Abans de veure aquests cecidis en forma de malformacions vegetatives, farem una ullada a algun aspecte dels ginestars.
▤
Escorranc erosiu provocat pel trànsit de bicicletes esportives. Vall de Betlem. Parc de la serralada de Marina.
▤
Els ginestars de la vall de Montigalà. A l'entrada recent dedicada a quatre apunts de Montigalà hi vam comentar el caràcter particular del ginestar d'aquesta zona, que qualifiquem de subpermanent (1). Efectivament, la dinàmica general sembla mig encallada, a causa de la persistència d'algunes pressions i de la manca d'evolució edàfica.
Aquesta decadència l'expressen molt bé els abundants cecidis vegetatius que afecten a les ginestes i l'abundor de peus totalment desanimats.
▤
Agressions persistents: activitats esportives i pastura. Com sigui que a l'entrada referida ja ho vam comentar, no hi insistirem més; avui senzillament ho il·lustrarem amb unes imatges. Pot ser que el fet que considerem una agressió la pastura d'animals de banya (3) pugui sorprendre; però aquest és el nostre parer.
Aquesta decadència l'expressen molt bé els abundants cecidis vegetatius que afecten a les ginestes i l'abundor de peus totalment desanimats.
▤
Agressions persistents: activitats esportives i pastura. Com sigui que a l'entrada referida ja ho vam comentar, no hi insistirem més; avui senzillament ho il·lustrarem amb unes imatges. Pot ser que el fet que considerem una agressió la pastura d'animals de banya (3) pugui sorprendre; però aquest és el nostre parer.
▤
Garrics, garrofers i fenassars amb mates mortes de ginesta. Turó de Montigalà, Badalona (El Barcelonès).
▤
Cabra brostejant una ginesta. La citisina tòxica que conté no l'encabestra pas. Vall de Betlem.
▤
La decadència de les ginestes. Com de costum, sospitem que es deu a la combinació de diferents factors.
Períodes llargs de sequera. Spartium junceum necessita sòls frescos i no tolera, sense sofrir danys que sovint afecten només a una part de la capça genistoide, llargs períodes amb el sòl eixut (3).
L'erosió edàfica i la pressió del cabrum ja han estat comentades en altres llocs.
Tot seguit veurem un parell de cecidis vegetatius molt freqüents en les ginestes de la zona.
▤
Cladomania. Profusió anòmala de rames terminals -escombres de bruixa- induïda, probablement, per l'àcar Eriophyes (=Aceria) spartii (4). Aquesta productivitat morbosa s'anomena cladomania (5) si es refereix a les rames; o bé fil·lomania si es refereix a les fulles. Aquí sembla que s'hi combinen els dos excessos. Aquesta afecció es pot considerar un cecidi o agalla; si més no Vilarrúbia l'inclou en el seu recull de zoocecídies de plantes catalanes (6).
▤
Fasciació. Brots apicals confusionats, en forma d'estreta fulla d'espatuleta. Aquest fenomen, anomenat fasciació, és una altra manifestació del mateix àcar.
▤
Resum. Spartium junceum és una lleguminosa fruticosa que ha estat plantada i aprofitada en usos diversos, com a planta tèxtil i de fibra, per fer-ne escombres, com a ornamental, etc. Rebrota bé per baix i es regenera bé per llavor. El ginestar és, en la dinàmica de la vegetació, una formació força inestable; a la vall de Betlem les ginestes presenten un decandiment o decadència quasi general.
No obstant això, la ruïna edàfica causada per les pressions històriques i actuals no permet que hi hagi un relleu en la vegetació. Així, les formacions secundàries, associades a processos de degradació, fenassars d'albellatge i ginestars, van agafant un caràcter proper al de la vegetació dita permanent, o sigui la pròpia d'espais especials, diferenciada de la clímax general.
▤
Notes i enllaços
(1) A l'apartat 'gestió, usos...', al Manual dels Hàbitats, volum IV, hi podem llegir la següent observació: "...; i en talussos de rieres i ambients semblants és un tipus de vegetació força persistent". (el subratllat és nostre).
▤
Notes i enllaços
(1) A l'apartat 'gestió, usos...', al Manual dels Hàbitats, volum IV, hi podem llegir la següent observació: "...; i en talussos de rieres i ambients semblants és un tipus de vegetació força persistent". (el subratllat és nostre).
(2) Hi ha força literatura de casos de necessitat d'aturar la pastura de cabres per evitar problemes greus de destrucció de vessants. Vegeu, per exemple: "La vall de Cabó. Rafael Battestini. Unió Excursionista de Catalunya".
(3) Informació de 'Flora Mayor', de Ruiz de la Torre. Organismo Autónomo Parques Nacionales Dirección General para la Biodiversidad. 2006.
(4) Desconeixem quina és la nomenclatura actualment acceptada.
(5) Cladomania equival a blastomania, segons el llegendari 'Diccionario de Botánica' de Pius Font.
(6) El preciós 'Les zoocecídies de les plantes catalanes', d'Antoni Vilarrúbia, és de lliure accés a la xarxa.
▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol
(3) Informació de 'Flora Mayor', de Ruiz de la Torre. Organismo Autónomo Parques Nacionales Dirección General para la Biodiversidad. 2006.
(4) Desconeixem quina és la nomenclatura actualment acceptada.
(5) Cladomania equival a blastomania, segons el llegendari 'Diccionario de Botánica' de Pius Font.
(6) El preciós 'Les zoocecídies de les plantes catalanes', d'Antoni Vilarrúbia, és de lliure accés a la xarxa.
▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol
