3 de desembre de 2019

Erosió per motos a Sant Feliu de Codines

Avui portem un exemple d'erosió produïda per motos de trial.
Preferim no fer-ne gaires valoracions, sobretot perquè les nostres opinions les vam exposar en la presentació d'aquesta secció dedicada a l'erosió. Si hi esteu interessats, la trobareu en aquest enllaç.
Resumint-ho podem dir el següent: alguns grups de motoristes de trial fan les seves activitats en ple medi natural, normalment concentrades en determinats punts, que són utilitzats com a circuits de lliure disposició.
Al centre de la imatge, el camí de les Solanes, que connecta la carretera i el cementiri amb la casa del mateix nom. El camí travessa una careneta que ha estat triada com a circuit espontani, per a esbarjo dels motoristes, recognoscible, en aquesta imatge, per les clapes sense arbres. En el caminet de la dreta de la imatge, la circulació de les motos hi ha produït els escorrancs d'erosió que veurem més avall, en alguna fotografia.
Lloc: careneta gresenca del camí de Les Solanes. Sant Feliu de Codines. El Vallès Occidental.
Font: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Aquestes activitats tenen un efecte molt concret i evident sobre el sòl. La reiterada abrasió de les rodes primer provoca intensa remoció; després es van evacuant les partícules més fines i més sensibles a la remoció. Això destrueix i evacua el sòl completament, deixant el terreny del tot escorxat, reduït al substrat mineral aflorant. Fotografia: erosió per motos en el camí del cementiri a Les Solanes. 30.11.2019

Tot i que la circulació de vehicles en el medi natural està regulada per llei i aquestes activitats no estan permeses, res no sembla indicar que, en casos concrets com el que avui recollim, hi hagi de debò la voluntat de prendre iniciatives per evitar-les. Fotografia: erosió per motos en el camí del cementiri a Les Solanes. 30.11.2019
Aquest terreny combina gresos rogencs del paleocè amb pinyols de granitoides més durs, destacats per l'erosió diferencial. L'acció de les gratades del trànsit motoritzat es combina amb l'acció abrasiva de l'aigua de les pluges, acanalades pel fons del corregall. Fotografia: erosió per motos en el camí del cementiri a Les Solanes. 30.11.2019.

Descarnament progressiu que porta al desmantellament de la vegetació i del mantell d'alteració i a l'aflorament del substrat rocós. Fotografies: careneta a la dreta del camí de Les Solanes. 30.11.2019

Des d'aquí voldríem destacar que són els responsables de l'administració local, en primer lloc, els que haurien de vetllar per evitar aquestes agressions. També voldríem afegir-hi que creiem que les gestions informatives, de costos irrellevants, són fonamentals per iniciar les correccions d'aquestes activitats.

És un deure de tots procurar evitar la degradació de la natura. I també ho és donar llucs que efectivament ho volem fer.
Sediments molt heterogenis i incoherents que, mancats de la protecció del sòl orgànic, es desmunten i s'aboquen a una denudació extrema.

Substrat engrunadís. En la relació de roques molt vulnerables als fenomens erosius hi tenim les margues, els granits i granitoides i els gresos (arenites, sorrenques, etc). En la presentació d'aquesta secció -enllaçada al principi d'aquest entrada-, ja hi vam destacar que l'erosió edàfica s'agreuja especialment en substrat granític. A l'entorn de Sant Feliu de Codines hi predominen les argiles i els gresos, agregats de grans de sorra que, com els granits, també estan exposats a la desagregació (1).

Aquests gresos donen sòls fèrtils, perquè el component sorrenc afavoreix la permeabilitat, la infiltració i la difusió subterrània de l'aigua. Ara bé, quan es destrueix el sòl orgànic fins a bandejar-lo del tot, les partícules sorrenques soltes, rossoladisses i mancades de les partícules fines de l'argila, no tenen cap capacitat de retenció. En aquestes condicions, la inestabilitat i el caràcter massiu del rocam fan que aquests llocs siguin quasi estèrils, incapaços de sostenir cap altra vegetació que no sigui l'adaptada a sòls esquelètics -litosòls.

Buidat del mantell d'alteració i aflorament de les roques i les arrels del pins. Descalçades les arrels, els pins no podran encarar les ventades i acabaran caient al terra. Erosió extrema, severa, que pot irradiar al voltant i guanyar terreny, si les activitats degradants no cessen.

(1). En aquest sentit val a pena recordar que la paraula sauló s'aplica, en general, a les sorres de desagregació, ja siguin provinents de granits o de gresos. La paraula també és viva, doncs, en zones on afloren gresos com els vermellencs del trias.
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol