27 de novembre de 2019

Història d'una troballa: Pellaea calomelanos

Traiem avui del desembaràs una historieta articulada i lleugera, per tal de procurar fer-la més passadora, sobre la troballa d'una falguera que té un fort atractiu: l'extrema raresa i el caràcter relictual.
Pertany al mateix grup de les petites falgueres del gènere Cheilanthes, la família de les sinopteridàcies (Sinopteridaceae), amb força tàxons de caràcter xeròfil (1).
El gènere Pellaea compta amb una quarantena d'espècies (2) escampades per Àfrica, regions andines, Austràlia i algunes illes del Pacífic. La moderna descoberta d'uns exemplars d'una espècie d'aquest gènere, en dos punts del nord-est del Principat, va resultar d'allò més sorprenent. En el capítol d'avui en fem el relat, en forma d'historieta.
Font: 'Historia Natural', III. ©️ INSTITUTO GALLACH DE LIBRERIA Y EDICIONES, S.L. 1936.
Pellaea calomelanos (Swartz) Link, Fil. Spec.: 61 (1841) (3)
☰ Pteris calomelanos Swartz in Schrader, Jour. fur die Bot. 1 800 (2): 70. (1801) 
Nosaltres hem tingut la sort de poder veure-la, seguint, això sí, les indicacions d'un amic expert en flora. No destaca gens en l'entorn pedrós i polsós en que viu; a més de la relativa petitesa -no feia més d'un eixem-, les mateixes frondes tenen un color grisenc i fumós, molt conforme al dels esquistos que festeja, de manera que, si desitgem desllorigar aquest mimetisme i no cometre l'error, molt típic, de no veure una planta que tenim tan a prop que la podríem trepitjar, hem d'examinar les pedrusques amb molta atenció.

UNA MOLT BONA INTUÏCIÓ 
El 27 de novembre de 1908, un metge de La Cellera de Ter (La Selva) va tenir una molt bona intuïció. Joaquim Codina, micòleg i botànic afeccionat (4), es fixà en una curiosa planta d’unes roques del Pasteral i en plegà una mostra. Codina era amic del botànic Joan Cadevall i li envià la mostra plegada, per a conèixer el seu parer.
▤ 
UNA DECLARACIÓ SINCERA
Cadevall va escriure, molt més endavant, que no disposava de cap recurs per determinar aquella planta desconeguda. En aquell temps treballava en un projecte molt ambiciós, la revisió de l’herbari del seu mestre Costa i la redacció d’una Flora de Catalunya. Cadevall mantenia una relació epistolar amb el valencià Carlos Pau, a qui consultava habitualment quan tenia dubtes. 
CARLOS PAU, UN BOTÀNIC MOLT COMPETENT 
La mostra plegada per Codina emprengué un nou viatge cap al sud. L’independent apotecari de Sogorb, Carlos Pau, no dubtà en afirmar que la planta pertanyia a la tribu Pteridinae. 
Cadevall i Pau van escriure unes notes, publicades el novembre de 1909, per a la Real Academia de Ciencias y Artes, on hi consignaven la nova planta, amb el nom, dedicat al metge de La Cellera, de Pteris codinae Cad. et Pau. Advertien per avançat que possiblement altres treballs obligarien a fer-hi un canvi genèric. La presumpció, certament, aviat es va confirmar. 
KONRAD CHRIST, UN ESPECIALISTA SORPRÈS 
Quan aquestes notes encara es trobaven en premsa, Cadevall consultà un insigne botànic, el suís Konrad Christ, especialista en falgueres. La mostra va fer un nou viatge, el més llarg, aquest cop cap al nord. 
Christ respongué que estava molt sorprès per la troballa. Quan va poder encarar la mostra amb les que tenia a la seva col·lecció, provinents de Sud-Àfrica, va veure que es tractava de Pellaea hastata, sinònim de Pellaea calomelanos, el nom actualment acceptat. Era la primera citació de la planta a l’hemisferi nord! 
Aspecte hivernal de Pellaea calomelanos arrelant en un pedruscall del Pasteral (La Selva). Com sabeu, aquestes falgueres xeròfiles no tenen una fenomenologia estacional; van alternant, sense cap puntualització anual, períodes d'hidratació i de deshidratació, segons les condicions ambientals. Foto: ©️ Albert Molero. 
LES ÚNIQUES LOCALITATS EUROPEES 
L’any 1973, l’ecòleg Jaume Terrades, en companyia de la briòloga Montserrat Brugués, van trobar aquesta falguera arrelant a les roques de gresos vermells de Sant Llorenç de la Muga, a l’Empordà. 
El Pasteral i Sant Llorenç de la Muga són, doncs, les úniques localitats europees conegudes d’aquesta falguera tropical que, en paraules de Cadevall, "considerem com un preciós record d’altres edats geològiques" (5). 
Notes i enllaços
1. Vegeu 'Flora Iberica' vol. 1, pàg. 44.
2. De la 'Historia Natural Gallach'. Vol. 3. Pius Font. 1936.
3. En el treball de Llorenç Sáez 'Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra', que podeu consultar en aquest enllaç, hi ha uns interessants prolegòmens històrics on s'hi fa referència, a la pàgina 45, a la primera citació d'aquesta falguera.
4. Trobareu, en aquest enllaç, un retrat acurat de la figura d'aquest metge, naturalista i eminent micòleg selvatà. Codina també va trobar, per l'entorn de La Cellera, una altra falguera -vegeu la nota 3- de distribució molt local, Thelypteris palustris.
5. Dels estudis sobre aquesta falguera en destaquem un d'autoria col·lectiva, de l'equip acadèmic de Josep Vigo, titulat 'Pellaea calomelanos (Pteridaceae) in Catalonia: is it really a very old disjunction?'. 
Si el que desitgeu és una fitxa sintètica de la falguera, us serà d'utilitat l'article del llibre vermell d'espècies amenaçades i en perill, escrit pel mateix Llorenç Sáez.
▤ 
Sabadell
Text: ©️ Romà Rigol