Les obagues de la Tolosa i el Geranio-Fagetum (1)

Introducció geogràfica. Al sud  de la vila de Ripoll el riu Ter recull, per la pinta de la dreta, les aigües de la vall de les Llosses.
La vall de les Llosses és un passadís natural que connecta tot un rosari de dilatacions bellament terraplenades, mercès als dipòsits de sediments gratats a les muntanyes. Fora del passadís que acull la parròquia de les Llosses i tot un seguit de molins i cases escampades, situades, sobretot, als conflents dels torrents laterals i la riera mestra, on el caramull de materials acotxats és més gras, la resta de la regió és molt muntanyosa, curulla de puigs que ronden els 950 m i guardada per tot de serres emboscades que presideixen la regió, com ara la de Matamala (1363 m), al nord, la de Santa Margarida de Vinyoles (1208 m) i la de Sovelles (1046 m), al sud.
Entre els puigs més alterosos destaquen el Cornedor, de 1229 m, l'Aliguer, de 1068 m, el d'Arquers, de 1244 m, i el del Catllar, de 1112 m.
≡

Un lluc de la vegetació. Alguns aspectes resulten molt cridaners, especialment la importància que hi té l'exposició i la peculiar personalitat del substrat.
Mentre que als solans i a les parts elevades hi trobem rouredes i pinedes més aviat seques -xeromesòfiles-, de roure martinenc (1) i de pi roig, a les parts baixes de les obagues i als fondals hi ha boscos mesòfils amb elements higròfils, fagedes, avellanoses i boscos mixtos de caducifolis.
≡

Foscor i sòls nutritius. Aquests espais es caracteritzen per ser molt ombrívols -els puigs elevats els mantenen en ombra permanent- i tenir sòls grassos, rics en humus i en nutrients, que es mantenen gairebé sempre humits.
Sobre aquesta capacitat del sòl per a retenir humitat, cal considerar l'efecte de la combinació de diferents roques sedimentàries: les partícules més fines, de les argiles i les margues, retenen l'aigua amb avidesa, però la fracció arenosa dels gresos té la qualitat d'esponjar el sòl i permetre la infiltració de l'aigua. Possiblement sigui aquest fecund maridatge el que sostingui les fagedes eutròfiques del Scillo-Fagetum del Vidranès.
Cal afegir-hi, també, un aspecte climàtic important, les pluges i els xàfecs rampelluts d'estiu, capaços d'alleujar o bandejar del tot la secada estival.
≡

Ecologia. L'exposició baguenya, el substrat favorable i el clima de temperatures hivernals moderades i sense secada estival severa, són, doncs, ingredients bàsics d'aquests boscos mesòfils especialment controlats per la topografia. Així es creen unes condicions favorables per a la vida d'un seguit de plantes forestals o de vorada de tendència higròfila.
A la imatge, tronc de faig amb unes barrufes curioses; ja veurem si en traiem algun lluc. 
≡

La fageda amb gerani nuós. Al voltant de la vila de Ripoll hi ha unes fagedes una mica peculiars, pròpies de llocs ombrívols i de poca altitud. Els elements de les comunitats del Fagion sylvaticae hi són escassos o nuls.
En canvi, algunes plantes herbàcies, poques, hi tenen una presència molt destacada. En els boscos de les obagues de la Tolosa són, sobretot, Geranium nodosum L. i Primula acaulis (L.) L., les plantes que els autors d'aquesta associació forestal consideren més característiques o destacables.
≡

Geranio (nodosi)-Fagetum J. Vigo et J. Gil (2). Potser la caracterització fitocenològica d'aquesta fageda és una mica compromesa, perquè té afinitats amb els boscos mixtos de ribera, però això no és matèria d'aquest espai.
Ens limitarem a recollir alguns llucs d'aquests boscos que, si bé pels components florístics poden semblar poc definits, no ho són tant pels factors ambientals, sobretot per la humitat i la riquesa del sòl.
≡

Torrent del puig de les Basses i l'empara dels planifolis. Ens ha sorprès veure que els dos torrents que vam visitar no tenen cap nom en la cartografia de l'ICGC. A mà esquerra hi veiem el torrent que baixa del puig de les Basses; a la dreta, la fageda de raiguer, amb gerani nuós i prímula acaule. Al torrent hi ha avellanosa amb boix. Al sotabosc hi ha un estament herbaci que encara es manté, quan l'estiu ja és vell, força fresc i gerd, tal com destaquen els autors de l'associació. En veurem algunes mostres. L'ambient és fantàstic, molt ombradiu, penombrós, notablement recollit  i acotxat, molt apropiat per a l'inclement temps d'estiu, més encara si, com enguany, tot es veu tan aigualós.
≡

Aquí i allà, on l'aigua té tirada a emperesir-se i romancejar, hi apareixen les esplèndides tofes de Molinia coerulea (L.) Moench.
≡

Sanicula europaea L., Carex sylvatica Huds. i Viola sp. Plantes herbàcies perennes, associades a les fagedes, a l'aliança Fagion sylvaticae la primera, a l'ordre Fagetalia la segona.
≡

Les grosses pampes d' Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn. són molt visibles. Tàxon associat a les fagedes riques.
≡

Lilium martagon L., lliri un punt misteriós, perquè apareix, sovint, orfe de flors i de fruits.
≡

Degoteig. Aquests dies d'agost són rics, al Ripollès, en pluges de tarda, més o menys fortes o intenses. Les gotes d'aigua adormides als branquillons i a les fulles van caient poc a poc; el fullatge d'arbres i herbes es veu relluent. Hi veiem una mostra de plantes de bosc: fagetó Fagus sylvatica L., a la cantonada de dalt i a l'esquerra; a baix, plançonet de Fraxinus excelsior L.; al centre i escamarlades, les fulles maculades de Pulmonia affinis Jord.; a la dreta, obovades i atenuades inferiorment, les de Primula acaulis L.; i, als entrepeus d'aquestes plantes, les linears de Carex sylvatica Huds. i les trifoliolades d' Oxalis acetosella L., planta humícola, sovint arrelada en socons i nyucs podrits.
Els autors de l'article de referència destaquen aquest punt, l'abundància de fullaca, virosta i humus. També convé destacar que la presència de plantes com Pteridium aquilinum (L.) Kuhn, acidòfil, ens indica rentat intens i descalcificació del sòl.
≡

Geranium nodosum L. és un herba de distribució circumscrita a aquestes comarques del sector nord-oriental del Principat, sobretot del Ripollès, i de la Ribagorça i comarques veïnes. La floració és plenament estival, tardana.
A més de les vistes fins ara, hi veiem fulles de l'heura Hedera helix L., liana particularment associada a la fageda amb gerani nuós.
≡

Pulmonaria affinis  Jord. és propi de boscos eutròfics.
≡

Mercurialis perennis L., una altra planta de les fagedes. Escàs en aquests boscos, on només vam veure-hi aquest peu.
≡

La transició en el vessant. Fageda jove, amb un sotabosc reduït a un estament herbaci perenne, de poca volada, juntament amb tapissos de molses, a les parts més humides. Aquest bosc mesòfil va gradualment canviant, si anem cap amunt; on el sòl ja no és tan gras i la llum i l'aireig folguen desbridats, hi ha la sòbria fageda amb boix, actualment fageda amb boixos morts o, en alguns casos, rebrotant tímidament (3).
≡

Situació curiosa. Fageda jovençana i plançoneda de freixes fent un gran estenall, cobrint bona part del sòl. L'especulació és lliure: algunes d'aquestes fagedes són boscos de substitució? Observeu-hi l'abundor de brolls de càrex boscà.
Fagus sylvatica; Fraxinus excelsior; Carex sylvatica; Geranium nodosum; Primula acaulis i Hedera helix. L'estament herbaci presenta molta regularitat.
≡

Molses. El lector encuriosit pot veure, si consulta l'article dels descriptors de l'associació (2), que hi esmenten algunes molses. També nosaltres hem volgut incloure alguns llucs d'aquest component higròfil, però els deixem aquí per a no perdre passada, en el segon capítol que dedicarem a aquest espai selvàtic del baix Ripollès.
≡
Notes
(1) Amb aquest mot -que té un equivalent en el castellà- es fa referència, probablement, a les glans que es fan o arriben a la maduresa per Sant Martí.
(2) Aquesta és la forma del nom de la comunitat tal com la van presentar aquests autors, en la revista especialitzada 'Collectanea botanica'. Rivas-Martínez, en el seu conegut 'Syntaxonomical checklist...' publicat per 'Itinera geobotanica', la consigna així: Geranio nodosi-Fagetum sylvaticae Vigo & Gil.
A més, assigna la comunitat a l'aliança Scillo-Fagenion, tot i la reserva expressada, sobre aquest punt, pels descriptors. Com que el millor és sempre anar a les fonts originals, donem l'enllaç de l'article publicat per J. Vigo, J. Carreras i J. Gil: 'Collectanea Botanica vol 14'.
(3) Sembla que a l'alt Ripollès la situació de les boixedes no és tan greu. Si, com ens diuen, la boixeda de les gorges del Freser es manté encara en bon estat, potser podria ser a causa del matís climàtic associat a l'alçada, que sigui advers per a Cydalima.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol