Les llavors escassigallades de Catalpa bignonioides Walter

A molts, a ben segur, us hauran cridat l'atenció els fruits d'aquests arbres del gènere Catalpa, pel tirat i la fila que fan, quan pengen passivament de l'arbre, com si fossin ornaments. Són tan llargueruts i primets que ens recorden inevitablement el llegum d'una lleguminosa, però aquests arbres pertanyen a la família de les bignoniàcies (Bignoniaceae).

En aquesta breu conversa d'avui ens limitarem a veure les curioses llavors de Catalpa bignonioides Walter, plegades d'un carrer. Que fins ara no ens hi haguem fixat, ara ho entenem millor. Són molt discretes.
▤

Catalpa bignonioides Walter és un arbre de gran efecte ornamental, molt plantat als carrers i jardins. Tot en aquest arbre de l'est dels Estats Units d'Amèrica resulta vistent, si no exuberant. Les pampes són grans i les flors també, i s'apleguen en grans inflorescències, racemoses o paniculoides (1), còniques. El fruit és una càpsula cilíndrica, prima i llarga, pengívola, que tarda força en caure i es bada en dues valves naviculars, de color xocolata, estriades i força enterques.
▤

Com espasins. Els fruits arriben a fer pam i eixem de llarg. Penjants i amb les puntes afuades, semblen espasins amenaçants. De la mateixa família hi ha un arbre africà anomenat Arbre de les salsitxes Kigelia africana.
Els fruits d'aquest arbre semblen salsitxes i pengen de peduncles molt llargueruts, talment com els embotits pengen en els sequers o golfes.
▤

Discreció. Tan magrament vestides, amb una capa secallona, papiràcia i fibrosa, de color beix esvanit i esfilagarsada dels caps, les llavors de la catalpa passen fàcilment desapercebudes, si no és que, escombrades pels corrents d'aire, queden arramadades i ancorades en determinats punts, menys proclius a la circulació.
▤

Unes llavors alades. Coneixem i els tenim molt vistos els fruits alats de diversos arbres, com ara els aurons (Acer), el vernís (Ailanthus), la tipuana (Tipuana), els oms (Ulmus) o els freixes (Fraxinus). Tenen semblances amb les llavors de la catalpa, però són fruits, no pas llavors.
▤

Llavors alades. De llavors alades n'hem vistes poques. Són ben conegudes les dels pins, avets, etc. Recordem les de la fotografia, llavors de lluïssor vidrienca de la paulònia (Paulownia tomentosa), semblants a joies d'argenteria delicada.
També en fa, de llavors alades, la xicranda (Jacaranda) un altre arbre plantat a jardins i carrers i de la mateixa família de les bignoniàcies; però per ara no ens hi hem fixat bé.

Les llavors de Bignonia, de la mateixa família, també són alades i tenen una estructura semblant, congruència recollida en el mateix nom específic d'aquesta catalpa: bignonioides, semblant a la Bignonia.
En el camp de les plantes herbàcies hi ha un conegut cas d'herbeta amb grana proveïda, a tot el volt, d'una ala de gran tenuïtat, d'una finesa com la de les llavors de la foto, però llisa, no prisada. Es tracta de Spergula pentandra, una d'aquestes cariofil·làcies que semblen haver estat sotmeses a destil·lació, per l'extrema magresa, laxitud i menudesa (2).
▤

Una llavor colateral. Colateral perquè la llavor de la catalpa és plana i prima, oblongo-el·líptica, i està constreta a la part axial, central, de tal manera que més que una sola unitat sembla una parella de peces consemblants junyides, acoblades en una juntura una mica ressaltada, com una espinada.
▤

Tipus magre i llarguerut. Magres, planes, no gens acolorides i arrapades a la paret de la valva, les llavors de la catalpa son de mal veure. Encabides en dos rengs al llarg de la valva, es disposen amb les camisoles de les ales encavalcades; d'aquesta manera, ocupen menys espai en el molt allargassat que exigeixen. Sigui com sigui, concorden llavor i fruit, en el tipus llarguerut.
Com es pot veure, l'eix de la sement es troba a la part més estreta i per tant és transversal respecte del de la càpsula (3). 
▤

Compressió i eixamplament. Llavor molt comprimida, plana. Considerant que les ales són també parts integrants de la llavor, fa entre 30 i 40 mm de llarg per 4/6 d'ample. La meitat del llarg de la camisola de la llavor, l'episperma, cobreix els cotiledons i les altres parts seminals, mentre que la resta són unes expansions a manera d'ala, molt fines, que acaben esfilagarsades, fent com un blenet o pinzellet de pèls a les puntes (4). De fet, tot l'episperma sembla una trama de pèls conglutinats que arrenquen, pinnats, de l'eix.
▤

Llavors escassigallades? Doncs sí. Si són habituals i abundants les plantes que fan fruits que, per la menudesa, llisor, etc., semblen llavors i per tals els podem fàcilment prendre (5), el fenomen invers, llavors que fan fila de fruit, no és tan habitual, però és el que veiem en el cas de la catalpa i de la paulònia.
Hi observem la curvatura transversal de la llavor, adaptada a la forma de la càpsula. Sembla que un cop en salten la van perdent i es van aplanant.
▤

Forma peculiar. Imatge que revela l'estructura de la sement de Catalpa. La lleva de part de l'episperma deixa al descobert una de les meitats internes de la llavor, que prenem, amb reserves, pel cotilèdon, atès que en el gènere les llavors no tenen endosperma. És força sorprenent aquest tipus de llavor, d'aparença doble o aparionada, com si es tractés de dues faves aixafades i junyides. Hi veiem la meitat d'un cotilèdon o un de la parella?.
▤
Notes
(1) Una panícula és un raïms de raïms.
(2) Vegeu-les, a pleret, a l'excel·lent galeria d'imatges de la fitxa de 'Flora catalana'.
(3) Els primordis de la sement són perítrops, si ho entenem prou bé; es disposen en sentit transversal respecte de l'eix de la capsa.
(4) Llegim que en les bignoniàcies hi ha llavors comoses. Així s'anomenen les que porten plomallons, o sigui que duen coma.
(5) El petits fruits de les labiades, per exemple, poden passar fàcilment per llavors. Els fructículs de Chenopodium encara són més propicis a la vacil·lació; fins i tot a les flores són tractats de granes.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol