El lledoner de la Xina Celtis sinensis Persoon és originari de l'est d'Àsia. El capítol serà breu; només veurem alguns trets de la morfologia d'aquest lledoner.
Localització. Cantonada dels carrers d'Alemanya i Ferran Casablancas, a Sabadell.
≡
La capça i el tronc són semblants als del lledoner Celtis australis L. El brancatge és molt obert. Els dos lledoners de la Xina que coneixem estan plantats al cap d'una filera d'arbres de carrer.
≡
La làmina és lluent al dessobre, mat al dessota; obovada, s'estreny gradualment als dos terços inferiors, com un tascó o falca d'angle obert; acuminada, s'allarga a l'extrem, en punta emergent; asimètrica, com en l'om i el lledoner.
L'hemilembe abaxial (1) és més estret que l'adaxial i la seva superfície és menor.
Fullatge lluent, disposat de forma alterna. Fulles acuminades, amb l'amplada màxima al terç superior, que és dentat o crenat. Voraviu foliar, nervis i pecíols de color groc.
Pecíols amb capacitat d'articulació que permet que algunes fulles s'elevin per damunt del pla d'inserció del fullatge, a l'hora que poden girar sobre si mateixes, augmentant la distància de separació entre fulles, com passa sovint en els folíols de les lleguminoses (la impressió que fan és la de panells paral·lels, separats i articulats).
≡
S'hi observa l'asimetria foliar i l'estructura de la xarxa vascular, arcuada la primària i la secundària; transversal la menor. És major l'hemilimbe més proper a l'eix -adaxial.
La vora. La fulla del lledoner xinès és de les que estan perfectament perfilades: té a la vora un rivet molt fi, visible sobretot a contraclaror, de color groc, com grocs són nervis i pecíol; la meitat inferior de la fulla té el marge sencer, mentre que el terç superior, més o menys, el té crenat o fistonat, amb dents corbes i un petit acumen camús, encarat cap a la làmina, de manera que les dents tenen el perfil asimètric d'una ona.
≡
Els nervis principals arrenquen i s'esbranquen del pecíol com les pues d'una forca. Estan molt ressaltats a la cara del revers. Pecíols corbats o no, amb capacitat d'articulació.
Els nervis. La nervació és característica, palmada i tancada. De la base surten tres nervis principals, acompanyats d'uns de menors, originats també a la base o ja esbrancats dels principals. Els nervis principals en donen de secundaris, alterns i ben encarats, cap amunt, els del nervi central, unilaterals -situats sempre al costat extern de la làmina- i arrumbats cap a les vores els dels altres dos, que irriguen les meitats externes dels hemilimbes. Hi ha a més una xarxa anastomosada de petits nervis transversals que connecten tota l'estructura. A la meitat superior de la làmina els nervis secundaris s'uneixen, abans d'arribar a les vores (nervis dits broquidòdroms).
El pecíol fa un solquet -canaliculat- al costat del dessobre. El tall no és rodó, sinó una mica aplanat.
≡
Xarxa vascular tancada, amb els nervis menors entrellaçats, a prop de la vora (broquidòdroms).
L'indument. L'anvers és glabre, glabrescent el revers, amb pèls rossencs i curts, laxament escampats, no gens apreciables, a bell ull; els nervis són ressaltats al revers i duen pèls curts als costats, escampats, rossencs, més abundants als entreforcs.
≡
Els fruits dels lledoners s'anomenen lledons. És una drupa rodonenca que neix a l'aixella de les fulles, isolada o en parella.
Tradicionalment integrat a la família de les ulmàcies Ulmaceae, com una subfamília prou ben delimitada (Celtidoideae, secció de plantes amb fruit en drupa, nervis palmats divergents, etc.), actualment el gènere Celtis s'ha integrat a la família del cànem i del llúpol Cannabaceae.
≡
La capça d'aquest lledoner és una mica aplatada i el ramatge molt estès. Resulta pràcticament impossible satisfer tots els requeriments que teòricament es pretén que han de tenir els arbres d'alineació, forma poc eixamplada, capça i fullatge agradables, bona resistència a la contaminació, als micopatògens...
≡
Notes
≡
≡
L'hemilembe abaxial (1) és més estret que l'adaxial i la seva superfície és menor.
Fullatge lluent, disposat de forma alterna. Fulles acuminades, amb l'amplada màxima al terç superior, que és dentat o crenat. Voraviu foliar, nervis i pecíols de color groc.
Pecíols amb capacitat d'articulació que permet que algunes fulles s'elevin per damunt del pla d'inserció del fullatge, a l'hora que poden girar sobre si mateixes, augmentant la distància de separació entre fulles, com passa sovint en els folíols de les lleguminoses (la impressió que fan és la de panells paral·lels, separats i articulats).
≡
La vora. La fulla del lledoner xinès és de les que estan perfectament perfilades: té a la vora un rivet molt fi, visible sobretot a contraclaror, de color groc, com grocs són nervis i pecíol; la meitat inferior de la fulla té el marge sencer, mentre que el terç superior, més o menys, el té crenat o fistonat, amb dents corbes i un petit acumen camús, encarat cap a la làmina, de manera que les dents tenen el perfil asimètric d'una ona.
≡
Els nervis. La nervació és característica, palmada i tancada. De la base surten tres nervis principals, acompanyats d'uns de menors, originats també a la base o ja esbrancats dels principals. Els nervis principals en donen de secundaris, alterns i ben encarats, cap amunt, els del nervi central, unilaterals -situats sempre al costat extern de la làmina- i arrumbats cap a les vores els dels altres dos, que irriguen les meitats externes dels hemilimbes. Hi ha a més una xarxa anastomosada de petits nervis transversals que connecten tota l'estructura. A la meitat superior de la làmina els nervis secundaris s'uneixen, abans d'arribar a les vores (nervis dits broquidòdroms).
El pecíol fa un solquet -canaliculat- al costat del dessobre. El tall no és rodó, sinó una mica aplanat.
≡
L'indument. L'anvers és glabre, glabrescent el revers, amb pèls rossencs i curts, laxament escampats, no gens apreciables, a bell ull; els nervis són ressaltats al revers i duen pèls curts als costats, escampats, rossencs, més abundants als entreforcs.
≡
Tradicionalment integrat a la família de les ulmàcies Ulmaceae, com una subfamília prou ben delimitada (Celtidoideae, secció de plantes amb fruit en drupa, nervis palmats divergents, etc.), actualment el gènere Celtis s'ha integrat a la família del cànem i del llúpol Cannabaceae.
≡
≡
Notes
(1) Com que aquest mot pot motivar algunes confusions, ens limitem a recollir el que en diu Pius Font al seu 'Diccionario', a l'inici de l'article: "Adj. Con relación a un eje, aplicase al órgano más alejado de él;...". Per tant, ens referim a l'hemilimbe del costat intern del nervi, o, dit d'una altra manera, el que fa amb la tija un angle menys obert.
(2) Aquest fenomen s'aprecia molt bé en els oms Ulmus.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
(2) Aquest fenomen s'aprecia molt bé en els oms Ulmus.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
