Hipòxils, fongs de fusta neulida

Els hipòxils són fongs que viuen a l'escorça -corticícoles- d'arbres morts o decandits i brancs aterrats. El nom del gènere: Hypoxylon, significa per sota de la fusta, que surt de dins de la fusta. Pertanyen a la família de les xilariàcies (del gènere Xylaria, el dels 'ditets de mort'); si més no sembla que aquest és el criteri sistemàtic clàssic.

Història d'una troballa: Pellaea calomelanos

Traiem avui del desembaràs una historieta articulada i lleugera, per tal de procurar fer-la més passadora, sobre la troballa d'una falguera que té un fort atractiu: l'extrema raresa i el caràcter relictual.

▤

Pertany al mateix grup de les petites falgueres del gènere Cheilanthes, la família de les sinopteridàcies (Sinopteridaceae), amb força tàxons de caràcter xeròfil (1).
El gènere Pellaea compta amb una quarantena d'espècies (2) escampades per Àfrica, regions andines, Austràlia i algunes illes del Pacífic. La moderna descoberta d'uns exemplars d'una espècie d'aquest gènere, en dos punts del nord-est del Principat, va resultar d'allò més sorprenent. En el capítol d'avui en fem el relat, en forma d'historieta.

Font: 'Historia Natural', III. ©️ INSTITUTO GALLACH DE LIBRERIA Y EDICIONES, S.L. 1936.

Pellaea calomelanos (Swartz) Link, Fil. Spec.: 61 (1841) (3)

☰ Pteris calomelanos Swartz in Schrader, Jour. fur die Bot. 1 800 (2): 70. (1801) 
Nosaltres hem tingut la sort de poder veure-la, seguint, això sí, les indicacions d'un amic expert en flora. No destaca gens en l'entorn pedrós i polsós en que viu; a més de la relativa petitesa -no feia més d'un eixem-, les mateixes frondes tenen un color grisenc i fumós, molt conforme al dels esquistos que festeja, de manera que, si desitgem desllorigar aquest mimetisme i no cometre l'error, molt típic, de no veure una planta que tenim tan a prop que la podríem trepitjar, hem d'examinar les pedrusques amb molta atenció.

Estampes del Ter

La ribera del Ter, entre El Pasteral i La Cellera de Ter (La Selva). 23.11.2019

Fem avui un petit recull, res, només uns pocs flaixos, d'un passeig per la ribera del Ter, tot seguint un recorregut recollit en un fulletó de l'ajuntament de La Cellera.

Es tracta d'un passeig molt agradable que ens permet copsar el paisatge de la ribera, els arbres de vora riu, les arbredes, els prats de pastura, algun camp d'userda i alguna vena d'aigua artificial, una reguera i un vell canal industrial. És un recorregut ideal per a famílies i persones que volen evitar desnivells i caminades llargues. Al final d'aquesta entrada hi posarem una foto del fulletó, però comencem amb una imatge una mica pujada de color.

▤

▤

Reguera que corre a frec del camí de les Brugueres, al principi del recorregut.

Xuclar aigua oxigenada. Tot sembla indicar que aquestes arrels, d'un plàtan del passeig, han fet un gir cap amunt (vegeu-ho a la primera imatge de la parella), per sota de la reguera, i han emergit a l'exterior, a l'altra banda, tot clivellant i perforant el ciment i sucant les arrels a l'aigua, un detall que trobem sorprenent.

▤

Els canals ofereixen un ambient d'unes condicions de poca fluctuació, aigua corrent, fluència i oxigenació regulars. Possiblement aquestes condicions tinguin a veure amb la presència d'algunes hepàtiques, arrapades a la part del canaló més propera a l'aigua. Tot seguit en veurem dues mostres, dues hepàtiques tal·loses (1). I també una alga roja -rodòfit- submergida.

No hi ha res com poder comptar amb uns amics, amb experiència i bagatge, que  ens ensenyen un munt de coses i detalls que a nosaltres ens passarien per alt o bé ens donen les guies per poder començar a conèixer-les. Devem a l'amic Cèsar Pedrocchi la puntualització taxonòmica de les dues hepàtiques i l'alga roja que ara veurem.

▤

Marchantia polymorpha Linné. Habitat in Europa juxta aquas, locis umbrosis. Hepàtica comuna, determinada per l'amic Cèsar. Hepàtica tal·losa amb frondes carnoses, encavalcades, ondulades i  irregularment lobulades, de lluentor atenuada, finament pigallades de petits grànuls en tota la superfície. Els òrgans en forma d'escudella contenen propàguls capaços de donar noves frondes. S'anomenen conceptacles.

▤

En la superfície s'hi veu la retícula poligonal i els porus aerífers, al centre de cada polígon. Aquests porus són anul·lars i tenen al centre una forma de creu que, segons ens diu en Cèsar, té valor taxonòmic.
▤

Porus d'aire. Imatge que permet veure la forma de creu de l'obertura dels porus aerífers. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

▤

Propàguls. Imatge de detall, presa directament a la ullera de la lupa estereoscòpica, d'un tarteret de propàguls lenticulars amuntegats al dedins del conceptacle, en forma d'escudella. Els propàguls tenen la vora molt finament puntejada; la vora del conceptacle és ciliada, amb pelets ungiculats, girats cap endins.

▤

Pellia sp. Una altra hepàtica, d'aspecte semblant a l'anterior però més lobulada. Aquestes hepàtiques pertanyen a ordres diferents.

▤

Alga roja incrustada a la solera de la reguera i damunt de les pedres submergides. Hildenbrandia sp.. La foto que obre la galeria és una visió de més a prop d'aquest rodòfit incrustat. En aquest gènere hi ha algunes algues marines molt comunes que poden clapejar de vermell intens, de sang, els còdols de les platges.

▤

Un enfocament diferent permet veure poblaments de diatomées en la mostra recollida. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

▤

Fotografia de detall, al microscopi, de l'alga roja. Un cop més, trobem a la natura el 'patró de cel·les de rusc'. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

▤

Imparables. Infructescència de Solidago canadensis, asteràcia rizomatosa, provinent de Nord-Amèrica, que es troba, aparentment, en ple procés expansiu. A més de la capacitat per fer tornes, aquesta invasora té substàncies al·lelopàtiques -poliacetilens i diterpens (2)- que dificulten el creixement d'altres plantes. És un tret conegut d'altres asteràcies invasores, com ara en el gèneres Artemisia, Ambrosia, etc.

▤

La ribera. El paisatge de la ribera és complex. Ho plantegem de forma esquemàtica, d'acord amb la poca dedicació esmerçada a copsar-la, en el nostre passeig, diferenciant-hi tres grups principals: la vegetació forestal natural residual, principalment salzes i verns, aquests molt més escassos; els nombrosos peus d'arbres de plantació naturalitzats, principalment robínies i pollancres; i les arbredes plantades, sobretot pollancredes i platanedes, sens dubte un dels segells més vistents i característics del paisatge vegetal de la comarca de La Selva. Cal destacar-hi, sobre aquest punt, el paper rellevant dels cúmuls de granets de sorra -sauló- dipositats a les planes fluvials, generadors d'uns substrat idoni per formar grans aqüífers.

▤

El curs del riu, en sortir de les escanyades dels embassaments, es dilata, desfogat, per la plana d'al·luvions. Pel que fa a la vegetació aquàtica -hidrofítica-, hi destaquem els poblaments de llenties d'aigua, els de créixens i els claps d'espargani, herba de gran fullatge, molt vistent.

▤

Vegetació potencial. Sospitem que el vern i la verneda serien, en estat natural, l'arbre i el bosc dominant a la ribera. A la foto, inflorescències masculines llarguerudes, encara tancades, i, darrera, més petites, les femenines, també encara per desenvolupar. La imatge és del mateix lloc però del 6 d'octubre d'enguany.
▤

Sparganium erectum (possiblement subsp. neglectum). Aquest gènere inclou plantes submergides i flotants, estrictament aquàtiques -hidròfits-, comunes als estanys de muntanya, i plantes emergents, arrelades a l'aigua -helòfits-, com en aquest cas. La fulla és molt aquillada; el nervi fa, al revers, una cresta o ala molt marcada.
▤

Pollancrons. Agrocybe. Aquests bolets de socons de pollancre van tenir, recentment, un petit racó propi en aquest blog. Us hi remetem en aquest enllaç. Tornem a destacar-ne dos punts, l'olor suau i el degradat del color del barret.
▤

Esquema del recorregut fet per la ribera del Ter, en puntejat vermell, la 'Ruta per les ribes del Ter'. Si voleu més informació podeu consultar i contactar amb l'Aula de Natura 'El Meandre'.
▤

Notes i enllaços

1. Són abundants els recursos per introduir-nos en aquesta matèria. Us en proposem un de bàsic, una introducció elemental, en aquest enllaç.  

2. Sobre aquest tema, les al·lelopaties, també hi ha força treballs a la xarxa, per exemple el que podeu trobar en aquest enllaç.

▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Singularíssim Cap de Creus

Catalunya té paisatges i relleus que no tenen parió; són únics, tenen una combinació d'especificitats exclusiva. La península del Cap de Creus és un dels relleus de Catalunya amb més força i personalitat, pel paisatge en general, el poblament vegetal, la flora, la història geològica i la litologia, d'una plasticitat excepcional.

▤

L'hivern de l'any passat vam fer-hi una diada botànica que qualifiquem, pujant uns graons per l'escala dels adverbis admiratius, de memorable. Vam comptar amb l'experimentat guiatge de l'amic Jordi Cebrián i això ens va permetre veure un bonic manat de tàxons de distribució escassa o restringida. A més d'això, la cloenda de la diada va ser coronada, a la impensada i sense la més mínima sospita, amb una cirereta ben gustosa.

▤

Dèiem combinació d'especifitats. Doncs sí, el còctel és fort perquè els ingredients ho són: una litologia multiforme, desorbitada; un mar a voltes arrauxat, com cassola en forn; un vent tallant, el salvatge xiscle del vent entre les canyes; i la claror, la llum fulgurant, esmolada, de setí, d'acer. Caldria afegir-hi la dent, la pastura, i el foc... i el resultat és com el d'un plat modest i d'estrany aspecte que, de cop, suscita i enlaira uns gustos sublims.

El Caps blancs Alyssum maritimum

Un bri de sol toca la branca del cep. La vinya aspra sembla un mirall. Les pampes van tombant i les vinyes aviat flamejaran. La llum sedassada pels núvols exalta la grogor de les pampes i la blancor de les mates dels caps blancs. Mates curulles de petites flors que ara cobreixen, com una catifa, passades, mitjans i marges d’algunes d’aquestes vinyes. 

Octubre de 2016. Martorelles de Dalt (El Vallès Oriental).

▤

Avui dediquem una petita fitografia a una planta comuníssima. És d'aquelles plantes que tenim totalment ancorades en la nostra visió consuetudinària. Alyssum maritimum subsp. maritimum (1) té tot d'aspectes dignes de ser destacats i que no són, precisament, molt comuns.

▤

Auixiliadores. Les matetes de caps blancs són, com l’olivarda, plantes auxiliadores, perquè cuiten a guarir les ferides que infligim a la terra. Les trobem quasi pertot i tot l’any. En aquest text s’hi considera aquest florir en qualsevol moment, la morfologia de la planta i el tipus biològic, amb interessants particularitats. Veurem que entre aquesta graciosa crucífera i l’olivarda, molt més grossa, hi ha notables afinitats. Com que la terra és prou molla, aquest cop no ha calgut utilitzar el tallantó.

▤

Perenni-annuiherbetum amb Alyssum maritimum subsp. maritimum, Brachypodium retusum, Verbascum sinuatum, Hyparrhenia hirta subsp. hirta i Mercurialis annua.

El sot del riu Tort

Pel camí a Castellar, serrat de Sant Iscle i el sot del riu Tort. El Vallès Occidental. 16.11.2019.

Rases profundes. Una de les coses que, sens dubte, ens sorprèn més del relleu de l'entorn de Sabadell, és la fesomia de trinxera o rasa profunda que tenen els torrents i sots. El mateix Ripoll, quan passa a frec de la ciutat, es un buc profund i vertical que sembla obrat per una coltellada. A una altra escala, el torrent de Colobrers, petit però d'una pregonesa espectacular,  també ha perfilat un solc ben incisiu, tallant com la fina mossegada de l'àcid clorhídric en la planxa d'un aiguafort.

Sediments argilosos coherents. Aquests sediments vermells, predominantment argilosos però heterogenis -hi ha còdols i molta sorra-, tenen una coherència i una densitat sorprenents que permeten sostenir aquestes rases tallades a plom. És un espectacle veure com s'encenen i fulguren aquests gegantins terrossos, quan són tocats per la llum daurada del sol tombant, en llostrejar el dia, naixent o morent.

▤

A manca d'una lluna per arribar a l'hivern, ja fa un fred esmolat que atueix una mica les mans, abans que el sol no s'acaba de deixondir. El vent deixa en el paisatge aquella precisió de gravat calcogràfic, que deia el de Palafrugell. En aquest breu i concís report d'avui -això sí, al fong li dediquem una petita galeria- hi recollirem uns pocs flaixos que avancem epigràficament:

• Rases obagoses
• Pinsans i cargols
• Velles ginestes
• Capolls pengívols de la caparreta del carmí
• Un tint molt consumit
• Camps d'alfals
• Arítjol novell enfilant-se
• Orella de llebre a contrallum
• El sot del riu Tort
• Un fong dermícola que sembla una crep
• Vells roures
• Pilarets cofats

Lianes: nucs i arraps (1)

Avui dediquem un capítol a les plantes enfiladisses o lianes. És una categoria ben definida per l'estil de vida: són plantes que necessiten suports externs per enlairar-se i, en el cas que no en disposin, s'estenen pel terra o per damunt de qualsevol superfície, prostrades, rèptils.

▤

'Créixer -o enfilar-se- com una carabassera'. Una de les qualitats més destacades i conegudes de moltes lianes és la rapidesa de creixement, tal vegada relacionable amb la necessitat d'aconseguir situar-se, el més ràpid possible, en una zona lluminosa. A la imatge, un assaig de comprovació del creixement en la liana Flor de cera Hoya carnosa, asclepiadàcia de l'Àsia Oriental i Austràlia, planta que emet un brots exploradors, a més dels de creixent normal, que creixen com una carabassera.

▤

Volubilitat. Els mecanismes per aferrar-se als suports són prou coneguts en general, diversos i ben interessants. Un caràcter essencial d'aquest estil de vida és la volubilitat. La volubilitat és consubstancial en plantes que a mesura que creixen s'han d'orientar a la cerca de suports. A la fotografia, de les Gorges del Freser (alt Ripollès), el Fajol de bardissa Polygonum dumetorum, herbàcia de tendència mesohigròfila.

Prodigiosos fongs d'escorça

N'haureu vistos, possiblement, clapejant les escorces dels arbres. Són fongs sense forma definida, clapes de tons lluminosos, d'aspecte cotonós o esponjós, en algun cas com borbolls d'una gitada, cobrint variables extensions de fusta morta, branques caigudes, escorces d'arbres revellits, socons, esqueixos, escarrots estripats, nyucs podrits... Genèricament se'ls anomena fongs corticícoles o lignícoles. Són sapròfits, es nodreixen de matèria ja desanimada (epífits xilòfags). Poden pertànyer a famílies força diferenciades i sembla que han motivat, en la sistemàtica, nombroses revisions i transferències.

▤

▤

Pulcherricium caeruleum. Bolet d'escorça blau. Sot de la Carda. Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental). 3.11.2019. Un cop més, trobem a la natura una espècie que havíem vist prèviament en imatges, el bolet d'escorça blau o bolet de soca blau. Les hifes s'han estès per dessota de les fulletes i les han soldat a l'escorça de la branca, tot creant el raconet o cauet apropiat per retenir al màxim la humitat ambiental, l'ingredient fonamental per a la vida de les floridures.

La magrana, la nespla i altres llucs

La Cellera de Ter (La Selva). 1.11.2019
Aula de Natura. Visitem uns amics que s'han instal·lat recentment a La Cellera de Ter (La Selva), poblet de la ribera del Ter situat a prop de l'embassament del Pasteral. Els amics Raül i Eva han creat l'aula de natura El Meandre, centre d'educació ambiental, turisme de natura i activitats de camp didàctiques i divulgatives, dirigides a docents i escolars, associacions, entitats de l'administració i a tots els interessats en conèixer la nostra flora i fauna.

▤

Fruita de tot l'any. Els llimoners de la casa dels amics duen ara fruits de tota mena, uns ja fets, altres verds, alguns d'incipients, minúsculs i preciosos esborranys dels madurs, i també algunes flors, de manera que ens demanem quin és el temps de les llimones. Feta la consulta, veiem que el llimoner pot florir tot l'any i per això no és estrany que coexisteixin flors i fruits. És un arbre fredolic que, si considerem l'escassesa de les citacions consignades al BDBC, no deu tenir, al Principat, gaire capacitat per a naturalitzar-se. Al igual que les altres aurantiàcies -auranciàcies, aurantioidées, grup de les rutàcies-, destaca per l'abundor de glàndules productores de substàncies aromàtiques volàtils, disperses per gran part de la planta, fulles, flors i pela del fruit. Símbol de suculència, salubritat i temperància, el llimoner gaudeix d'una arrelada estima popular.