Isoetes durieui Bory o la quotidiana destrucció de les espècies

El marc

Isoetes durieui Bory viu en determinats ambients de la serra de Marina; tot i que botànics com Moisès Guardiola han fet prospeccions que han permès detectar-ne la seva presència, en tractar-se d'una espècie difícil de copsar i tenint en el territori, a més, una dispersió més aviat difusa, presumiblement es podria concloure que en realitat no es coneix, o molt poc, la seva veritable implantació a la serra de Marina.

Un intercanvi inusual: pèls estaminals en el ginestó Osyris alba L.

En relació a les diferències en les flors diclines
Les plantes monoiques són relativament abundants; les dioiques, no rares, són, però, minoria. En tots aquests casos les flors són diclines: el gineceu es fa en unes flors i l’androceu en unes altres. En les plantes dioiques, com ara Rhamnus saxatilis, Salix, Taxus baccata, Pistacia lentiscus o Osyris alba, la separació entre les flors d’un i altre sexe és, lògicament, major.

Ufana vernal a la serra del Montsant

Fem un passeig, un grupet d'amics, que ens duu a l'ample carener de la serra, sortint del poblet de la Morera, fent el pas natural del grau (1) de la Grallera i pujant fins al pentinat, o escabellat, pi del Cugat, per a baixar, després, a l'esplèndid Clot del Cirer. Del clot pujàrem altra volta al carener, vers el sud, pel petit recorregut. Per aquest comellar rocós vam fer, repartit el petit grup pels tres regalls del vessant, una petita cerca, i després, un cop tramuntat de nou l'esbalandrat carener, vam anant tornant al poble, passant, primer, pel trau que salva els estreps de la formidable Cingla (2) Closa, i agafant, tot seguit, el camí de cintura que aprofita la franca acollida dels materials tendres, margues i argiles.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.

Observant el paisatge i les plantes dels Monegres

La primera qüestió que sorgeix, a l'hora de reportar les visites fetes a aquestes terres de l'Ebre, seria l'abast territorial dels Monegres, és a dir, si podem acceptar que, ultra les delimitacions físiques fixades per la divisió administrativa, podem parlar versemblantment d'una comarca natural dels Monegres.