Liguliflores, mosques i altres petiteses

El recull d’avui és una miscel·lània de plantes conegudes i comunes o, segons es miri, comunes però mai no prou ben conegudes. El repte és veure’n alguns aspectes que poder encara no havíem copsat. 

Com el fotògraf que dubta, sobre el punt des d’on ha de fer la foto, el millor és, tot sovint, acostar-se.

Vistes les plantes amb una mica de detall, solen oferir formes i atractius insospitats. Sembla mentida quin enorme ventall de possibilitats no ofereix una simple lupa de butxaca!

Es tracta d'un report d'un marge de l'espai rural de Gallecs (El Vallès Oriental), fet el novembre de 2018.
▤
Avancem els epígrafs del report d'avui:

• Temps de liguliflores
• En cas de dubte, acosta't!
• No som espectadors!
• Hemicriptòfits oportunistes
• Gènere dificultós
• Sorghum: competitiu i invasor
• Sorghum: espiguetes dimorfes
• Sorghum: reunions de mal veure
• Diversitat d'entomofauna
• Grassons i gormands
• Sobre els grups de flors
• Un estatge floral
• Tortrícid?
• Practicar l'helicicultura?
• Comunitats molt complexes
• Foeniculum: les flors
• Foeniculum: els fruits
• Pixallits lletós
• Vacances pagades
• Conyza: autofotocòpies
• Conyza: èxit de la lleugeresa i la simplicitat
• Picris echioides
• P. echioides: pèls subgloquidiats
• P. echioides: fruit ornamentat
• Crepis vesicaria taraxacifolia
• Eleusine tristachya barcinonensis
• Febroses activitats

▤

Obriu els següent enllaç per a veure el report complet:

'Mosques i altres petiteses. PDF'
▤ 
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Garrofes, ginestes i fenassars

Turó de Montigalà, Badalona. El Barcelonès. 14.12.2019

El turó de Montigalà és un estrep baix i bonyegut, de pòrfids escarits, que presideix la ciutat de Badalona i termeneja el pla de l'andana litoral, la marina pròpiament dita, i la bella coma, en forma d'embosta, de la vall de Betlem. Recollirem avui quatre lluquets d'unes plantes d'aquest lloc carregat d'història i d'empremtes. També hi farem unes observacions sobre el paisatge.
▤

▤

Perenni-herbetum termòfil subpermanent. Fenassar d'Albellatge Hyparrhenia hirta (1) en els vessants solells del turó de Montigalà, amb tots els senyals consuetudinaris, la dent, el ferro i el foc. La recurrència dels impactes, sobretot, actualment, el trepig i el mossec regulars del bestiar de llana i de banya, imposa una severa selecció de la vegetació. Paisatge esgotat, exhaust, subpermanent, per dificultat de renovació.
▤
Exotisme, dinamisme i protecció. El fenassar d'albellatge ha suscitat força literatura, sobretot relacionada amb la conveniència que sigui valorat i protegit. En els paràgrafs següents exposarem breument el nostre parer, probablement oposat al que suscita més adhesions.

Quercus cerris (1): un roure que no vola sol

Pràcticament ja el teníem enllestit. Havíem dedicat molt de temps, al llarg de diversos mesos, a la redacció d’un text per a publicar la citació de Quercus cerris al Vallès, amb caràcter de subespontani. 

▤

UNA NOTÍCIA SORPRENENT
Però, ben casualment, ens vam assabentar d’un petit fet, força curiós, comunicat per Alfred Bellés, de l’ADENC, que interferia radicalment en el sentit del text. L’any 2000 es van plantar, per error, en un barrancó tributari del torrent de Canyameres, uns exemplars de roures turcs Quercus cerris, a propòsit d’una acció de restauració feta pel departament de medi ambient de l’ajuntament de Sabadell. 
Bellés va dir-nos que l’error dels responsables del planter va ser oferir i plantar Q. cerris en lloc dels peus de Q. cerrioides que s’havien demanat.

▤

Les branques, molt esteses i molt pobrament ramificades, li donen certa retirada a una conífera.

La caparreta ratllada en el roser

A la terrassa hi tenim un roser xic (pitiminí). Avui hi hem trobat un estadant que ja havíem vist abans, en una brolla amb pins de la serra de Marina, com ja va ser comentat a l'entrada corresponent. Es tracta d'una cotxinilla originària d'Austràlia, actualment difosa en molts països en forma de plaga de plantes de jardí i, particularment, dels conreus de cítrics.

▤

Les femelles d'Icerya purchasi teixeixen una bossella cotonosa i acanalada, com una copeta estriada, per a protegir el ous.

▤

Sobre aquesta cotxinilla i els estralls que provoca recomanem l'article que publicà Inés Perales a la revista 'Espores', del Jardí Botànic de València, a la secció 'la plaga del mes de...'.

▤

No hi ha dubte que els trasbalsos biogeogràfics tenen un gran impacte en els medis natural i cultural. Actualment alguns d'aquests animals introduïts assoleixen un abast esfereïdor.

Apunt d'un exemple conflictiu. A les illes Columbretes aquesta caparreta ratllada afecta greument la població d'una raça de melgó arbori Medicago arborea subsp. citrina (=Medicago citrina). En aquest enllaç hi trobareu l'informe d'aquesta afectació, detectada, per primera vegada, l'any 1996. Fixem-nos en els protagonistes d'aquest contenciós: una lleguminosa fruticosa, endèmica de les Columbretes i algunes illes de les Balears; una cotxinilla invasiva al·lòctona; Rodolia cardinalis, una marieta depredadora, també australiana, introduïda expressament per fer front a la cotxinilla; i Planchonia arabidis, un hemípter xuclador que també s'acarnissa en el melgó. Si hi afegim la recurrència de períodes llargs de sequera, cada cop més habituals a l'àrea mediterrània, el quadre resulta molt conflictiu i revelador de com els ecosistemes estan exposats a multitud de factors que, de forma prou sobtada, els poden afectar sensiblement.

▤

Ni brida ni morralles. Sembla que l'expansió d'algunes cotxinilles és quasi imparable, fora de la limitada pels mateixos factors ambientals. Sobretot si poden comptar, per a difondre's, amb l'aliança d'un factor bellugadís que no té brida ni morralles: el vent. Així es difonen, per exemple, aquesta caparreta i la de la figuera de pala.

▤

Sabadell

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Plagiomnium undulatum

Registrem avui una molsa molt bonica i vistent que fins i tot un tafaner no iniciat podrà determinar, això sí, amb l'ajut d'alguna guia precisa i senzilla, com ara la 'Flora dels briòfits dels Països Catalans' (1). Efectivament, aquesta molsa té uns atributs que poden atreure a qualsevol observador amistós, no apresat. És força comuna en indrets humits, de la terra baixa a la muntanya; i tant l'hàbit com els fil·loides són vistents i distingibles.

▤

Plagiomnium undulatum clapejant la riba mollerosa d'un torrent del Vallès. No fa tapissos o catifes, sinó grupets aeris, més aviat laxos que densos, de tiges folioses graciosament corbades. En estat d'hidratació tenen una deliciosa tenuïtat i translucidesa. En estat eixut es contreuen, es corben i s'encrespen.

▤

Arreu hi ha replecs mollerosos que semblen permanentment ancorats en la penombra. Més ara, a frec d'hivern, quan el sol cau i no pot foradar les foscúries.

Cucar glans i soterrar-se

L'alzina Quercus ilex té un becut que s'alimenta de les seves glans, si bé no es tracta d'una propietat en exclusiva. El becut o morrut de les glans Curculio elephas sembla que no fa gaires distincions específiques, a l'hora de triar una gla d'un arbre per a criar la seva descendència. Les glans dels roures i les castanyes també són clos i vianda adequats per a les seves larves.

Trobareu una nota sobre aquest corc en la crònica del novembre de 2018, que vam incloure en l'entrada titulada 'La ufana tardoral de l'alzinar', d'aquest agost. Abundem, avui, en la idea que els fruits dels arbres silvestres són, principalment, per al benefici de la comunitat, atès que els que arriben a germinar i donar lloc a nous arbres son sempre una minoria, sinó clarament excepcionals.

▤

Haureu vist que els arbres aïllats tenen una fesomia diferent a la dels exemplars dels boscos. S'eixamplen a pleret, donen abundosos rams als extrems de les branques i floreixen i fructifiquen molt més. Els abundosos rams fèrtils sovint donen a les capces un caient pengívol de gran efecte visual, com el que veiem en aquesta alzina, propera a la riera de Santiga. Capça enflocada i aèria, amb branques folioses a prop del terra. El Vallès Occidental. 30.11.2019.

Cydalima a la Baliarda

El títol. Potser el títol d'aquest capítol, que serà breu, mereix algun aclariment. Cydalima perspectalis és el nom de la papallona que, en estat d'eruga, està extingint els boixos del quadrant nord-est del Principat (1).

Sobre aquest punt, l'extensió de la mort de les boixedes, és molt interessant veure el mapa d'afectació que publica la Generalitat i que podeu consultar en aquest enllaç (2).

Com sigui que en la relació de municipis afectats no hi consta el de Sant Feliu, passem a fer-ne la notificació concreta:

Cydalima perspectalis a la riera de la Baliarda. Sant Feliu de Codines. El Vallès Occidental. UTM: 31TDG22. 6.12.2019.

▤

Situació. El torrent de la Baliarda és un sot pregon, molt ombradiu i humit, que hi ha a ponent de Sant Feliu de Codines, entre aquest poble i Gallifa. La presència d'algun tàxon com ara Dryopteris filix-mas (3), falguera higròfila d'àrea eurosiberiana, ens indica que durant tot l'any s'hi manté cert grau d'humitat.

▤

Avellanosa molsosa a la riera de la Baliarda. 6.12.19

Juntament amb la riera de Gallifa i la de la Roca,  pràcticament ja incardinada en territori moianesenc, molt a prop de Sant Julià d'Úixols, formen el rebregat capçal de la Riera de Caldes. 

Si voleu visitar el pregon buc de la riera de la Baliarda, podeu anar a Sant Feliu i, tot pujant primer a la creu de terme, situada al faldar d'un serrat que tanca el poble pel nord-oest, agafar el GR que hi baixa, un cop creuada la carretera de Gallifa.

Erosió per motos a Sant Feliu de Codines

Avui portem un exemple d'erosió produïda per motos de trial.

Preferim no fer-ne gaires valoracions, sobretot perquè les nostres opinions les vam exposar en la presentació d'aquesta secció dedicada a l'erosió. Si hi esteu interessats, la trobareu en aquest enllaç.

Resumint-ho podem dir el següent: alguns grups de motoristes de trial fan les seves activitats en ple medi natural, normalment concentrades en determinats punts, que són utilitzats com a circuits de lliure disposició.

▤

Al centre de la imatge, el camí de les Solanes, que connecta la carretera i el cementiri amb la casa del mateix nom. El camí travessa una careneta que ha estat triada com a circuit espontani, per a esbarjo dels motoristes, recognoscible, en aquesta imatge, per les clapes sense arbres. En el caminet de la dreta de la imatge, la circulació de les motos hi ha produït els escorrancs d'erosió que veurem més avall, en alguna fotografia.

Lloc: careneta gresenca del camí de Les Solanes. Sant Feliu de Codines. El Vallès Occidental.

Font: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

▤

Aquestes activitats tenen un efecte molt concret i evident sobre el sòl. La reiterada abrasió de les rodes primer provoca intensa remoció; després es van evacuant les partícules més fines i més sensibles a la remoció. Això destrueix i evacua el sòl completament, deixant el terreny del tot escorxat, reduït al substrat mineral aflorant. Fotografia: erosió per motos en el camí del cementiri a Les Solanes. 30.11.2019

Hedera: aproximació al mecanisme adhesiu

El tema que veurem en aquest capítol és concret: el sistema d'adherència de l'Heura Hedera helix. Per introduir el tema serà bo fer prèviament alguna consideració.
▤

L'Heura Hedera helix (família araliàcies) fa tres tipus d'arrels. A més de les arrels normals, primàries, endògenes, eixides de llavor, també en fa a les tiges, anomenades adventícies i caulògenes. Aquestes darreres són de dues menes: les arrels adventícies epigees veritablement radicants, de les tiges rèptils; i les adherents (o adhesives), de les tiges grimpaires, el tema d'aquesta conversa.
▤

L'heura té un creixent molt vigorós. La tija de la imatge fa uns 14 cm de diàmetre, però la talla que més impressiona és la de la llargada que pot assolir la tija elevada, grimpant pels arbres. Les arreletes adherents i aèries de l'heura són: adventícies, perquè no es formen a partir de la llavor, sinó que provenen d'altres parts; caulògenes, perquè s'originen a les tiges i no són merament epidèrmiques, sinó que neixen immerses en els teixits vasculars;  i epigees, perquè no arrelen en el terra.