprofitant-ne la llargada.
  • Tallar canyes per enramar.
  • Un cos buit però molt tenaç.
  • Apòsits en la fosca.
  • Molestes irritacions.
  • Una planta navegadora.
  • Oficis artesanals.
  • Petita valoració dels canyars.
  • Cistellaires, canyes i verducs.
  • Ajagut i multiplicació.
  • Una planta molt poderosa.
(1) No afirmem pas, però, que no es pugui qualificar la canya de llenyosa, atès que, efectivament, conté força lignina, però, en qualsevol cas, en un percentatge incomparable al de la sílice.

Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol