Un esquema fito-ecològic del matoll de neret Rhododendron ferrugineum L.

Qualsevol persona pot fer-se’n càrrec, de la importància que tenen, a l’alta muntanya, els factors meteorològics. Per exemple, sembla clara la relació del matoll de neret -neretar- amb la innivació.

Se'ls menjava

El pare se’ls menjava.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (1)

Les comunitats dels pradells de teròfits silicícoles, de la terra baixa o mediterranis, no formen paisatges o tipus de vegetació especialment vistosos; tampoc no són gaire conegudes, en bona part degut a que són pròpies de determinades zones i ocupen espais de poca extensió.

Em plau dedicar aquest capítol a l'amiga Estella Illa Bachs, que a la muntanya ha hagut d'adoptar, manta vegades, com les mateixes salenques que porfidiosament ha estudiat, l'hàbit arrossegadís.

Algunes observacions de l'isòet Isoetes durieui Bory

Potser mai, abans, no havia trobat una planta tan inempunyable.

Perquè si en aquest espai m'agrada fer una especial atenció a la descripció de les plantes, la d’avui ofereix, a l’esguard, una tal simplicitat que, lògicament, la seva descripció haurà de ser igualment simple, més encara considerant que, en aquest cas, els òrgans reproductors d’aquest pteridòfit resten completament amagats a la base; detall que, per cert, podria ser congruent amb el temperament de les plantes d’aquesta nissaga, associades a l’aigua, estanys, basses i tolles temporals (1).

Cent anys del naixement d’Oriol de Bolòs

Enguany, el 16 de març, es compleixen cent anys del naixement del botànic Oriol de Bolòs.

El lector interessat en aquest botànic disposa de diverses glosses biogràfiques, unes breus, d’altres més extenses, però sempre interessants.

Notes de la vall de Reixac

Recentment vam fer un passeig per aquesta vall, molt propera a Barcelona, pertanyent al terme de Montcada i Reixac, que ofereix, no obstant aquesta proximitat, un paisatge forestal prou interessant, en especial per ser un bon exemple d'un fet potser no tan valorat com caldria: a les obagues i a les valls interiors de la serra de Marina hi dominarien, en estat natural, les rouredes, de Q. pubescens o d'espècies properes.