13 de desembre del 2019

Plagiomnium undulatum

Registrem avui una molsa molt bonica i vistent que fins i tot un tafaner no iniciat podrà determinar, això sí, amb l'ajut d'alguna guia precisa i senzilla, com ara la 'Flora dels briòfits dels Països Catalans' (1). Efectivament, aquesta molsa té uns atributs que poden atreure a qualsevol observador amistós, no apresat. És força comuna en indrets humits, de la terra baixa a la muntanya; i tant l'hàbit com els fil·loides són vistents i distingibles.
Plagiomnium undulatum clapejant la riba mollerosa d'un torrent del Vallès. No fa tapissos o catifes, sinó grupets aeris, més aviat laxos que densos, de tiges folioses graciosament corbades. En estat d'hidratació tenen una deliciosa tenuïtat i translucidesa. En estat eixut es contreuen, es corben i s'encrespen.
Arreu hi ha replecs mollerosos que semblen permanentment ancorats en la penombra. Més ara, a frec d'hivern, quan el sol cau i no pot foradar les foscúries.
Som en període ideal per a gaudir de molses i hepàtiques, petites almostes de gerdor arraulides en les fosquedats.
Emergent entre la fullaca i a frec d'una parella de gatells mascles d'avellaner. Fil·loides grans, estesos, disposats en espiral al voltant del caul·loide.
Com dèiem, són diversos els trets que fan que aquesta molsa sigui tan característica. Fil·loides disposats en angle força obert; làmina tènue, translúcida, amb ondulacions transversals; de figura oblonga, en forma de llengua; el nervi és gruixut, ressaltat, rebotit.
Decurrència: expressió de nebulofília? S'hi aprecia la tenuïtat, la translucidesa i el denticulat fi, al llarg de la vora dels fil·loides. Són decurrents: s'estenen inferiorment pel caul·loide, concrescents, mantenint separada, només, una estreta ala. Aquest tret, juntament amb d'altres d'habituals, com la forma d'embosta dels fil·loides de moltes molses, se sol relacionar amb la transmissió (2), cap avall, de l'aigua de condensació, per l'eix de les tigetes.
Detall de l'expansió marginal del fil·loide, inferiorment concrescent.
Notes
1. 'Flora dels briòfits dels Països Catalans. 1: Molses'. Creu Casas, Montserrat Brugués i Rosa M. Cros. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona 2003.
2. Mancades d'un sistema vascular perfeccionat, les molses tenen, però, un sistema elemental de transmissió de l'aigua.
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol